Resultats de la cerca

Els mesozous constitueixen un petit grup d’organismes pluricellulars i endoparàsits que viuen en els nefridis dels calamars i els pops, i en els teixits d’altres invertebrats marins Hom ha interpretat la seva morfologia de dues maneres diferents hi ha qui considera que són formes molt modificades d’un altre grup d’invertebrats concretament, de trematodes digenis, que s’han simplificat a causa de la seva vida parasitària els altres, per contra, pensen que es van originar a partir d’algun tipus de protists ciliats Durant molt de temps han estat considerats dins el fílum dels asquihelmints No…

Els solenogastres són molluscs vermiformes de secció arrodonida o lleugerament comprimida, de longitud compresa entre poc menys d’1 mm i 30 cm, encara que la majoria de les gairebé 200 espècies descrites fan pels volts d’1 cm L’organització en conjunt del cos dels solenogastres recorda la dels caudofoveats pel fet que ambdós grups inclouen molluscs vermiformes, mentre que s’assembla a la dels molluscs testaris en aspectes fonamentals Morfologia Organització externa i interna dels solenogastres en uns talls longitudinals de les regions anterior A’ i posterior A ″ del cos i en un tall…

L’evolució dels vegetals al llarg dels temps geològics De la mateixa manera que hom pot atribuir els estrats a períodes diferents segons que la fauna fòssil que contenen sigui més o menys evolucionada, també poden datar-se els estrats i assignar-los una determinada antiguitat a partir dels vegetals fòssils que hi apareixen Per similitud amb les tradicionals eres geològiques establertes segons les restes fòssils d’animals que contenen les capes, la història del nostre planeta, tenint en compte l’evolució dels vegetals que l’han poblat, es pot dividir en les tres grans eres El Paleofític era…

Miracle del Mont-Saint-Michel del retaule dels Sants Miquel i Hipòlit de Palau del Vidre, d’Arnau Gassies, contractat el 1454 CGPO/CDCROA – JBMathon Com succeeix sovint en el terreny de la investigació sobre la pintura medieval, la definició de la personalitat artística d’Arnau Gassies parteix de l’associació entre una troballa documental i una obra conservada En concret, fou la combinació dels treballs de diferents historiadors, això és, la recerca arxivística de Pau Masnou i els estudis estilístics de Ch R Post, unit a un profund coneixement del patrimoni artístic rossellonès,…

Vista aèria del nucli de la Clua d’Aguilar, amb l’església de Sant Sebastià a la part alta de la població ECSA - M Catalán Situació El poble de la Clua és situat a dalt d’un turó, a la vorera dreta del Segre, en un meandre del riu, davant de Castellnou de Bassella Integrada dins el nucli del poble, a la part alta, hi ha l’església parroquial de Sant Sebastià El conjunt es veurà afectat per la construcció del pantà de Rialb Mapa 24-13329 Situació 31TCG575505 A la Clua de Bassella, també anomenada la Clua d’Aguilar, s’hi arriba per un camí que surt de Bassella i creua el Segre per un pont de…

Dues peces característiques de la ceràmica barcelonina alt-medieval conservades al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona ECSA - Arxiu Fotogràfic de Museus L’estudi de les ceràmiques barcelonines d’època comtal encara està per fer Des del seu inici, la investigació arqueològica a la ciutat s’ha centrat prioritàriament en el període romà i els seus precedents Les excavacions realitzades des del 1940 fins a dates recents van tenir per objectiu el coneixement topogràfic i monumental de l’urbs romana, i prestaren molt poca atenció a documentar els vestigis de fases posteriors Malgrat aquesta…

Situació Torre mestra del castell, que s’aixeca en un punt estratègic entre la vall de Lentillà i el fondal de la ribera del Castell ECSA - A Roura Aquesta fortalesa corona el cim d’un penyal cobert de bosc al SW del poble de Vallmanya, des d’on és perfectament visible Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 32’ 14” N - Long 2° 31’ 59” E Des del poble de Vallmanya cal seguir per la carretera D-13, que segueix cap al Vallespir Tot just travessat el pont sobre el riu Lentillà, a la dreta hi ha la cova monument a les víctimes locals de la Segona Guerra Mundial A l’extrem de migdia del mateix marge rocós…

Situació Vista des de l’exterior dels murs més ben conservats d’aquest castell ECSA - J Bolòs Les restes del castell de Mediona són situades damunt del congost de Mediona, solcat pel riu de Bitlles Aquesta fortificació no era pas situada en un lloc amb una gran panoràmica, però sí prop d’una via de comunicació important, que connectava el Penedès i l’Anoia Mapa 35-16419 Situació 31TCF866926 Si seguim la carretera que va de Sant Quintí de Mediona a Capellades, havent passat Sant Quintí i abans d’arribar a la Font del Bosc, surt a mà esquerra una pista ampla, en algun tros asfaltada, que porta…

Situació L’església de Santa Maria del Castell de Gósol es troba dins l’antic recinte fortificat i al costat de ponent de l’esplanada on sembla que hi havia hagut el castell Després de trobar la muralla, fent camí pel mateix lloc que hem indicat per arribar al castell, un camí, que conserva molts trossos d’empedrat, porta davant l’església, enmig de les cases mig enrunades Vista de la façana de l’església amb la torre al costat J A Adell Una vista de les ruïnes de l’església tal com eren al començament del segle XX Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000,…

Situació Vista exterior de l’edifici des del costat sud-oriental Hom hi pot notar com el mur de ponent depassa el nivell de la teulada, les traces de la porta original al mur de migjorn i l’absis carrat vers llevant, més baix i estret que la nau A Bastardes L’església de Sant Miquel de Sorba, anomenada també Sant Miquel de Soldevila, corona un serral que es dreça vorer al mas Soldevila, vers llevant, sobre la parròquia de Sorba, entre les runes de l’antic poblat iberoromà estudiat per Joan Serra i Vilaró l’any 1922, a l’extrem sud-occidental del terme, a la dreta de l’Aiguadora Aquesta…