Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
Miquel d’Oms i de Sentmenat, canonge i sagristà d'Elna (1560-1563)
El 22 de juliol de l’any 1560, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Miquel d’Oms i de Sentmenat – 1576, canonge i sagristà d’Elna diputat militar Gaspar de Meca i d’Oluja, senyor de Vergós diputat reial Jeroni Orater, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Antoni Roca, monjo de Sant Pere de Rodes diputat reial Jaume Joan de Vilatorta, donzell de Barcelona diputat reial Guerau Boquet, doctor en medicina de Barcelona Miquel d’Oms i de Sentmenat, canonge i sagristà d’Elna, resultà extret per segona vegada per al càrrec de diputat eclesiàstic,…
L’estructura del sector català de la Conca de l'Ebre
La conca d’avantpaís dels Pirineus correspon a la part que actualment s’anomena Conca de l’Ebre Constitueix una zona relativament plana, amb una geometria triangular, situada entre els mantells dels Pirineus al N, les Serralades Costaneres catalanes al SE i la Cadena Ibèrica al SW La conca és reblerta de sediments eocens, oligocens i miocens en l’extrem W Aquests sediments només són deformats a la part occidental de la conca, en una estreta banda localitzada en els contactes amb les cadenes orogèniques esmentades, mentre que a la part oriental fan part d’un conjunt d’estructures plecs i…
El Bages
Situació i presentació La comarca del Bages ocupa una superfície de 1 299,08 km 2 i s’estén per un dels extrems orientals de la Depressió Central Catalana És la comarca més cèntrica de Catalunya Pel que fa a la seva situació respecte a les altres comarques catalanes, el doctor Joan Vilà i Valentí ha escrit que el Bages “queda equidistant de la muntanya, de les terres inferiors occidentals, del front litoral i de les comarques meridionals S’hi endevina un possible paper d’encreuament o cruïlla” El Bages limita administrativament amb les comarques del Solsonès W-NW, el Berguedà N, Osona NE, el…
Relació dels municipis durant la Segona República
Barcelona Relació alfabètica dels municipis de Barcelona durant la Segona República, ordenats per província amb la numeració corresponent al mapa adjunt Barcelona Abrera 250 Aguilar de Segarra 216 Aiguafreda 72 Alella 171 Alpens 28 Ametlla L' 156 Arenys de Mar 143 Arenys de Munt 145 Argençola 225 Argentona 152 Artés 103 Aviá 19 Avinyó 83 Avinyonet del Penedés 281 Badalona 174 Barcelona 309 Baells La 24 Bagá 3 Balenyá 73 Balsareny 87 Begues 294 Beliprat 234 Berga 23 Bigues 118 Borredá 27 Broca 5 Bruch El 212 Brull El 70 Cabanyes Les 264 Cabrera d'lgualada 245 Cabrera de Mataró 162 Cabrils 161…
Tipus i evolució dels castells
Art gòtic
Sala major del Castell de Peratallada A la baixa edat mitjana alguns senyors van construir, als castells on residien habitualment, palaus al voltant d’un pati, tot imitant els grans casals urbans També els Cruïlles van reformar i ampliar el seu castell de Peratallada Baix Empordà convertint l’antic sector residencial del sud-est en un palau gòtic de planta trapezial Aleshores van aprofitar aquesta sala romànica anterior, que reformaren i cobriren amb arcs de diafragma i un embigat Se sap que en aquest castell sojornà el rei Joan I el 1390 J Burset Torre mestra, castell de Claramunt Durant els…
L’organització política del Bages (segles VIII al XIII)
Art romànic
El comtat de Manresa Molt aviat el comtat d’Osona es feu massa gran, car s’allargassava cap a ponent de manera exagerada, puix que el comte Guifré arribà fins al castell de Queralt, entre Anoia i la Conca de Barberà Aleshores calia fer una divisió en la Marca ponentina, com després es feu amb el comtat de Cerdanya, d’on sorgí el comtat de Berga Així, doncs, segurament en temps del comte Guifré”, es realitzà la partició amb la creació d’un nou comtat, el de Manresa, si bé la primera dada sobre l’existència del comtat manresà és del 908, quan el comte ja era difunt El fet de sorgir tard, el de…
Pasqua i primavera

El ciri pasqual es manté encès durant totes les celebracions del temps de Pasqua.
Montse Catalán
La Pasqua Abans de la reforma litúrgica del 1969, Dissabte Sant era el Dissabte de Glòria Al matí, les campanes anunciaven la Resurrecció i tothom sortia als balcons fent soroll amb estris casolans, acompanyant el seguici dels justos que Jesús en la seva Resurrecció s’emportava al cel A Barcelona, els canons de Montjuïc esclataven en salves Però després de la reforma, no és fins a la vetlla pasqual que l’Església celebra la Resurrecció, tenint en compte els tres dies que han de transcórrer des de la mort de Jesús La litúrgia de la vetlla pasqual inclou tots els símbols de l’inici de l’any…
El marc històric del romànic del Bages (segles VIII al XIII)
Art romànic
Antecedents Per conèixer el període anterior a la invasió sarraïna i la consegüent ocupació del territori pels nouvinguts cal acudir, tant per al període prehistòric com per a l’històric, a les informacions que proporciona l’arqueologia, ja que el Bages apareix molt escadusserament en els textos històrics Però amb tot, hi ha algunes dades relatives al temps anterior a l’alta edat mitjana Encara que l’home ja habitava el Bages des del Paleolític Mitjà, a mesura que ens apropem a l’època romana les restes arqueològiques són més abundoses arriben al seu punt culminant en l’etapa…
Els minerals i les roques industrials als Països Catalans
Concepte de mineral i roca industrial Explotació de roques industrials situació de les localitats on apareixen, als Països Catalans, les principals explotacions d’argiles, de roques carbonatades i de gresos i sorres Maber, original de l’autor Definim els minerals i les roques industrials com aquelles primeres matèries que s’obtenen de la litosfera i que es poden utilitzar directament o bé són sotmeses a uns processos de preparació prèvia més o menys senzills en cap cas no se’ls explota per les substàncies que se’n puguin extreure mitjançant complexos processos de benefici, ni per l’energia…
Els estudis sobre vegetació dels Països Catalans
El procés d’accés al coneixement La idea que les plantes es distribueixen d’acord amb regularitats definides i que s’associen entre elles en conjunts característics més o menys correlacionats amb les condicions del medi es pot rastrejar des de temps molts reculats a l’obra de molts botànics i de molt geògrafs Tanmateix, però, l’interès per fer objecte d’estudi aquestes regularitats de la distribució geogràfica de les plantes, aquestes "associacions" d’espècies i llurs relacions amb l’ambient, no començà a desvetllar-se entre geògrafs i naturalistes fins fa amb prou feines dos segles Encara…