Resultats de la cerca
Es mostren 250 resultats
el Bòsfor
El Bòsfor, estret on es comuniquen les aigües de la mar Negra amb les de la mar de Màrmara
© J.A. Afonso
Estret marí
Estret que comunica la mar Negra amb la mar de Màrmara, i separa la Turquia europea de la Turquia asiàtica.
Antiga vall fluvial envaïda per la mar al Quaternari superior, té uns 30 km de llargada, i l’amplada oscilla entre 300 i 3 000 m Un corrent d’aigües superficials i dolces les porta de la mar Negra cap a la mar de Màrmara a una velocitat de 8 km/h, mentre que un altre d’aigües profundes i salades —molt més lent— flueix en sentit contrari La importància geopolítica de l’estret és notable, car controla la sortida de la mar Negra cap a la Mediterrània Des del final del segle VIII aC els milesis i els megaris hi establiren colònies el 685 aC els megaris hi fundaren Calcedònia, i el 615 aC, Bizanci…
Isabel de Galceran
Literatura catalana
Personatge central de la narració Isabel de Galceran (1880) i de la novel·la Vilaniu (1885), de Narcís Oller.
A Vilaniu està dibuixada —amb intenció realista, però amb plantejaments idealistes— com una dona insatisfeta, víctima de la hipocresia burgesa, en la línia d’Ana Ozores, la Regenta, i, menys, d’Anna Karènina o Madame Bovary La seva figura externa, caracteritzada per una proporcionada plenitud i una dolça majestat, vehicula la força serena del seu caràcter, només afeblit per la manca de salut i per la tristesa en què la immergeixen les habituals partences del marit a causa de l’activitat política Filla del ric general retirat Fruitós Poudor, pertany a la classe social de més…
Cap al cel obert
Literatura catalana
Novel·la de Carme Riera publicada l’any 2000.
Desenvolupament enciclopèdic Narra la història de la mallorquina Maria Fortesa, que, a la segona meitat del s XIX, emigra a Cuba i és víctima de les lluites polítiques que enfronten l’oligarquia cubana amb els interessos colonials espanyols Maria acompanya la seva germana Isabel, que viatja a Cuba per contreure matrimoni amb un cosí llunyà seu, Miquel de Fortalesa Com a conseqüència d’una tempesta i de la febre, Isabel mor en el viatge i la família del seu futur marit confon Maria, malalta, amb la seva germana Un cop aclarit l’equívoc es desfà el matrimoni anterior i qui hauria d…
Guillem Ramon
Història
Magnat conegut fins fa poc per Guillem Ramon de Montcada.
Senescal del comte de Barcelona des del 1130, probablement recollint la successió del seu pare i la renúncia del seu sogre Berenguer I de Montcada — s’havia casat el 1117 amb la filla i hereva d’aquest, Beatriu I de Montcada — Fou un personatge influent de la cort de Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV i Alfons I Figurà com a testimoni del primer testament del primer dels comtes 1121 i com a executor del segon i definitiu del 1130 Acompanyà el segon a les entrevistes de Carrión amb Alfons VII de Castella 1137 Potser intervingué en la conquesta d’Almeria 1147 Participà en l’empresa de…
sànscrit
Lingüística i sociolingüística
Forma ‘‘elaborada’’ (saṃskṛta) de l’antic indoari.
Pertany a la família indoeuropea Conegut en la seva forma més arcaica per vèdic, és la llengua dels texts posteriors del cànon hindú, molt pròxims a la llengua codificada per Pāṇini segle V Hom n'assenyala quatre fases el sànscrit hièratic o de Pāṇini , forma codificada per excellència el sànscrit èpic , la llengua del Mahābhārata i del Rāmāyana el sànscrit clàssic , que constitueix la llengua dels Kāvya històries, Purāna, Katha drames, i el sànscrit medieval , llengua de cultura a l’Índia i, en part, lingua franca , amb nombroses variants Des del punt de vista fonètic manté les oclusives…
vescomtat de Conflent

Vescomtes de Conflent
Geografia històrica
Jurisdicció de l’antic pagus de Conflent.
La història dels seus vescomtes resta obscura i amb llacunes els primers temps, i hom la confon sovint amb la dels vescomtes de Cerdanya El primer vescomte conegut és Eldesind, que apareix el 868 presidint, en nom del comte Salomó, un plet relatiu a l’alodialitat de béns del monestir d’Eixalada, radicats al Conflent El vescomte Unifred, anomenat Falquet, esmentat en 914-921, era fill d’un Guifré i contemporani i amic del comte de Cerdanya Miró II el Jove, que el designà executor testamentari seu 925 Més tard, els comtes Sunifred II i Oliba Cabreta, fills de Miró II, el…
Sant Esteve de Ventolà (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Antiga parroquial del nucli despoblat de Ventolà, molt modificada, però que conserva encara l’absis i bona part de l’estructura romànica ECSA - JA Adell L’antiga església parroquial de Sant Esteve és al poble recentment abandonat de Ventolà, situat a 1 015 m d’altitud, a la serra del mateix nom Mapa 32-10 213 Situació 31TCG152971 Per a anar-hi cal agafar una carretera que comença al Pont de Suert en direcció sud-est, i en poc més d’1 km hom arriba a Ventolà JAA Història Una de les primeres mencions del lloc de Ventolà data de l’any 967 quan Arnau I, comte i marquès de Ribagorça,…
Els luvàrids: luvar
Luvar Luvarus imperialis , en dos estadis juvenils successius 1a i 1b , i en estat adult 1c , que pot fer fins a 2 m de llargària Durant molt de temps hom va creure que els estadis juvenils pertanyien a altres espècies, dels gèneres Astrodermella 1a i Luvarella 1b Noteu la falta de pínnules al final de l’aleta caudal Al mercat, un cop trossejat, hom el confon sovint amb el peix espasa Domènec Lloris Els luvàrids són peixos de cos oblong, més aviat alt i comprimit, amb el perfil del cap arrodonit i amb una quilla a cada costat del peduncle caudal Tenen la boca petita,…
Necròpoli d’Artés
Art romànic
Situació Vista general de les excavacions que hom ha realitzat recentment al poble vell d’Artés, on han aparegut els fonaments d’una església paleocristiana, conjuntament amb diversos tipus de sepultures F Junyent-A Mazcuñan Es troba sota el paviment de l’antiga església parroquial de Santa Maria, ja enderrocada i de la qual solament resta dempeus el campanar i l’absis romànic Necròpoli Els treballs arqueològics que han format part del programa del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya i han portat a terme Katia Kliemann i JR Julià, han donat lloc al descobriment d’aquesta…
La papallona
Literatura catalana
Novel·la de Narcís Oller, publicada el 1882 i considerada la primera novel·la catalana moderna.
És l’estudi de la seducció i la transformació en víctima d’una jove, entre el 1867 i el 1868, en el marc de les desigualtats socials causants de l’acció Oscilla entre una actitud analítica propera al naturalisme zolià i el treball amb un material novellístic condicionat pel sentimentalisme moralista i pels clixés literaris fulletonescos vigents Aquests elements romàntics sostenen una evocació costumista de la Barcelona preindustrial —els barris menestrals— en contrast amb la burgesia naixent aquest context sociològic defineix el caràcter de la novella i n’empeny el desenvolupament de la trama…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina