Resultats de la cerca

Vida Tot i haver estudiat inicialment amb PJ Wolf 1783-85, fou de fet autodidacte i compaginà la música amb els estudis de filosofia i dret a la Universitat de Praga Participà en la vida musical de la ciutat i fou amic del polític nacionalista F Palacký Estigué al servei del comte Buquoy 1806-24 A Viena conegué FJ Haydn, L van Beethoven i altres músics com JN Hummel, L Spohr i JL Dušek, i també el visitaven compositors de primer ordre com N Paganini, R Wagner o F Liszt El 1824 fundà l’Escola Musical, on tingué com a alumnes JB Kittl, JV Voríšek i E Hanslick Nexe d’unió entre el Classicisme i…

Vida Consta com a clergue sollicitant d’un benefici a la diòcesi de Calahorra en documents dels arxius vaticans datats entre els anys 1419 i 1429 Ja dins l’orde franciscà, el 1449 obtingué el grau de batxiller a la facultat de teologia de la Universitat de París, i s’especialitzà en Sagrades Escriptures Des del 1453, o abans, serví a la capella d’Alfons el Magnànim a Nàpols, i més tard a la del seu successor Ferran I El 1475 el seu nom figura entre els cantors de la capella de Ferran el Catòlic Abans d’abandonar Itàlia, Cornago compongué les dues úniques obres sacres que se li coneixen, la…

Vida Rebé la primera formació musical del seu pare i del seu avi Posteriorment estudià amb Tommaso Giordani, que l’ajudà a debutar com a pianista a nou anys El 1793 la seva família es traslladà a Londres i allà començà a treballar com a aprenent a la fàbrica de pianos de Clementi, del qual es convertí en l’alumne predilecte durant set anys El 1801 publicà les 3 Sonatas per a piano, opus 1, dedicades a Clementi, amb qui inicià, l’any següent, una gira de concerts per tot Europa que finalitzà a Sant Petersburg el 1803 J Field s’installà a Rússia durant quasi trenta anys, tot alternant la seva…

Vida Rebé les primeres lliçons de música del seu pare A tretze anys entrà al Gymnasium Poeticum de Ratisbona, on restà durant vuit anys En aquest temps simultaniejà l’estudi de la música antiga, especialment les obres d’A Raselius, amb l, probablement sota la supervisió de l’organista A Gradenthaler, i les humanitats El 1654 es traslladà a Leipzig, on impartí classes de música i cantà com a baix en cors eclesiàstics, demostrant gran talent com a solista Nomenat cantor de la Thomaskirche el 1657, elevà a la màxima categoria artística i intellectual l’activitat musical de Leipzig Li succeïren…

Abans de tractar aquest tema, cal insistir que la menopausa és un fet fisiològic, que, amb variacions individuals, s’acaba produint en totes les dones No obstant això, actualment es pot donar el cas que en el tractament d’algunes afeccions, especialment d’índole tumoral, es recorri a l’extirpació d’òrgans involucrats en la presentació de la regla, per la qual causa, tot i que no s’hi hagi produït la menopausa natural, cessen les menstruacions En aquest cas es parla de menopausa artificial En realitat, es poden distingir situacions molt diverses, segons els òrgans genitals que ha calgut…

La hidrocefàlia és l’acumulació excessiva i persistent de líquid cèfalo-raquidi LCR a l’interior dels ventrícles encefàlics, produïda per una obstrucció en la circulació, un increment en l’elaboració o bé una disminució de l’absorció L’acumulació de LCR ocasiona un augment de la pressió a l’interior del crani En els infants petits, la hidrocefàlia es manifesta amb un augment de la grandària del crani, les parets del qual es distenen per la pressió interior En els infants més grans i els adults, com que el crani no es pot distendre, l’augment de la pressió intracranial provoca una compressió…

Bé que com a branca independent de la teologia no aparegué sinó a partir de l’època posttridentina, la mariologia, com a intent d’aprofundir el misteri marià, es troba ja als inicis de la tradició cristiana, en els símbols trinitaris i en els dos grans concilis cristològics d’Efes 431 i de Calcedònia 451 el tema mariològic hi és subordinat al de l’encarnació del Fill, “concebut per obra de l’Esperit Sant, nascut de Maria, verge”, la qual és proclamada “Mare de Déu” Theotokos en el context del dogma de les dues natures en el Crist Del segle V al XVI l’interès es concentrà cada vegada més en…

Obtingué el títol de bibliotecària l’any 1956, amb el qual exercí a la Universitat de Barcelona entre els anys 1970-86 Fou cap del servei d’informació bibliogràfica de la biblioteca general L’any 1983 es llicencià en filologia catalana per la mateixa universitat, en la qual continuà estudiant, fins a diplomar-se l’any 1987 en biblioteconomia i documentació Des del 1986 és cap de la Cartoteca de Catalunya, de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i professora de tercer cicle del Departament de Geografia Humana de la Universitat Autònoma de Barcelona El 1990 ingressà al cos d’arxivers de la…

Membre de la Congregació de Missioners dels Sagrats Cors des del 1955, fou ordenat de prevere el 1964 Estudià teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, on es doctorà amb la tesi La atracción del Padre y la fe en Cristo 1970 En aquesta mateixa universitat es llicencià el 1968 en història de l’Església Es doctorà en història el 1985 a la Universitat de les Illes Balears amb la tesi Orígens del cristianisme balear i el seu desenvolupament fins a l’època musulmana , primer estudi exhaustiu d’aquesta matèria, que fou publicat en 1991-92 El 1984 rebé el premi Josep…

Es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid amb la tesi Tratados entre Castilla y Aragón 1908 Cronista oficial de la ciutat de València, fou membre de Lo Rat-Penat, del Centre de Cultura Valenciana –en fou secretari els anys 1928 i 1939–, de l’Associació Bibliogràfica Valenciana –n’ocupà la presidència el 1941– i de l’associació Amigos de Luis Vives Des d’una perspectiva d’història erudita, sovint amb aportacions documentals originals, estudià aspectes del passat valencià en el terreny de l’arquitectura, l’art i els fets polítics de l’època foral En l’almanac de Las…