Resultats de la cerca

Les micareàcies Hom inclou en aquesta família líquens crustacis, amb algues clorococcals, amb apotecis molt simples, sense marge o amb un excípul rudimentari Els ascs tenen un tolus apical I+ blau, amb un cos axial més clar, i estan envoltats per una gelatina ascal I+ blau Les paràfisis són ramificades i anastomitzades Les espores són hialines, unicellulars o septades transversalment, sense halo Micarea té els apotecis des del principi convexos i sense marge, i les paràfisis coherents Està mal representada a la regió mediterrània, i viu preferentment sobre fusta en descomposició i altres…

És una cova natural inundada en la seva major part per les aigües freàtiques, amb l’entrada situada a uns 6 m sobre el nivell del mar i a un centenar de metres de la línia de costa La fondària màxima és de 21 m, 15 m dels quals per sota del nivell de l’aigua En una primera capa, l’aigua és dolça, per tal com procedeix de precipitacions a la superfície terrestre, mentre que la capa inferior és aigua salada del mar En el seu recorregut uns 180 m de longitud total, consta de diverses cavitats més o menys dilatades que reben el nom de sala de les Àmfores, galeria de les Typhlocirolana moraguesi…

Les candelarielles són un grup de líquens nitròfils, de coloració groga, però sense parietina i, per tant, ben diferents de les caloplaques del mateix color, ja que no presenten reacció K+ violeta L’exemple més freqüent sobre tota mena de roques silícies és Candelariella vitellina , que sovint envaeix altres líquens Xavier Llimona Aquesta família reuneix líquens sovint molt nitròfils, de tallus crustaci o poc visible Candelariella o finament foliaci Candelaria , de color groc d’ou com els apotecis per pigments derivats de l’àcid pulvínic El tallus i els apotecis, que són en…

Cala Barques, una mostra dels trams inalterats de la costa de Manacor Yves Hennechart La costa de Manacor 26, entre els principals espais naturals de Mallorca El sud del litoral manacorí és format per una costa rocosa, en esglaó o discrets penyals, tallada per un conjunt de cales que han arribat al final de segle intactes Una fallida operació immobiliària de gran envergadura va estalviar algunes grans propietats de la pressió urbanística quotidiana, i la llei de protecció ha estat promulgada sobre més de 620 ha intactes Es tracta d’un paisatge litoral característic de les «marines» del…

Constitueixen una família segregada de les antigues lecideàcies, que comprèn nombrosos líquens amb algues gairebé sempre clorococcals, i també alguns fongs liquenícoles Quan hi ha tallus visible, és crustaci, esquamulós o bullat és a dir, amb arèoles inflades Els apotecis, sèssils o situats entre les arèoles, són de color clar o fosc, i els ascs presenten un tolus I+ blau, amb un cos axial cònic menys amiloide i una cambra ocular petita Les paràfisis són sovint ramificades i amb l’àpex dilatat Les ascòspores, llargament ellíptiques o filamentoses, tenen un o més septes transversals, i la…

Territoris Aquestes illes, disperses en una vasta àrea de l’oceà, han vist nombroses migracions i han viscut períodes d’aïllament i nombrosos contactes entre els habitants de les diferents illes i dels continents propers Tot això ha tingut com a resultat l’existència d’un gran nombre de cultures diferents Nova Zelanda Les tres illes principals de l’arxipèlag de Nova Zelanda són l’illa del Nord, la del Sud i la de Stewart Els maoris, poble polinesi que hi arribà entre els segles X i XIV, en són la població autòctona La colonització dels europeus tingué lloc a partir de mitjan segle XIX La…

Els aiguamolls i les dunes que ocupaven la plana del baix Ter s’han vist progressivament reduïts a petites restes aïllades En aquesta imatge de l’any 1981, s’hi aprecien els estanyols del Ter Vell els salobrars propers han estat ja parcellats Ernest Costa Els aiguamolls del Baix Empordà 24, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Els aiguamolls del Baix Empordà són situats a la plana del Baix Ter, de manera contigua a la platja Les restes actuals de major importància són l’anomenat Ter Vell, les basses d’en Coll —ambdós llocs són, bàsicament, petites llacunes…

Sobre roca calcària, amb les mateixes preferències per indrets humits i poc illuminats, podem trobar líquens del gènere Petractis estictidàcies El tallus és poc visible, ja que és immers en la roca endolític i els apotecis, primer immersos, s’obren en estrella L’espècie més freqüent a la regió mediterrània és P luetkemuellerii Noteu-hi la maduració progressiva dels apotecis i, principalment, la fase en què el marge es fissura radialment, caràcter al qual alludeix el nom del gènere, que vol dir, precisament, «estrella de la pedra» Jordi Vidal Es tracta d’un grup principalment no liquenificat…

Les balenes i els catxalots tenen una flaca pel marisc, concretament per les gambes i els calamars, inclinació que comparteixen amb molts humans… Però les elaborades debilitats gastronòmiques humanes tenen poc a veure amb les elementals necessitats alimentàries dels cetacis El cas és que les balenes consumeixen quantitats ingents de petits crustacis planctònics, mentre que els catxalots s’alimenten de cefalòpodes de grans dimensions Les balenes practiquen una mena de plàcida pesca a l’engròs, mentre que els catxalots es consagren a una acarnissada cacera selectiva Dues estratègies…