Resultats de la cerca
Es mostren 170 resultats
Eduard Calvet. La representació internacional dels cotoners. La colònia del Pelut, a Torelló
Eduard Calvet i Pintó Cataluña Textil , 1911 Eduard Calvet i Pintó 1875-1917 és una figura que destaca més per la seva activitat representativa del sector cotoner català que per la seva indústria No és únic el cas de l’industrial que assumeix posicions de defensa dels interessos cotoners, al mateix temps que gestiona la seva empresa Joan Güell i Josep Ferrer i Vidal en podrien ser els exemples més representatius N’hi ha molts d’altres que fan compatible un càrrec polític amb el d’empresari Eduard Calvet es caracteritza pel fet que clou l’etapa de la industrialització catalana —morí el 1917—…
Els Serra, a l'Ametlla de Merola
Mateu Serra i Tauran Un vapor a Vilassar de Dalt La família Serra Mateu Serra i Tauran 1811-81 era fill d’una família pagesa establerta de temps a Vilassar de Dalt Aquesta població del Maresme, a mitjan segle XIX, compaginava agricultura amb indústria Els pagesos de Vilassar produïen blat, ordi, vi, patates, maduixes, hortalisses i "una semilla, llamada vulgarmente sabonetas, que sirve para cuentas de rosarios y es exclusiva del país" Diccionario de Madoz El poble és també industrial I mono-industrial perquè tots els que ho són es dediquen a la filatura i el tissatge del cotó El 1842 hi ha…
Pere Pau Caçador i d’Aguilar-Dusai, canonge de Barcelona (1605-1608)
El 22 de juliol de l’any 1605, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pere Pau Caçador i d’Aguilar-Dusai Segles XVI – XVII, doctor en ambdós drets, canonge i degà de Barcelona diputat militar Galceran de Peguera i de Gàver, senyor de Sant Mateu de Bages diputat reial Andreu de Sentís i Arbonès, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Pacià Paulet, canonge d’Elna oïdor militar Gaspar de Molera, doctor en medicina de Vic, cavaller i senyor de les dècimes de Sant Esteve de Granollers de la Plana oïdor reial Joan B Llorens, ciutadà honrat de…
Quart
Vista de Quart (Gironès)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès.
Situació i presentació Es troba al SE de la ciutat de Girona, a la riba dreta de l’Onyar, que en forma, en bona part, el límit municipal a ponent i el separa de l’antic terme de Palau-sacosta, ara agregat a Girona A més de Girona W i N, confronta també, al N, amb els termes de Juià, Sant Martí Vell i Madremanya, a l’E i SE amb el de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, de la comarca del Baix Empordà, al S amb Llambilles i al SW amb Fornells de la Selva El territori s’estén vers el sector nord-oriental per una àmplia zona accidentada per la presència dels vessants nord-occidentals del…
Josep Maria Font i Rius
Historiografia catalana
Historiador del dret català, especialitzat en la Catalunya medieval, i jurista.
Vida i obra Estudià als jesuïtes de Casp i obtingué el títol de batxillerat a l’Institut Balmes 1930 Cursà els estudis de la llicenciatura de dret a la Universitat de Barcelona 1930-34, on tingué com a professor Galo Sánchez La seva vocació historicista, canalitzada en un primer moment per la via jurídica, el portà també a cursar estudis a la Facultat de Filosofia i Lletres Allí entrà en contacte amb les ciències auxiliars de la història, que tan útils li resultaren per a les investigacions posteriors, i amb Antonio de la Torre y del Cerro L’any 1934, ja llicenciat, conegué el qui fou el seu…
Andreu de Sard. Sard i Companyia
Anunci Barcelona en la mano , 1895 Andreu de Sard pertany a la darrera generació de vilanovins que creen una empresa cotonera La societat s’establí el 1876 i la fàbrica es tancà el 1898 després de fer suspensió de pagaments Andreu de Sard i Rosselló era de Vilanova i la Geltrú Pertanyia a la seva burgesia tradicional El seu pare, Andreu Sard i Calvà, havia estat alcalde de la població l’any 1856 Ell es va casar amb Rafaela de Torrents, Marquesa de Vilanova i la Geltrú i vídua de Josep Samà i Mota, en enviudar amb Leonor Pers Sard pertany a la darrera generació de vilanovins que creen una…
Els cicles murals de la catedral de la Seu d’Urgell
Art gòtic
Si la pintura pirinenca del segle XII se situa en una cota alta dins la qualitat general del país en funció de les coordenades històriques del moment, el desplaçament durant el segle XIII dels centres de gravetat ens allunya de les muntanyes i ens mena a capitals com Barcelona, Lleida o Tarragona, on no s’ha conservat, però, pràcticament res del revestiment cromàtic que pogueren adquirir al dos-cents els murs dels seus temples El que resta d’aquest temps són produccions excèntriques, sovint d’aspecte secundari, que devien derivar de conjunts perduts de més nivell Un cas singular dins d’aquest…
Rols de les dones: canvis i continuïtats
Camió de recollida de joguines per als infants d’Aragó, Barcelona, sd ANC-Fons Comissariat de Propaganda Pel juliol del 1936, l’alçament militar va generar una immediata resposta en massa per part de les dones, que es van mobilitzar en contra de Franco i l’agressió feixista Van ser protagonistes actives al llarg de tota la guerra, durant la qual es van comprometre en accions socials, econòmiques i militars i es van organitzar a una escala sense precedents quant a l’amplitud Van crear organitzacions de dones amb l’objectiu polític de combatre el feixisme, i van promoure un nou moviment femení…
Física 2010
Física
Esquema que mostra l’estudi de la llum dels quàsars llunyans per a detectar l’asimetria en el valor de la constant d’estructura fina α © UNSW 2010 / Dr Julian Berengut La notícia de l’any en el camp de la física va ser la detecció d’una asimetria en el valor de la constant d’estructura fina å en direccions oposades de l’Univers Aquesta constant és una magnitud que indica la intensitat de la interacció responsable de mantenir units els electrons en els àtoms, i uns àtoms amb altres per formar molècules Des de fa anys, hi ha un gran interès a estudiar possibles canvis en el valor de å al llarg…
Manuel Sanchis i Guarner

Manuel Sanchis i Guarner
© Arxiu Ismael Latorre Mendoza
Folklore
Historiografia catalana
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Filòleg, historiador i folklorista.
Vida i obra Es dedicà especialment a la llengua i la literatura catalanes, des de l’època ibèrica fins a l’actualitat Fou professor universitari La seva trajectòria intellectual quedà molt marcada pels orígens familiars El seu pare, Manuel Sanchis i Sivera, era metge i amic de Teodor Llorente, a qui assistí en els seus darrers moments La mare, Maria Guarner i Aguiló, procedia, per via paterna, de la Pobla del Duc la Vall d’Albaida d’aquí li ve el parentiu molt llunyà amb el poeta Lluís Guarner i Pérez , a qui Sanchis s’adreçà sempre com a “tio” L’avi matern, Ricard Guarner i Franco, era…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina