Resultats de la cerca
Es mostren 251 resultats
La recol·lecció de plantes espontànies i la captura d’animals salvatges a les estepes i les praderies
Collir sense plantar Els recursos vegetals de les estepes i les praderies han tingut, i encara tenen, un paper excepcionalment important Quan els colonitzadors nouvinguts, coneixedors de les pràctiques agrícoles, s’establiren a les estepes asiàtiques i a les praderies americanes aportaren la seva pròpia experiència, però en alguns casos també feren seva l’experiència dels aborígens Així, a les estepes siberianes, els colonitzadors provinents del S de Rússia i Ucraïna s’emmotllaren perfectament a la vida dels nous territoris coneixien les plantes medicinals, nutritives i industrials bàsiques,…
impressora
Esquemes del mecanisme d’impressió de diferents tipus d’impressora; de dalt a baix: matricial, de raig de tinta i làser
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Màquina que imprimeix les dades elaborades per un sistema informàtic.
El teletip fou el primer perifèric capaç d’escriure els resultats que donava un ordinador i era emprat tant per a introduïr informació com per a rebre-la, però, malgrat que eficaç, resultava excessivament lent Aviat aparegueren les impressores que tan sols havien d’escriure i eren dissenyades per a operar a altes velocitats En aquestes, la impressió es fa, a vegades, per mitjans tèrmics sobre papers especials, però més correntment damunt de paper ordinari, presentat en una banda contínua de gran llargària plegada en forma d’acordió, que és estirada a través d’uns…
tricotosa
Indústria tèxtil
Màquina per a teixir gèneres de punt de recollida, caracteritzada pel fet de treballar amb agulles de llengüeta col·locades en les ranures d’una fontura, per dintre de les quals poden lliscar successivament impulsades per unes lleves.
Quan una agulla surt de la fontura, la llengüeta s’obre i el guiafils posa el fil dins el ganxo Seguidament l’agulla retrocedeix, i la malla anterior que es trobava en el coll de l’agulla tanca la llengüeta i salta per sobre del cap de l’agulla despreniment, i així resta formada la nova malla Les tricotoses rectilínies o planes tenen una o dues fontures planes, les agulles de les quals s’encreuen El guiafils i les lleves van muntats en un carro que descriu un moviment alternatiu El tricot que hom obté és pla, de punt llis o acanalat Fent treballar més o menys agulles…
desviació
Desviació de dues vies amb sistema de canvi accionat per palanca
© Fototeca.cat
Transports
Canvi de via, disposició dels carrils en una bifurcació que fa possible el pas del tren en condicions de seguretat per la via directa o per la via desviada, segons que convingui.
El pas per l’una o per l’altra via és determinat per la posició de les agulles o porcions de carrils afuats que hom pot desplaçar lateralment per unir-los al carril exterior contraagulla o per separar-los-en L’agulla és articulada sobre un punt fix, o bé és una làmina flexible Quan l’agulla és agafada de punta, un enclavament la manté immòbil al pas del tren Quan ho és de taló, convé que la via per on circula el tren sigui oberta, però si és tancada les mateixes rodes del tren la desplacen cap a la posició adequada…
la Maladeta
El massís de la Maladeta
© Fototeca.cat
Massís
Massís dels Pirineus axials catalans, els contraforts del qual voregen territoris gascons (conca del riu de la Pica) i aragonesos (conca de l’Éssera), el més robust i elevat dels Pirineus, tot i que no forma part de la divisòria d’aigües entre la Garona i l’Ebre.
La carena del massís estricte s’inicia a la tuqueta Blanca 2704 m alt i la tuca Blanca 2851 m segueix al SE del pic d’Alba 3105 m, la Dent d’Alba 3075 m, on s’inicia la cresta de la Maladeta , que passa pels pics occidentals de la Maladeta 3240, 3270 i 3220 m, el coll de la Rimaia i el pic de la Maladeta 3308 m Pel coll Maleït 3200 m i el pic Maleït 3330 m hom puja a la cresta del Mig, puntejada per la punta d’Astorg 3354 m i el pic del Mig 3345 m Pel coll del Mig 3230 m es passa al pic de Corones 3310 m i l’estany Coronat, en el coll de Corones 3173 m, accés al pic d’Aneto 3403…
berguedana
Secció transversal d’una berguedana: 1, bancada; 2, ballador; 3, regle per a guiar el fil a les pues; 4, braç oscil·lant; 5, llanternó; 6, fileta de les metxes; 7, bernat o borinot; 8, pua; 9, roda d’accionament manual; 10, regle per a guiar la metxa del carro; 11, carro
© fototeca.cat
Indústria tèxtil
Antiga màquina de filar construïda a la fi del s XVIII, entre el 1790 i el 1795, per Ramon Farguell i Montorcí, conegut per Maixerí
, de Berga, que fou emprada a Catalunya fins pels volts del 1870.
Té una certa semblança amb la màquina de l’anglès Hargreaves 1764, i és probable que ambdues fossin modificacions d’altres de més antigues, derivades de l’antic torn de filar La berguedana era constituïda per dues bancades de fusta paralleles unides perpendicularment per la testa a una tercera bancada, també de fusta Una roda accionada a mà feia girar, per mitjà d’un cordill sense fi, una roda solidària d’un joc d’engranatges el pinyó més petit dels quals movia un llanternó , que per mitjà de cordills feia giravoltar les agulles o pues sostingudes per balladors , un o dos, segons…
coixinet
Coixinet de ròtula, de doble rengle de boles, apte per a suportar alhora esforços radials i axials
© Fototeca.cat
Tecnologia
Peça metàl·lica en forma d’anell o de dolla, que fa de suport a l’arbre, també metàl·lic, el qual gira en el seu interior, generalment compost d’una caixa i del coixinet pròpiament dit.
Els principals tipus de coixinets són els de fregament , en els quals l’arbre gira fregant la superfície lubrificada del coixinet, i els de rodolament , dits a vegades impròpiament rodaments , en els quals l’arbre gira conjuntament amb l’anell que porta manegat, mentre que un nombre determinat d’elements boles, rodets, barrilets o agulles rodolen sobre la superfície exterior d’aquest anell o sobre la superfície interior d’un altre anell ajustat exteriorment a la caixa o suport En els coixinets de fregament, la gran superfície…
la Serrella
Massís muntanyós, de materials nummulítics, que fa de partió entre la Marina i el Comtat.
És una gran estructura dissimètrica i de planta arquejada que integra amb el vorell septentrional d'Aitana un anticlinal bolcat al N, de xarnera erosionada, al nucli de la qual aflora Cretaci i Miocè El conjunt prebètic intern és tot corregut per un front d’esllavissament WSW-ENE cap al N sobre el Burdigalià margós Els Frares, agulles calcàries del flanc septentrional, assenyalen el front d’avançada, emergint entre grans pedrisses d’origen periglacial El fred i el rost, més accentuats en aquesta cara, en dificulten la vegetació…
Jordi Álvarez Garcia
Escalada
Escalador.
Soci del Club Esquí Puigmal, la seva activitat com a escalador es concentrà a la dècada de 1950, amb l’obertura de vies a diferents agullesde Montserrat, com ara la Caputxa, l’Ou de Colom, la roca dels Aurons i el Cap del Mort La seva escalada més destacada, per la importància en la història de l’escalada a Catalunya, fou l’obertura de la via Puigmal, al Cavall Bernat, realitzada el 17 d’octubre de 1954 En aquesta escalada Jordi Álvarez i els seus companys Miquel Navarro i…
fibroscopi
Tipus d’endoscopi que basa el seu funcionament en les propietats de la fibra òptica
.
Consta d’un feix de fibres òptiques unes 50 000 que porta la imatge de l’extrem distal al proximal del tub del fibroscopi cadascuna de les fibres òptiques transmet un punt de la imatge i juntes formen la imatge completa, que és ampliada per un sistema òptic Gràcies a la flexibilitat de les fibres, el friboscopi té una gran maniobrabilitat també conté un feix de fibres, sense ordre, que condueixen la llum freda necessària per a illuminar la zona d’exploració Els fibroscopis actuals consten d’un cap amb…