Resultats de la cerca

Banc del Penedès Pacià Amiguet obrí la seva casa de banca, al final del segle XIX, a Vilafranca del Penedès El 1917 es donà d’alta a l’Associació de Banquers de Barcelona, però morí al cap de pocs mesos La seva successió quedà assegurada en constituir-se seguidament Filles de Pacià Amiguet, Societat en Comandita, amb un capital de 200 000 pessetes Participaven en el capital les filles de Pacià, Francesca i Rosa Amiguet, i també alguns empresaris vilafranquins Fèlix Mestres, Josep Parés i Peregrí Güell El 1921, Filles de Pacià Amiguet presentà la suspensió de pagaments, ja que tenia el seu…

Casat amb Arnalda Miafre vers el 1365, potser foren pares de Joan Giginta , posseïdor d’agrers i censals a Parestortes vers el 1400 Entre els membres més distingits cal esmentar Francesc Giginta mort el 1453, de Ribesaltes, doctor en dret i diputat de Perpinyà al coronament d’Alfons IV 1414 fou jutge del domini reial per la reina Maria 1432, però fou suspès del càrrec el 1436, acusat d’un assassinat, i hi fou reintegrat el 1448 El seu fill gran, Francesc Giginta mort el 1522, fou doctor en dret 1452, conseller de la Universitat de Perpinyà 1488 i professor de dret 1491 Fou pare…

En les eleccions municipals d’aquest any obtingué 554 vots 18,1% i 2 regidors

La família és presentada per la historiografia en general com la institució econòmica i social fonamental en els diversos factors estructurants de la societat medieval Aquesta institució, analitzada des de l’angle essencialment material i polític, sense ignorar la formulació jurídica amb la qual es regia la vida de les unitats domèstiques rurals i urbanes i els grups aristocràtics, ens introdueix, d’una banda, en el món de les aliances sobre béns mobles i immobles pactades separadament entre els senyors i els pagesos, els mercaders i els artesans d’una altra, en el de les formes jurídiques i…

Vida i obra Pertangué a una de les famílies de l’alta burgesia catalana i es formà al costat del seu avi, Jaume Rusiñol, fundador d’una important manufactura tèxtil Acompanyat de Ramon Casas i Carbó , feu la volta a Catalunya amb carro, a la descoberta d’ambients i personatges inèdits Treballà en l’empresa familiar, però, a desgrat dels seus, s’interessà per la pintura El 1890 exposà la seva obra a la Sala Parés juntament amb Ramon Casas i Enric Clarasó, amb els quals continuà realitzant presentacions collectives fins el 1930 Decidit a rompre amb la imposició familiar abandonà les seves…

Començà al segle V i es feu cèlebre la Catena aurea in quattuor Evangelia de Tomàs d’Aquino

Prop d’alguns convents carmelitans, ja abans de la reforma teresiana, foren construïts ermitatges coneguts amb el nom de deserts els més antics foren els de Halne, a Anglaterra, i Liedekerke, als Països Baixos La primera casa caputxina fundada als Països Catalans, la de Barcelona, el 1578, fou anomenada també desert de Sarrià Els carmelitans descalços fundaren, el 1592, el desert de Bolarque Castella la Nova el 1593 en fundaren un altre a la província d’Andalusia, i el 1599, el de Las Batuecas Castella la Vella Cadascuna de les províncies carmelitanes fundà el seu desert La província d’Aragó…

Prengué el nom de la vila de Luna, després de la seva conquesta per Bacalla mort el 1094, i n'obtingueren la senyoria en temps de Sanç III Ferrenc, Martin i Lope de Luna , fills de Bacalla, formaren les línies del llinatge De la primera línia dels senyors i comtes de Luna es destacaren, com a collaboradors d’Alfons I, Íñigo Ferrenc de Luna i el seu fill, Lope Ínyigues de Luna , Pero Lopes de Luna y Ximenes de Urrea i el seu germà Artal Lopes de Luna y Ximenes de Urrea mort a Sardenya el 1323, que es casà en primeres noces amb Constança Pere, senyora de Sogorb, neta de Pere II Fou…

Fou coneguda ja pels pobles antics Egipte, Caldea, Índia, Grècia, etc, on tingué una significació politicoreligiosa diferent de la que té en el món modern Hi predominava l’interès objectiu de la família l’interès en la continuació de la nissaga, absolutament necessària per a la supervivència del culte als avantpassats i per a la transmissió dels béns El dret romà conegué dues formes d’adopció l’ arrogació abrogatio , que consistia en l’adopció d’una persona que fins aleshores no havia estat subjecta a la pàtria potestat de ningú, i l’ adopció en sentit estricte, que comportava un contracte…

Es denomina dislèxia un trastorn consistent en una notable dificultat per a aprendre de llegir i escriure correctament, a una edat suficient per a accedir en aquestes tècniques, i sense qui hagi cap alteració orgànica —defecte visual o auditiu—, ni cap dèficit intellectual que ho justifiqui Es calcula que entre un 5 i un 10% dels escolars tenen dificultats per a aprendre de llegir i escriure, tot i que en una bona part hi ha problemes visuals o auditius, que poden corregir-se amb l’ús d’ulleres o d’audífons El llenguatge escrit és molt complex, ja que s’expressa per mitjà de signes gràfics…