Resultats de la cerca

La geografia Cap de comarca, Formiguera Constituïda per la capçalera de l’Aude, estesa entre els 1500 i 1700 m alt i voltada de muntanyes, és la plana més alta dels Països Catalans Correspon a un fragment del peneplà posthercinià, esquistós, basculat per moviments tectònics recents la clotada és coberta de sediments morènics S'enlaira progressivament a ponent vers les tarteres del Carlit a través d’un seguit d’esglaons i replans d’origen glacial, mentre que a llevant s’interromp sobtadament davant l’escarpament de falla del roc de Madres 2471 m, partió d’aigües amb la Tet Molt tancada per…

Situació Església parroquial del poble de Torres del Bisbe, que conserva el primitiu absis romànic, avui base del seu campanar ECSA - JA Adell L’església parroquial de Santa Maria centra el caseriu de Torres del Bisbe, situat a 542 m d’altitud, damunt un esperó calcari, prop de l’embassament de Barasona Mapa 31-12 288 Situació 31TBG835678 Torres del Bisbe es troba al peu de la carretera N-123 de Benavarri a Graus JBP Història La història de Torres, ara per ara, és insegura a causa de l’existència de diversos llocs a la Ribagorça homòfons Hom sap que l’indret va créixer a redós de l’església…

Cuscutàcies 1 i convolvulàcies 2-6 1 Cuscuta epithymum a aspecte de la planta parasitant Thymus vulgaris x 0,5 b detall d’una flor pentàmera x 3 2 Campaneta de mar Calystegia soldanella aspecte de la planta x 0,5 3 Corretjola gran Calystegia sepium detall d’una fulla i una flor x 0,5 4 Herba campanera Convolvulus althaeoides aspecte de la planta, amb les tiges volubles i el dimorfisme foliar x 0,5 5 Convolvulus lineatus fragment d’una branca de fulles linears i flors solitàries sobre peduncles curts x 0,5 6 Corretjola Convolvulusarvensis aspecte general de la planta, enfilant-se per…

Situació Antiga església castellera situada al caire de l’esperó rocallós on s’assentava l’antic castell de Sant Esteve de Pomers ECSA - A Roura L’església de Sant Esteve és al caire d’un esperó rocallós, prop del cim de la Roca de Pomers, on hi ha les minses restes del desaparegut castell de Sant Esteve de Pomers Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 35’ 49” - Long 2° 27’ 20” E Per a arribar-hi cal sortir de Villerac per la pista, senyalitzada, que puja al Canigó A uns 3 km, en arribar a un coll, surt un corriol, en direcció sud, que s’enfila per la muntanya i en 20 minuts de pujada porta a l’…

Situació Església de Sant Feliu de Codalet, totalment transformada al segle XVIII Guarda antics fragments de murs i obertures, ara suprimides, del gran edifici romànic que el va precedir ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Feliu de Codalet centra el nucli antic de Codalet, a l’extrem de migdia de la població Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 40” N - Long 2° 25’ 1” E L’itinerari per a arribar-hi és el mateix descrit en la monografia anterior JBH Història L’església de Sant Feliu de Codalet és esmentada per primera vegada l’any 865, en l’acta d’un judici per dirimir la propietat del…

El xibec Netta rufina , el més gros dels ànecs cabussadors ateny fins a 56 cm, és característic pel vermell viu del bec, el marró del cap, i el blanc del costat, en el mascle La femella, a l’esquerra a la fotografia, té les galtes blanquinoses Xavier Parellada El xibec és molt localitzat tot l’any al delta de l’Ebre i a unes poques localitats del País Valencià, les quals reben una aportació important d’individus a l’època no reproductora A la resta del territori continental és un migrador i hivernant rar i irregular A les Illes, sembla que al final del segle passat, i potser al començament d…

L’ànec blanc Tadorna tadorna és un ànec corpulent que ateny 61 cm d’alçària, amb posat i vol més aviat d’oca Té el plomatge molt acolorit, amb el cap i el mirall verds i una característica faixa de color canyella que li envolta el cos a l’altura del pit, bé que, a distància, destaca solament el blanc i el negre El mascle a l’esquerra té una protuberància roja al bec que el distingeix de la femella exemplar de la dreta els polls són exclusivament blancs i negres, com s’aprecia en el dibuix, i els joves exemplar del fons, amb el bec rosat, mostren colors castanys al mantell i no tenen la…

El flamenc Phoenicopterus ruber , pastura dret a les aigües somes, submergint de tant en tant el cap a l’aigua la fotografia de dalt ens en mostra un exemplar fotografiat al delta del Llobregat L’exemplar jove de baix, ens mostra l’hàbit d’aquests ocells d’adoptar postures estrambòtiques, amb el coll retorçat El color rosat dels flamencs adults és d’intensitat variable en relació amb el tipus d’alimentació En vol mostren els colors negres i roses de les ales i, amb el coll i les potes estirades, atenyen tota la seva envergadura, fins a 127 cm Ramon Torres i Josep M Barres Els recents…

D’entre els ocells terrenejants, ocells que veiem fent petites volades, en estol, als nostres camps, les cogullades es caracteritzen pel fet de tenir un plomall al cap, del mateix color terrós que la resta del plomatge La cogullada vulgar Galerida cristata , a dalt, a l’esquerra i la cogullada fosca Galerida theklae , a dalt, a la dreta es diferencien principalment pel diferent contrast entre el color del dors i el del dessota i per la intensitat del tacat del pit en vol, el dessota de les ales és ocraci en la vulgar i gris en la fosca La calàndria Melanocoripha calandra , a sota, a l’…

El cames llargues Himantopus himantopus un típic ocell d’aiguamoll, és inconfusible per les llargues potes rosades a què alludeix el seu nom, que en vol li sobrepassen llargament el cos En període estival, normalment el mascle té el plomatge del cap negre, com es veu a la fotografia d’un exemplar del delta de l’Ebre La femella, en canvi, té el cap, i el coll blancs a l’època de la reproducció sol veure’s volant baix sobre els aiguamolls tot emetent el seu crit característic, protegint el niu L’adult ateny fins a 38 cm Marcella Chinchilla Dins del territori estudiat, és un ocell estival que…