Resultats de la cerca

Situació Vista d’aquest petit temple des de la part meridional, on s’obre la seva porta d’arc de mig punt ECSA - A Roura L’església de Sant Just és situada prop del castell de Palmas Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 21′39″ N - Long 2° 27′22″ E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent PP Història Aquesta església és esmentada per primera vegada el 1317, quan Bernat de Millars, aleshores senyor de l’indret de Palmas, li feu un llegat de 40 sous Posteriorment és documentada l’any 1409 Fou restaurada al segle XIX per la família Bordes…

Es tracta d’una primitiva església, molt ben documentada com a conseqüència d’ésser força disputada la seva propietat, però de localització desconeguda Havia estat edificada, feta consagrar i dotada amb terres, vinyes, llibres i paraments pels senyors locals, Eliseu i la seva esposa Ènglia, vers la segona meitat del segle X Segons un document de l’any 1005, l’abat Galí i els homes de Lacera, Palomera i Terrats donaren al monestir de Lavaix l’església de Santa Maria de Lacera, situada al comtat de Ribagorça, el castell de Betesa segons una clàusula que conté aquest document, l’…

La petita cella del lloc de Tatzó d’Amunt, dedicada a sant Vicenç, és esmentada per primera vegada l’any 823 El 897, ja es fa esment del poblet d’aquest lloc villa Tacione superiore , diferenciat de la villa Tacidone subteriore , documentada el 967 Hi hagué un castell en el terme de cadascun dels pobles El de Tatzó d’Avall esdevingué cap d’un vescomtat d’ençà de mitjan segle XI és citat a partir del 1060 aproximadament Cal, per contra, esperar fins a l’any 1162 per trobar un primer esment del castrum de Tacione superiore Aquest castell, segurament construït sobre una mota,…

L’església, que ha estat sempre parroquial, és documentada en un llistat de parròquies del bisbat de Vic de mitjan segle XI L’any 1070 apareix esmentada com a patrimoni del vescomte de Cardona L’edifici del segle XI va ser reformat entre els segles XII i XIII quan s’hi va afegir un campanar fortificat Durant els segles XVII i XVIII es va construir una segona nau, una sagristia i una capella Potser l’absis també va ser sobrealçat en aquest moment Originàriament era un edifici d’una nau, coberta amb volta de canó i capçada a l’est per un absis semicircular Aquesta estructura romànica del segle…

Situació Edifici que ha sofert moltes transformacions, capçat amb un absis cegat interiorment ECSA-JA Adell Aquesta capella es troba a l’enclavament de Montfar, que forma una illa del municipi de Sant Antolí i Vilanova entre els de Talavera i Montmaneu Mapa 34-15 390 Situació 31TC637078 S’hi arriba per una carretera que surt de Pallerols, en direcció sud JAA Història L’església de Santa Maria de Montfar és molt poc documentada No creiem que sigui l’església de Montefar que apareix en la butlla del papa Eugeni III del 1151 adreçada a Santa Maria de Solsona i en l’acta de…

Sota el Tossal Julià, 1 km al sud de Sanaüja, hi ha les ruïnes del que fou el convent augustinià de Santa Maria del Pla En aquest mateix indret hi hagué, a l’edat mitjana, una antiga església del mateix nom, documentada des del segle XI consta que l’any 1051 el bisbe urgellenc Arnau Salla féu una deixa testamentària d’una unça d’or per a l’obra de “ Sancta Maria de ipso Plano de Sanauga ” De l’any 1083 és la venda d’una peça de terra que feren els esposos Arnau Mir i Eicolina a l’església de Santa Maria “ qui est in ipso Plano de Sanauga ”, a favor de Reinald, capellà, i Ramon…

Situació La primitiva església parroquial de Sant Sulpici ocupa la part baixa de la torre mestra del castell, al punt més alt del poble L’església és adossada a la fàbrica de l’església parroquial actual Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 38’ 58,8” N - Long 2° 35’ 13,8” E L’itinerari que hi porta és el mateix descrit en la monografia anterior PP Història El lloc de Bulaternera és esmentat des del segle XI Tanmateix, la seva església parroquial dedicada a sant Sulpici no apareix documentada fins l’any 1145, en què Riambau, cabiscol d’Elna, llegà al capítol de Santa Eulàlia el seu alou…

Mapes de tres moments de la transformació del paisatge entre els segles II aC i el segle XIII S Riera La romanització del Pla de Barcelona no comportà, a escala regional, canvis substancials en el medi fisic Gran Part de la superfície de la plana i de les serralades litorals Marina i Collserola continuaren ocupades per boscos mixtos d’alzina i roure, si bé al sector sud de la plana barcelonina el roure escassejava i l’alzina era dominant Part de les elevacions calcàries del massís del Garraf ja estaven ocupades per comunitats de garric i margalló Si bé durant aquest període s’aprecien els…

Aquesta peça ha estat documentada sempre al presbiteri de l’església de Sant Feliu de Girona És encastada a la zona inferior oriental del costat sud del presbiteri Fa 1,9 × 0,61 m Es tracta d’un sarcòfag de marbre blanc amb dos camps estrigilats oposats, que formen una màndorla al centre, dins la qual hi ha representada una orant femenina Als extrems del sarcòfag hi ha dues figures de bon pastor que porten a les espatlles un xai, agafat per les potes amb una mà Amb l’altra mà subjecten un gerro Als peus dels bons pastors hi ha un gos que té el cap girat cap amunt L’orant vesteix…

La població és majoritàriament francòfona Valònia no està separada de França, Alemanya i Flandes per cap frontera natural, de manera que presenta trets de les tres cultures i la seva música popular no és sinó una barreja de diverses influències El repertori melòdic való, que no ha estat encara investigat de manera exhaustiva, té com a característiques principals la tendència al mode major, l’àmbit reduït i el gust pel grau conjunt Els melismes són molt poc corrents i, en canvi, és freqüent la regularitat sillàbica La majoria de les melodies comencen de forma anacrústica La polifonia popular…