Resultats de la cerca
Es mostren 1095 resultats
Un continent i una mar glaçats
El continent antàrtic Durant molt de temps, l’Antàrtida, tant el continent com les aigües que l’envolten, ha estat una de les àrees més remotes, inaccessibles i, per això mateix, desconegudes de la Terra La regió antàrtica té un paper cabdal en el funcionament global del planeta La causa són les interaccions entre oceà, atmosfera, glaç i organismes que s’hi donen, i així ho han reconegut programes internacionals com el Programa Internacional de Geosfera i Biosfera, que ha considerat l’Antàrtida com una zona crítica per a l’estudi del canvi global Un vell fragment de Gondwana fet de roca i…
La taigà al món
Els boscos boreals eurasiàtics de coníferes Els boscos de coníferes de la taigà eurasiàtica es distribueixen per un cinturó circumpolar just per sota del cercle polar àrtic, aproximadament entre els 50 i els 70° de latitud N Formen una franja llarga i estreta que va des de la península Escandinava fins a Sibèria Limiten al N amb el bioma de la tundra i al S amb les estepes centreasiàtiques o amb les boscanes decídues d’Europa i l’W d’Àsia Tot i que es tracta d’una massa boscosa contínua, no és pas completament homogènia, ja que en un territori tan extens de més de 700 milions d’ha en anar de…
Del regnat de Jaume II a la Pesta Negra
Art gòtic
El millor present del gòtic A Catalunya l’expansió implacable, profunda i original de l’estil artístic que es coneix com a gòtic pot ser associada a l’etapa històrica que va des del començament del regnat de Jaume II 1291-1327 fins a la declaració, el 1348, de la major i més coneguda epidèmia de pesta bubònica de l’edat mitjana Les experiències del segle XIII, sigui en el camp de l’arquitectura o en el de les arts figuratives, havien transformat l’art del passat romànic en múltiples direccions A les portes del nou segle, els accents dinàmics del gòtic portaren a un nou encontre entre les…
La pintura en els primers temps del gòtic internacional
Els anys vuitanta i noranta del segle XIV conduirien a poc a poc a una profunda renovació de les formes que havien dominat el panorama artístic al llarg de la centúria Tanmateix, la transformació que es va viure en aquest final de segle i que suposà la irradiació d’un estil d’abast europeu anomenat gòtic internacional, va recolzar constantment sobre les bases pictòriques fornides en l’etapa prèvia pel món italià La conquesta de noves ficcions espacials fou sovint un dels eixos que caracteritzà les noves propostes del 1400 Els millors representants del moment interpretaren i enverinaren les…
El protagonisme dels encàrrecs reials i eclesiàstics en l’escultura gòtica
Poques vegades els historiadors de l’art tenen la sort de poder gaudir d’una quantitat tan ingent de documents que informen d’una manera tan extremament meticulosa dels interessos artístics d’un rei i del seu desig de controlar-ho tot, des de l’arquitectura fins a les joies, el parament de la taula o els components d’una festa El llarg regnat de Pere el Cerimoniós 1336-1387 és, sens dubte, un dels més significatius de la història de la Corona d’Aragó Ben cert que fou una persona violenta i de vegades sanguinària, però al costat d’aquest caràcter difícil i venjatiu, hi havia un home…
El projecte espanyolitzador i la nova cultura pública
Barcelona va ser ocupada pels vencedors de la Guerra Civil el 26 de gener de 1939 L’endemà mateix, el general Elíseo Álvarez Arenas, cap dels serveis d’ocupació, feia públic un ban on hi havia una promesa que podia semblar tranquillitzadora per als incauts, però que era, sens dubte, una amenaça i alhora una sentència de mort per a l’ús públic i el culte de la llengua “Catalanes, tened la seguridad de que vuestro lenguaje, en el uso privado y familiar no será perseguido” És evident que la persecució en l’ús privat i familiar quedava fora de l’abast de les forces vencedores, que, de moment, no…
Artesans, botiguers i comerciants
Al llarg del setcents, les transformacions que s’esdevingueren en l’àmbit econòmic i en el món de les idees modificaren la configuració tradicional de la societat catalana, encara que no provocaren canvis profunds De fet, hom experimentà un procés de mutació lent però perceptible, pel qual les diferències basades en la jerarquia econòmica passaren a tenir més força en l’estructura social D’una manera correlativa, les possibilitats de transvasament d’una categoria a l’altra eren més nombroses Per tant, no resulta gaire fàcil donar un concepte precís de la societat catalana de l’època Una…
El sistema viu
Flux d’energia i cicles de la matèria El món que ens envolta se’ns obre davant els ulls com una realitat que es mou i es transforma contínuament La posició dels cossos en l’espai, les formes, els colors, els sons, les olors, la temperatura, tot canvia contínuament És un espectacle que sempre ha fascinat els humans i que, al mateix temps, els ha empès a intentar comprendre què passava al seu voltant per tal d’adaptar-se més bé a les condicions externes Així, des de temps immemorables probablement des que existeix, l’espècie humana s’ha anat construint esquemes mentals, models que li…
Els crustacis fòssils
Els cirrípedes Exemple de balanomorf epibiòtic, aquest Balanus concavus té la base fixada damunt d’una valva de lamellibranqui Es tracta d’una espècie que persisteix actualment en aigües càlides i en mars tropicals, tant a la Mediterrània com a l’Atlàntic i al Pacífic La mostra de la fotografia × 3,5 procedeix, però, dels materials pliocens de Vila-robau Alt Empordà Jordi Vidal / Collecció Jordi Martinell Els cirrípedes són presents en el registre fòssil dins d’un període que va des del Silurià superior fins a l’actualitat El fet, però, que només els toràcics tinguin un esquelet fa que…
Talarn
Talarn
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Jussà, a la conca de Tremp.
Situació i presentació El municipi de Talarn, de 27,95 km 2 , s’estén majoritàriament a la dreta de la Noguera Pallaresa, envoltant la població de Tremp, la qual es creu que s’originà en un territori inicialment integrat a Talarn El 1956 li fou segregat el sector de les Adoberies 1,7 km 2 , que s’incorporà al municipi de Tremp Termeneja al N i a l’W amb les terres de Gurp de la Conca Tremp i amb el municipi de Salàs de Pallars, a l’E amb les terres d’Orcau Isona i Vilamitjana Tremp, per la Noguera o el pantà de Sant Antoni, dit també de Talarn o de Tremp Vers al S, una estreta llenca s’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina