Resultats de la cerca
Es mostren 134 resultats
Gaspar de Guzmán y de Fonseca
Història
Política
Polític castellà d’origen andalús, tercer comte d’Olivares i primer duc de Sanlúcar la Mayor, conegut com el comte duc d’Olivares, fill i successor d’Enrique de Guzmán y Conchillos.
Estudià a Salamanca i fou gentilhome de cambra del futur Felip IV de Castella En regnar aquest, el seu oncle Baltasar de Zúñiga fou primer ministre, i quan morí 1622, el comte duc ocupà el seu lloc Hereu ideològic dels arbitristes i de la tradició imperial, concebé un programa polític basat a mantenir l’hegemonia dels Habsburg hispànics a Europa Però l’esgotament financer i de recursos humans de Castella —per la immensa pressió fiscal i la crisi del comerç americà— condicionava aquesta política a una profunda reforma econòmica i militar, que, amb tot, els triomfs assolits el 1618…
Holodomor
Història
Fam per causes no naturals que tingué lloc en extenses zones de la República Soviètica d’Ucraïna els anys 1932-33.
El mot és compost de les paraules ucraïneses holod ‘fam’ i mor ‘mort’ L’any 1928, els decrets de collectivització aprovats per Stalin preveien l’expropiació forçosa de les granges Les terres, el capital i l’equipament agrícoles havien de ser transferits a les granges estatals, com també els treballadors S’ordenà la detenció i la deportació dels propietaris, especialment dels kulaks pagesos benestants Amb aquest pla, aplicat sobretot al camp ucraïnès, tradicionalment la gran zona cerealícola de l’URSS i, abans, de l’imperi rus, l’estat comptava que la racionalització a través de…
Teodor Tomàs i Palomar
Cristianisme
Canonge de la catedral de València, mecenes i editor.
Obtingué el grau de mestre en Arts el 1693, i es graduà com a doctor en Sagrada Teologia per la Universitat de València el 1699 Fou elegit canonge de la catedral de València el 19 de maig de 1723 Persona d’activitats diverses, compaginà la canongia amb les tasques de qualificador del Sant Ofici i confessor dels seus presos, rector del Collegi dels Sants Reis, examinador sinodal de l' arquebisbat de València i superintendent de cerimònies i prevere beneficiat de l’església de Sant Pere Màrtir i Sant Nicolau Durant algun temps regentà una càtedra d’Escriptura a la Universitat de València Home…
Els inicis de la nuclearització
La producció d’aigua, gas i electricitat 1960-1981 L’anomenat “miracle econòmic” es va basar en el subministrament d’una oferta abundant i barata d’energia i de recursos naturals, una part substancial dels quals es van obtenir en els mateixos Països Catalans L’aigua i l’electricitat foren els principals recursos primaris generats domèsticament En aquest cas, l’anàlisi dels preus de mercat no assenyala ni de bon tros la importància d’aquesta branca, atès que la producció d’un recurs fonamental com l’aigua no té preu —només se’n paga el cost de distribució— Durant el desarrollismo , la…
Joan Pere Fontanella

Joan Pere Fontanella
© Fototeca.cat
Història
Història del dret
Jurista i polític.
Vida i obra Estudià dret a la Universitat d’Osca i exercí a Barcelona, ciutat on s’establí i on adquirí un gran prestigi com a jurisconsult El 1612 publicà De pactis nuptialibus sive de capitulis matrimonialibus tractatus , en dos volums el segon publicat el 1622, que fou editat també a Ginebra 1638, a Venècia 1647 i a Lió 1667 —fou un dels pocs juristes catalans de l’època amb prestigi internacional—, en què el comentari de les diverses clàusules contingudes en uns capítols matrimonials fou el motiu per a tractar un ampli ventall de qüestions com ara els privilegis dels grups dirigents,…
,
Crònica
Literatura catalana
Obra de Ramon Muntaner, la més llarga i la més popular de les quatre grans cròniques catalanes.
Desenvolupament enciclopèdic Per escriure-la l’autor es valgué de la seva gran experiència i de les seves extraordinàries condicions de narrador Historia un ampli període que va des de l’engendrament de Jaume I 1207 fins a la coronació d’Alfons el Benigne 1328 El seu testimoni augmenta de vàlua a mesura que avança la crònica Fins a la mort de Pere el Gran 1285, Muntaner sembla acudir principalment a textos historiogràfics no sempre ben recordats, bé que excepcionalment pot disposar d’experiències personals de coneguts de la generació immediatament anterior a la seva i, algun cop…
Andreu Alfaro i Hernández

Andreu Alfaro i Hernández
© Escola Valenciana - Federació d’Associacions per la Llengua
Escultura
Escultor.
Nascut en una família de carnissers, de tradició republicana i valencianista, no fou fins als quaranta-quatre anys, però, que pogué dedicar-se exclusivament a la seva vocació artística Fins aleshores havia compaginat la dedicació al dibuix i l’escultura amb el negoci familiar, primer, i amb la publicitat més tard De formació en gran part autodidacta que afavorí una gran facilitat pel dibuix, en els seus inicis hi tingué una gran influència el crític Vicent Aguilera El 1969 installà taller-estudi propi a Rocafort València, des d’on concebé i projectà la seva obra Relacionat amb el…
Cròniques dels reis d’Aragó e comtes de Barcelona
Història
Història general de la confederació catalanoaragonesa redactada per iniciativa de Pere el Cerimoniós com a història oficial dels seus regnes.
També és coneguda amb el nom de Crònica de Sant Joan de la Penya o pinatesa , perquè l’historiador Jerónimo Zurita la considerà escrita per un monjo d’aquest monestir aragonès Pere III la concebé com una introducció a la seva Crònica personal Crònica de Pere el Cerimoniós si les Cròniques dels reis d’Aragó tenen el regnat d’Alfons el Benigne com a colofó, la Crònica de Pere III el Cerimoniós té aquest mateix regnat com a preàmbul De les Cròniques dels reis d’Aragó es conserven quatre versions en català, una en llatí i una en aragonès L’obra tingué com a antecedent un text llatí, avui perdut…
, ,
dialèctica
Filosofia
Procés mental de comprensió del real mitjançant la contraposició i la síntesi dels contraris, d’acord amb la mateixa condició de la realitat, sempre complexa i constituïda per elements antitètics.
La dialèctica, segons aquesta definició, abasta tant el mode discursiu dialèctica del pensament de comprendre la realitat, sempre dinàmica i integrada per un complex d’interrelacions, com aquesta mateixa realitat dialèctica de les coses Ambdós aspectes han estat sempre objecte de la investigació filosòfica, conscient del fet que el coneixement humà opera per divisió i separació, tot i que vulgui abastar alhora la complexitat de totes les relacions, i preocupada per la foscor d’aquestes mateixes relacions entre les coses, és a dir, pel problema de la interrelació del real com un tot Com a…
Crònica

Edició del 1558 de la Crònica de Ramon Muntaner
© Biblioteca de Catalunya
Obra de Ramon Muntaner, la més llarga i la més popular de les quatre grans cròniques catalanes.
Per escriure-la l’autor es valgué de la seva gran experiència i de les seves extraordinàries condicions de narrador Historia un ampli període que va des de l’engendrament de Jaume I 1207 a la coronació d’Alfons el Benigne 1328 El seu testimoni augmenta de vàlua a mesura que avança la crònica Per a l’engendrament del Conqueridor el cronista es valgué d’una cançó de gesta refosa que ja prosificà Desclot després, fins a la mort de Pere el Gran 1285, Muntaner sembla acudir principalment a texts historiogràfics no sempre ben recordats, bé que excepcionalment pot disposar d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina