Resultats de la cerca
Es mostren 6999 resultats
Consolidació i diferenciació de l’Església
Seguici d’eclesiàstics, biga de l’església de Sant Miquel de Cruïlles, segles XII-XIII MD’A / RM L’època que va del 1050 al 1200 va representar per a l’Església llatina un període de definició però també de transformació El papat formulava el seu primat enfront de l’Església grega, i reforçava la seva autoritat sobre el conjunt de la cristiandat llatina En el curs del seu enfrontament als sobirans laics d’Occident l’Església arribà a definir les seves pretensions i a afermar les seves estructures Pel que fa als religiosos regulars, van sorgir, després d’una fase de preponderància benedictina…
L’impuls urbà i mercantil
Quan el sistema de la ciutat antiga la ciutat com a exactora de rendes s’enfonsà definitivament a la primera meitat del segle XI, una part dels nuclis urbans consumà la seva decadència, mentre altres es confirmaven com a centres urbans definitius gràcies al fet que, sobre el sistema de la ciutat antiga, havien anat posant les bases de la ciutat medieval, basada en l’intercanvi amb el camp circumdant, en el mercat, i en la participació en el comerç a llarga distància Així doncs, aquestes ciutats sofriren un procés que en molts aspectes es pot considerar semblant al de l’abandonament de la…
Sant Llorenç de Sous (Bassegoda)
Art romànic
Situació Sant Llorenç de Sous Una vista del conjunt del monestir, des del costat sud-oest, tal com és actualment Hom pot veure, a la part alta de la fotografia, l’església romànica, de tres naus al centre, el recinte del claustre i les restes de dependències monàstiques, i a primer terme, la capella actual, habilitada modernament a les antigues dependències de la comunitat J Todó-TAVISA L’antiga abadia de Sant Llorenç de Sous o Sant Llorenç del Mont es troba a l’extrem meridional del terme, en un planell de la muntanya de la Mare de Déu del Mont, al peu del santuari Mapa 257M781 Situació…
Santa Creu de Rodes (el Port de la Selva)
Art romànic
Situació L’església pre-romànica de Santa Creu de Rodes, després santuari de Santa Helena, nom amb el qual avui és coneguda, roman abandonada, al costat de llevant de les ruïnes del poble medieval de Santa Creu de Rodes Es troba a 1 km a tramuntana del monestir de Sant Pere de Rodes i, aproximadament a la seva mateixa altura, al contrafort de la muntanya de Verdera, que davalla vers el nord-est, indret dominant sobre la badia del Port de la Selva i una gran extensió de litoral i de mar Una vista de conjunt de l’església des del costat de ponent J Todó-TAVISA Una vista de l’exterior de l’…
Art prehistòric, art rupestre. Les primeres manifestacions artístiques
L’art prehistòric ajuda a comprendre millor el passat dels pobles, ja que és l’expressió no tan sols d’un sentiment estètic, sinó també d’un sentiment religiós, vital i historicista Pintures, gravats i escultures, ja sia en coves o abrics, parlen del món real i del sobrenatural, constitueixen el llenguatge i la plasmació d’un pensament complex i simbòlic, sempre difícil d’interpretar Manifestacions d’art rupestre que avui permeten d’intuir i de conèixer les inquietuds i les preocupacions espirituals, metafísiques i filosòfiques dels pobles «prehistòrics» abans dels primers alfabets La pintura…
L’escultura del gòtic internacional
Cap al 1400 Barcelona es convertí en un gran centre d’activitat artística Tant els encàrrecs reials com els eclesiàstics i municipals contribuïren a crear un ambient extraordinàriament propici que facilità l’arribada de l’estil renovador del canvi de segle Tots els escultors, que reflecteixen en la seva producció aquest canvi estilístic, que trencava amb la tradició trescentista i obria les portes a les realitzacions del gòtic internacional, estaven relacionats amb l’obra de la seu barcelonina durant el mestratge d’Arnau Bargués i la majoria, amb l’empresa escultòrica del cor, sota la…
La projecció social de la ciència
El cas de Catalunya Durant el tumultuós segle XX, marcat tant per canvis i ruptures socials com per avenços científics i tecnològics innombrables, la transmissió del coneixement de l’àmbit de la ciència a la societat ha passat per moments molt interessants, tots ells lligats a fets socials i a avenços que han comportat un seguit de modificacions en els hàbits i el pensament dels ciutadans Cal tenir present que una gran part dels objectes que avui semblen imprescindibles per a la vida quotidiana de la major part de la societat actual no existien abans del segle XX o eren extremament rars els…
El Priorat
Situació i presentació La comarca del Priorat té 498,60 km 2 i comprèn 23 municipis És vertebrada pel massís de Montsant, de la Serralada Pre-litoral, a ponent de les Muntanyes de Prades, límit llevantí amb la Conca de Barberà i és inclosa dins l’àrea d’influència del Baix Camp, comarca amb la qual termeneja tot al llarg de la seva façana oriental Les seves aigües, tanmateix, s’escolen en direcció a l’Ebre a través del riu de Siurana, que hi desguassa ja dins la Ribera d’Ebre, comarca amb la qual limita pel S i l’W Al N, la serra de la Llena estableix la línia divisòria amb la comarca de les…
Artesans, botiguers i comerciants
Al llarg del setcents, les transformacions que s’esdevingueren en l’àmbit econòmic i en el món de les idees modificaren la configuració tradicional de la societat catalana, encara que no provocaren canvis profunds De fet, hom experimentà un procés de mutació lent però perceptible, pel qual les diferències basades en la jerarquia econòmica passaren a tenir més força en l’estructura social D’una manera correlativa, les possibilitats de transvasament d’una categoria a l’altra eren més nombroses Per tant, no resulta gaire fàcil donar un concepte precís de la societat catalana de l’època Una…
Una societat agrària
Família camperola, EMarch, València, 1659 MSPV / FA Si s’hagués de creure els publicistes dels segles XVI i XVII, molts dels quals perpetuaven una tradició ben consagrada per la literatura humanista, l’agricultura dels Països Catalans als segles XVI i XVII hauria assolit un notable grau de desenvolupament Tant els valencians Rafael Martí de Viciana i Gaspar Escolano com els escriptors del Principat Francesc de Gilabert i d’Alentorn, Esteve de Corbera o Pere Gil i Estalella, dreçaren, amb major o menor intensitat, una imatge del seu país molt condicionada per les expectatives possibles en una…