Resultats de la cerca
Es mostren 794 resultats
Santa Maria de Ribes de Freser
Art romànic
Situació Una vista de la capçalera de l’església romànica, molt reformada després de la refecció del temple J Vigué La vila de Ribes, situada a 912 m d’altitud, es troba a la confluència de tres rius i emparada per altres muntanyes que la protegeixen Es troba més amunt de Ripoll en direcció a Puigcerdà Mapa 256M781 Situació 31TDG315844 L’església parroquial de Santa Maria és al centre de la població, al carrer que comunica la carretera N-152 amb la que va a Queralbs MAB Història L’església de Santa Maria de Ribes de Freser és situada a la població de Ribes de Freser, centre de la vall del…
Les creus dels monestirs de Santa Maria de Vilabertran i Sant Joan de les Abadesses
Art gòtic
Crist de la creu de Vilabertran, figura d’un exquisit treball escultòric ©RManent Les creus de Vilabertran i de Sant Joan de les Abadesses tenen certes similituds que fan que tot sovint se les presenti i estudiï juntes Totes dues comparteixen la mateixa configuració, un perfil amb uns grans medallons circulars que marquen unes expansions trapezoïdals als braços, de regust arcaïtzant dins el corrent gòtic És la tipologia de creu triomfal, que arrenca amb Constantí el Gran segle IV i es perpetua al llarg de l’alta edat mitjana, i és especialment emprada en el romànic Alguns obradors,…
Vil·la Fortunatus (Fraga)
Estructura de la villa Vista aèria d’aquesta villa situada al marge esquerre del Cinca, prop de Fraga ECSA - J Todó Aquesta villa es troba al marge esquerre del riu Cinca, a 5 km de Fraga Baix Cinca en direcció a Saidí, a la partida de Santa Quitèria Ocupa la terrassa del riu, entre dos barrancs, i s’estén cap als turons del N La dinàmica fluvial i les explanacions han retallat considerablement la superfície original, especialment el costat meridional La denominació de villa Fortunatus s’originà a partir de l’aparició d’un mosaic que portava una inscripció en què es llegia el nom de…
El naixement de l’art romànic i l’obertura al món
Lluny de considerar el segle X com un segle de depressió i ruïna a la vigília de l’any 1000, la segona meitat d’aquella centúria fou un moment de profundes transformacions Catalunya es va obrir al món Es va veure immersa en un moment de prosperitat econòmica en què hi hagué una reconstrucció material i social del país i un augment demogràfic important Aquesta embranzida renovadora fou impulsada principalment pels monestirs, la proliferació dels quals els va convertir en centres creadors de formes artístiques i en difusors d’uns esquemes que esdevingueren característics del país L’escultura va…
Els ecosistemes d’alta muntanya
Consideracions generals Tractarem en aquest apartat alguns tipus d’ecosistemes sotmesos a condicions molt dures del medi físic, sobretot pel que fa al clima, com a resultat de l’altitud o del peculiar i extremat microclima de les zones culminals en muntanyes d’alçada mitjana En aquestes situacions trobem una varietat considerable de tipus d’ecosistemes estructuralment diferenciats En destacarem aquí únicament alguns aspectes El límit del bosc El límit altitudinal del bosc a Catalunya el marca normalment la substitució dels boscos de pi negre Pinus uncinata per prats alpins És el que recull…
Construir joguines: la sostenibilitat amb l’entorn
Construir joguines la sostenibilitat amb l’entorn Són molts els especialistes que coincideixen amb Johan Huizinga, en el sentit que la cultura humana neix i es desenvolupa en el joc La manufactura de tota mena d’útils i d’objectes hauria estat, així, el resultat de la interacció lúdica amb l’entorn i la conseqüència de la necessitat de fer-la més còmoda i pràctica D’un primer estadi, en què qualsevol element natural hauria estat susceptible de ser utilitzat com a objecte d’oci pedres, plantes, branques, ossos, etc, s’hauria passat a la construcció de senzilles joguines, que es van anar…
Santa Maria de Tremp o de Valldeflors
Art romànic
Situació L’església canonical de Santa Maria, que va donar origen a la població, és situada dins el nucli antic de la vila de Tremp MLIR Mapa 33-12290 Situació 31TCG264708 Història L’església de Santa Maria de Tremp apareix esmentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, datada l’any 819, on figura l’església de Santa Maria “ que dicunt ad Trimplo ”, que ha estat identificada amb Santa Maria de Tremp L’esment de l’església de Tremp en aquesta acta és un element més dels que posen en qüestió la seva autenticitat, ja que en el moment en què figuradament fou redactada, el lloc de Tremp…
Santa Tecla la Vella (Tarragona)
Art romànic
Situació Petita església situada dins el clos cemeterial de la catedral de Tarragona © Museu Diocesà de Tarragona - J Farré L’església de Santa Tecla la Vella és situada dins el clos del conjunt monumental que formen la catedral, el claustre i les antigues cases dels canonges a la part alta de la ciutat de Tarragona Dins de l’illa que forma aquest conjunt, en el seu angle sud-est, a la cantonada entre el carrer del Seminari i el carrer de les Coques, hi ha l’esglesiola de Santa Tecla la Vella, la porta d’accés de la qual s’obre al jardí lateral de la catedral, antigament ocupat pel fossar…
Sant Martí de Fonollar (Morellàs i les Illes)
Situació Aspecte d’aquest petit temple des del costat de llevant, amb la capçalera en primer terme ECSA - A Roura Vista de l’església des del sector de migdia ECSA - A Roura El petit veïnat de Sant Martí de Fonollar, amb l’antiga església parroquial del mateix nom, és situat al sud del Voló, a l’esquerra de la riera de Morellàs L’església de Sant Martí té adossada una masia que ara s’ha convertit en casa de colònies Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 30′ 17″ N - Long 2° 49″ 20″ E Per a arribar-hi des del Voló, cal prendre la carretera N-9 Un trencall a mà dreta hi mena directament és a uns 200 m…
Joan de Tournai
Art gòtic
Joan de Tournai va ser un dels mestres arribats a Catalunya procedents del nord de França que va estar actiu als anys vint del segle XIV Sobre el seu origen, s’han apuntat diferents hipòtesis per tal de relacionar-lo amb artistes homònims que van treballar a les terres de Flandes, incorporades llavors a la Corona francesa, hipòtesis sense verificació fiable fins al moment Almenys des del 1323 va viure a Girona i hom sap que en aquesta ciutat va contraure matrimoni Consta que hi va tenir una casa llogada el 1325 i quan va contractar una de les seves obres conservades, el 1327, encara era…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina