Resultats de la cerca
Es mostren 181 resultats
Adolf Pizcueta i Alfonso
Història
Literatura catalana
Política
Polític i promotor cultural.
Presidí la Joventut Valencianista, on ingressà el 1918 i de la qual el 1921 n’esdevingué president Aquest mateix any fou nomenat secretari de la secció valenciana de l’entitat Nostra Parla , en la revista de la qual collaborà, com també en altres periòdics valencianistes El Crit de la Muntanya , Pàtria Nova i La Correspondencia de Valencia A través de la seva amistat amb l’empresari Ignasi Vilallonga, es vinculà amb el valencianisme polític de la Unió Valencianista i, en escindir-se aquesta el 1923, s’afegí al sector liberal i nacionalista i protagonitzà la refundació del setmanari Pàtria…
,
Instruccions per a la defensa i la provisió de la ciutat i la vegueria de Girona davant el pas de les Grans Companyies
Art gòtic
Data 30 d’octubre de 1365 El rei Pere el Cerimoniós tramet instruccions al bisbe de Girona, al noble Francesc de Cervià i al veguer Joan Berenguer de Rajadell per tal de procedir a la defensa de la ciutat i llocs de la vegueria davant l’arribada de companyies estrangeres al seu servei, de pas cap a la ciutat de Saragossa En Pere etc, al honrat pare en Christ lo bisbe de Gerona e als noble e amats nostres en Francesch de Cervià e en Johan Berenguer de Rajadell, cavallers, veguer de Gerona, salutem et dilectionem Com nós hajam procurat e tractat que alcuns grans barons e cavallers de les…
Marcel Oms i Verdaguer
Cinematografia
Crític i historiador.
Vida Passà els seus primers anys a Rimbau Cotlliure i estudià a la Facultat de Lletres de la Universitat de Montpeller Fou professor de castellà, història i filosofia a Narbona i Perpinyà, i també director d’un seminari pluridisciplinari sobre el cinema espanyol a la Facultat de Lletres i Ciències Humanes de Montpeller Al principi de la dècada del 1960, començà a collaborar a la revista "Positif", coordinant el monogràfic Cinéma espagnol núm 32, 1960, i el 1962 fundà a Perpinyà el cineclub Les Amis du Cinéma, en homenatge a Jean Vigo Fruit d’aquella activitat i de la dèria que tenia per la…
Roger Garaudy
Filosofia
Filòsof francès.
Nascut en una família obrera i atea, a catorze anys es convertí al protestantisme i sis anys més tard 1933 ingressà al Partit Comunista sense renunciar, però, a les seves creences religioses Estudià filosofia, matèria que impartí en instituts d’ensenyament secundari a Albi a partir del 1936 El 1939 fou mobilitzat i, condecorat per les seves accions contra els alemanys, s’uní a la Resistència El règim de Vichy el detingué i l’internà en un camp de presoners d’Algèria Alliberat el 1945, aquest any s’incorporà al Comitè Central i fou elegit diputat pel Tarn Conservà l’escó fins el 1951, i el…
Pèire de Marca
Historiografia catalana
Polític, eclesiàstic i historiador.
Vida i obra Estudià dret a Tolosa de Llenguadoc i, des del 1615, fou conseller del Consell Sobirà a Pau, transformat el 1621 en Parlament, del qual fou nomenat president Demostrà en aquests anys una plena identificació amb la monarquia autoritària bastida pel cardenal Richelieu Dedicà el seu lleure a l’erudició, i aplegà el fruit de llargues recerques en una Història de Bearn completada ja el 1633, i publicada finalment el 1640 Aquest mateix any es traslladà a París, on actuà com a conseller d’estat i membre del Parlament, i publicà el tractat Concordia sacerdotii et imperii 1641, prohibit…
Partit dels Comunistes de Catalunya
Partit polític
Organització política creada a l’abril de 1982 per escindits del Partit Socialista Unificat de Catalunya [PSUC].
El V Congrés del PSUC reflectí un seguit de tensions internes irreversibles entre els corrents eurocomunistes, leninistes i prosoviètics, pròleg de l’escissió gener de 1982 que conduí a la fundació del PCC al mes d’abril Pere Ardiaca assumí la presidència del nou partit fins a la seva mort el 1986 i Joan Ramos, la secretaria general La seva branca juvenil és el Collectiu de Joves Comunistes Els seus òrgans d’expressió són el setmanari Avant , de caràcter més informatiu i tàctic, i Realitat , més analític i teòric En el moment de la seva fundació, el PCC aplegà un nombre important…
Eric John Hobsbawm
Historiografia
Historiador britànic.
Procedent d’una família jueva de pare britànic i mare austríaca que s’establí a la Gran Bretanya el 1933, estudià a la Universitat de Cambridge i des del 1947 fins a la jubilació 1982 fou professor del Birkbeck College de la Universitat de Londres, del qual fou nomenat posteriorment professor emèrit i president El 1978 fou elegit membre de la British Academy El 1936 s’afilià al Partit Comunista i donà suport públicament a l’URSS, bé que des de les revoltes d’Hongria 1956 i Txecoslovàquia 1968 fou cada cop més crític envers els sistema soviètic, i als anys setanta donà suport a l’…
La Generalitat de Catalunya i el Comissariat de Propaganda. 1931-1939
La Mancomunitat de Catalunya 1914-24 va posar les bases tècniques i econòmiques de la modernització del conjunt del territori del Principat de Catalunya El fracàs de la dictadura militar 1923-30, que tenia el suport de la corona espanyola, va obrir el pas a una renovada forma d’autogovern la Generalitat de Catalunya 1931-39 El Comissariat al món La Generalitat tenia vocació d’estat del benestar, però, als anys 1930, a tots els països avançats d’Europa el sector públic era encara petit 5-15% del PIB Per a posar les bases d’aquest estat, la Generalitat optà per la comunicació, la informació i…
Josep Serra i Estruch
Cinematografia
Pedagog, cineasta amateur i promotor cultural.
Vida Durant la guerra civil publicà les revistes clandestines "Avant" i "Superació" després "Catalunya" Melilla, 1942, 7 núm, "L’Ocell de Paper" Melilla, 1942-43, primera collecció literària de la postguerra en català 14 vol, i "Per Catalunya" 1945, del Front Nacional de Catalunya, partit del qual fou dirigent Secretari del Sindicat de Professionals Liberals de la CNT, el 1946 fou detingut per voler posar la senyera a Montjuïc, gest que li ocasionà quatre anys de presó Com a cineasta amateur començà el 1953 rodant, amb l’ajuda tècnica de Jordi Casamitjana, curts educatius i de…
Eduard Calvet. La representació internacional dels cotoners. La colònia del Pelut, a Torelló
Eduard Calvet i Pintó Cataluña Textil , 1911 Eduard Calvet i Pintó 1875-1917 és una figura que destaca més per la seva activitat representativa del sector cotoner català que per la seva indústria No és únic el cas de l’industrial que assumeix posicions de defensa dels interessos cotoners, al mateix temps que gestiona la seva empresa Joan Güell i Josep Ferrer i Vidal en podrien ser els exemples més representatius N’hi ha molts d’altres que fan compatible un càrrec polític amb el d’empresari Eduard Calvet es caracteritza pel fet que clou l’etapa de la industrialització catalana —morí el 1917—…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina