Resultats de la cerca
Es mostren 1931 resultats
Francesc Cambó i Batlle
Historiografia catalana
Polític, advocat, mecenes i financer.
Vida i obra Nasqué en el si d’una família de mitjans propietaris de Besalú i estudià el batxillerat a Girona Es llicencià en filosofia i lletres 1896 i en dret 1897 a la Universitat de Barcelona Des del seu ingrés a la universitat s’integrà al Centre Escolar Catalanista, entitat afí a la conservadora Lliga de Catalunya, on convisqué amb la generació jove dels líders del catalanisme polític i on sobresortí aviat com un convençut catalanista i un home d’acció amb aquesta significació pertanyé als equips directius de la Lliga Regionalista des de la seva creació el 1901 A la darrera dècada del s…
Itàlia 2010
Estat
El 2010 va ser un altre any convuls per a la política italiana, entre altres coses pel manifest fracàs de la política migratòria de Silvio Berlusconi i la constant inestabilitat del Govern italià La legislació més severa d’Europa contra els immigrants i la major desprotecció de l’Estat envers els estrangers, van ser l’origen dels altercats racistes entre autòctons i jornalers africans que es van produir a la localitat calabresa de Rosarno al principi d’any Malgrat els disturbis, la principal preocupació del primer ministre va ser evitar els processos penals que es dirigien contra…
la Setmana Tràgica
Aixecada d’una barricada durant la Setmana Tràgica
© Fototeca.cat
Història
Nom amb el qual és coneguda la revolta popular de signe antimilitarista i anticlerical que esclatà a Barcelona pel juliol del 1909.
L’origen immediat en fou l’oposició al rellançament de l’aventura colonial marroquina, promoguda pels interessos miners al Rif el 9 de juliol d’aquell any una operació de policia per a protegir el ferrocarril miner prop de Melilla encengué un veritable conflicte bèllic, i el ministre de la guerra del govern d’ Antoni Maura i Montaner , general Linares, decidí de trametre a l’Àfrica un cos expedicionari de més de 40000 homes, reservistes casats i amb fills en llur majoria, i —potser com a “mesura punitiva"— trets en bona part del Principat Aquests fets, sentits per la ciutat com una provocació…
Alfons II de Catalunya
Història
Rei de Catalunya-Aragó (1285-91).
Primogènit de Pere II el Gran i de Constança de Sicília , filla de Manfred, rei de Sicília Al tractat de Sord 1273 fou acordat el seu prometatge amb Elionor, filla d’Eduard I d’Anglaterra Alfons, però, morí sense contreure matrimoni En partir Pere el Gran cap a la conquesta de Sicília, el nomenà lloctinent general dels seus reialmes 1282 En produir-se la invasió de Felip l’Ardit de França 1285, intervingué amb el seu pare en la defensa de Catalunya Poc temps després, Pere el Gran li encomanà l’expedició de conquesta de les Ba lears dirigida contra Jaume II de Mallorca, com a càstig per no…
,
El primer dia de l’abandó del tabaquisme
És molt convenient que el dia triat per a deixar de fumar sigui respectat i que no es pretengui ajornar la data en el darrer moment Si una persona d’entrada no compleix aquest compromís adquirit voluntàriament amb si mateix li serà encara més difícil establir posteriorment una altra data i respectar-la El moment de despertar-se el dia fixat és molt crític per al fumador, que sovint se sent angoixat per la idea que no tornarà a fumar mai més Per tal d’evitar-ho, no és convenient plantejar-se durant aquest dia si s’abandonarà el tabac per sempre, perquè en aquest moment pot semblar un objectiu…
Preparació per l’abandó del tabaquisme
És recomanable que durant el període que transcorre entre la decisió de deixar de fumar i la data fixada per a fer-ho s’adoptin algunes mesures destinades a facilitar l’abandó del tabac Primer de tot, sol ésser útil que el fumador comenci per conèixer i controlar el seu propi hàbit de fumar, evitant encendre els cigarrets d’una manera automàtica En aquesta fase prèvia, l’objectiu bàsic és discernir si quan fuma hi ha motius que l’indueixen a encendre el cigarret o bé si aquest acte el fa de manera reflexa D’aquesta manera, si bé durant aquest període el fumador continuarà fumant, només…
Distensions musculars
És anomenat distensió muscular l’estirament excessiu i sobtat d’un múscul, que en els casos greus pot conduir al seu trencament o esqueixament L’estirament sobtat i excessiu d’un múscul es pot produir, bàsicament, per dos tipus de circumstàncies per la realització d’un moviment violent de manera brusca i precipitada, o bé per un cop derivat d’una caiguda o d’una topada amb altres subjectes o amb qualsevol element dur Per això, les distensions musculars són característiques dels esports violents i d’aquells que es realitzen en equip i emprant elements contundents, com ara pals, pales, etc…
Fred i exercici físic
L’organisme s’adapta al fred ambiental activant mecanismes oposats als que es posen en marxa davant de la calor Els més importants són un increment de la freqüència cardíaca una redistribució del flux sanguini, de manera que s’incrementa el dels òrgans i teixits més interns, particularment els vitals, com el cervell, el fetge o els ronyons, i al mateix temps disminueix el dels teixits més superficials, que perden així menys calor i la producció de contraccions musculars involuntàries que donen lloc a la sensació de tremolor Cal tenir en compte que durant l’exercici físic s’incrementen les…
Les migracions forçades: els refugiats
Al llarg de la història s’han produït desplaçaments massius i forçats de persones que han estat víctimes de persecucions polítiques, religioses, ètniques, per pertinença a minories determinades o per greus conflictes bèllics Són els refugiats La violació sistemàtica i continuada dels drets humans, la persistència de dictadures, l’ocupació de territoris i la barbàrie originada per les guerres són presents encara en molts països del món El segle XXI s’ha iniciat amb una xifra de més de 19 milions de refugiats En finalitzar la Segona Guerra Mundial l’any 1945, es calculava que només a Europa hi…
Verins al teatre de la biosfera
“Silent Spring” “Primavera silenciosa” és el suggestiu títol d’un llibre publicat el 1962 que remogué l’opinió pública sobre els perills dels contaminants, en particular els plaguicides La seva autora, Rachel Carson, desencadenà amb la seva denúncia, documentada i alhora poètica, la reacció civil que desembocà en l’ecologisme Els humans, fins fa ben poc, hem tendit a abocar directament els residus domèstics i industrials al medi ambient Semblava que els fums de les xemeneies, els plaguicides agrícoles, o els isòtops radioactius dels laboratoris, acabaven per diluir-se en la vastedat de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina