Resultats de la cerca

Vida i obra Germà dels també escriptors i erudits Daniel i Jesús Ernest Martínez , estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat de València Seguidor del pensament de Prat de la Riba, fou un dels impulsors del ressorgiment del nacionalisme valencià en la segona dècada del segle XX, durant la qual tingué un gran protagonisme polític El 1908, juntament amb un sector radical del Centre Regionalista de València, fundà l’agrupació política Joventut Valencianista, primer grup declaradament nacionalista del País Valencià, del qual fou membre de la junta directiva el 1920 ocupant el càrrec de…

Vida i obra Deixeble de Vicent Boix a l’institut de batxillerat de València, estudià la carrera de dret, que abandonà per dedicar-se al periodisme i la literatura D’idees radicals, fou des del 1882 redactor d’ El Universo i, des del 1888, d’ El Progreso , portaveus del republicanisme exaltat, dirigits respectivament per Lluís Cebrian i Mezquita i Fèlix Pizcueta, destacats representants de les primeres generacions renaixentistes –el primer, a més, reconegut erudit que arribà a ocupar el càrrec de cronista de la ciutat de València– Tots dos influïren en la seva orientació…

Estudià jurisprudència i filosofia a la Universitat de Lleida 1571-77 i teologia a les de València i Alcalá de Henares i l’acabà a Lleida el 1583 Ordenat de sacerdot el 17 de desembre de 1583 a Sanaüja Residí a Barbastre com a familiar del bisbe Felipe de Urríes A Montsó actuà com a redactor de les actes de la comissió per a la reforma dels frares agustinians 1585, durant les Corts de la Corona d’Aragó que allí se celebraven Acompanyà el bisbe electe de Lleida Juan Gaspar de la Figuera a la visita apostòlica de Montserrat 1585-86 Traslladat a la seva diòcesi d’Urgell, fou mestre de cerimònies…

Vida i obra Després de passar la infantesa a Mallorca, on la seva família s’havia refugiat de la invasió napoleònica, tornà a la Península per estudiar filosofia escolàstica i fer dret a la Universitat de Barcelona Des del 1819, amb els pseudònims Aniceto , Cyntio , Fels ,  Inarco Cortejano i Lampillo , collaborà al Diario de Barcelona , del qual fou un quant temps redactor únic 1831-38, mantenint la publicació dins d’un estricte conservadorisme catòlic i una tímida obertura literària També collaborà al Boletín Oficial de la Provincia de Cataluña  i a El Guardia Nacional  Dirigí el diari La…

Vida Llicenciat en dret, d’estudiant participà en un Comitè de Cinema que rodà amb Pathé Baby un únic Noticiari Universitari 1935 Aviat s’inicià en la crítica cinematogràfica collaborant en publicacions com "Balmes" 1934, "Información Cinematográfica" 1936, "Alerta" 1942, "Destino" com a segon d’Àngel Zúñiga, "Cinema" 1946-48, "El cine americano" 1948, de la qual també fou director artístic, "Imágenes" 1945-61, "Revista Semanario de información, artes y letras" 1952-71, "Arte Nuevo Revista cinematográfica" 1958, "Objetivo" 1953-55, "Ensayos de cine" 1964, "Imagen y Sonido" 1963-75, "Eikonos"…

Vida i obra Feu estudis de lletres i després de dret, que abandonà per dedicar-se al periodisme i a la política, en les files del republicanisme federal Actiu catalanista des de molt jove, inicià la seva trajectòria com a periodista dins el moviment de la Renaixença, i es vinculà sobretot a les iniciatives de Francesc Pelai Briz fou redactor dels primers anys del Calendari Català 1867 i 1868 i secretari de redacció de la primera època de Lo Gai Saber  1868-69, en què, a més, feu collaboracions literàries remarcables hi traduí Lo cíclop d’Eurípides i Calendau de Mistral També…

Llicenciat 1970 i doctorat 1987 en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, s’ha especialitzat en el coneixement de l’art català del període que va del Modernisme  al Noucentisme  i, a través dels seus estudis, ha definit el concepte de postmodernisme Ha publicat nombrosos estudis dedicats, entre d’altres, a Marià Pidelaserra, Antoni Vila i Arrufat, Joaquim Torres i García, Ramon Casas, Joan Miró, Pablo Ruiz Picasso, Josep Roca-Sastre, Josep Amat, Antoni Gaudí, Manolo Hugué, Carles Mani, Francesc Torras i Armengol i també a la crítica d’art Entre els seus llibres…

De formació autodidàctica, collaborà assíduament al Diario de Tarragona El 1924, en establir-se a Barcelona, es professionalitzà en les lletres crític de llibres a Revista de Catalunya , a D’Ací i d’Allà i a Mirador i redactor i crític de teatre a La Publicitat i La Nau Com a narrador ha publicat novelles on fa una anàlisi psicològica del món femení La clínica de Psiquis 1926 La Venus de la careta 1927 Com vaig assassinar Georgina 1930, d’un ambient eròtic i d’intenció psicològica Les cadenes d’Eva 1932 i Una nit 1935 aquestes dues darreres tracten episodis sentimentals frustrats per l’…

Orellana, un dels cronistes del procés d’industrialització català, mentre aquest es realitzava, explica el paper de Joan Molas en la introducció a Catalunya de maons refractaris, amb motiu de l’Exposició Industrial de Barcelona del 1860 Aquests maons o rajoles eren fets d’argiles refractàries, capaços d’aguantar elevades temperatures, imprescindibles per a la construcció de forns, inatacables pels àcids i necessaris a la indústria química Totes les xemeneies que cremaven carbó, destinat a les màquines de vapor, contenien unes fileres de rajoles refractàries a la part baixa Els primers…

Reconeguts per l’Església com a expressió genuïna de l’anunci de l’evangeli, foren inclosos en el començament del Nou Testament La proclamació evangèlica fou feta, al principi, de viva veu per mitjà de la catequesi Aquesta primera predicació fou recollida aviat per escrit, i la llengua emprada era l’arameu així s’explica el residu de paraules i veus aramees que passaren intactes als evangelis canònics effethà, talitha, abba, raka, genna, rabí , etc Posteriorment diverses tradicions i successius conjunts redaccionals anaren sorgint dins les distintes comunitats cristianes Lluc, en la…