Resultats de la cerca
Es mostren 120 resultats
Arqueologia 2017
Arqueologia
Introducció Any rere any, les excavacions arqueològiques ens proveeixen d’un degotall difícilment quantificable de troballes d’envergadura i rellevància desigual, fet pel qual la nostra riquesa arqueològica no para de créixer Aquestes troballes podran incorporar-se aviat al Geoportal del Patrimoni Cultural, una eina de creació recent que georeferencia més de 25000 monuments i 12000 jaciments arqueològics Prehistòria Imatge de les troballes fetes a la Cova Bonica Vallirana, on es van trobar materials que es creu que formen part d’un aixovar d’enterrament ceràmica cardial, un punxó d’os, una…
L'escenari urbà: poder i ideologia
Als trofeus que Pompeu va fer aixecar a la frontera pirenaica l’any 71 aC, després de cinc anys de lluites a Hispània contra el rebel Sertori, apareixia la menció gravada de 876 oppida poblats fortificats conquerits, des dels Alps fins als confins d’Hispània Aparentment, les campanyes s’havien d’haver realitzat en un medi densament urbanitzat, però és probable que, a aquesta llista, se li pogués aplicar la mateixa crítica que va recollir Estrabó III, 4, 13 "Posidoni també censura l’afirmació de Polibi segons la qual Tiberi Grac va destruir 300 ciutats, i se’n riu i li atribueix el desig d’…
Edward William Elgar
Música
Compositor anglès.
Vida Des dels dos anys visqué a Worcester, on el seu pare tenia una botiga d’articles musicals Aprengué els rudiments de la música del seu progenitor, de confessió protestant, però organista a l’església catòlica de Saint George, i, més tard, el piano i el violí Tot i que a quinze anys deixà l’escola, fou un home d’una gran cultura literària, probablement gràcies a l’exemple de la seva mare Malgrat el desig d’assolir una formació musical del màxim nivell a Alemanya, hagué de conformar-se amb un tipus d’aprenentatge en bona part autodidàctic Gràcies a la lectura del llibre de contrapunt de L…
El claustre de la canònica de Sant Pere d’Àger
Art gòtic
El claustre de Sant Pere d’Àger se situa com la darrera obra important que es portà a terme en aquest monestir de la Noguera, seu d’una comunitat regular de canonges augustinians i també lloc de residència dels comtes d’Urgell, que passaven llargues temporades al monestir perquè dins del seu recinte hi havia encara l’antic castell d’Àger, del segle XI, esdevingut una residència seva El comte Pere d’Urgell, el promotor del projecte del claustre, hi féu estades sovintejades La manca gairebé absoluta de documentació no permet oferir gaires dades concretes sobre el seu procés constructiu Quant al…
Els bisbes de Barcelona anteriors al 1300
Art romànic
Pretextat 342-343 És el primer bisbe conegut L’única notícia el presenta assistint al concili de Sàrdica Sofia en l’actualitat, acompanyant Osi de Còrdova, legat papal, per la qüestió de l’arianisme Pacià a 391 Hi ha una nota biogràfica de sant Jeroni molt elogiosa 391, segons la qual Pacià es distingí per la castedat i l’eloqüència, la seva vida i la seva paraula escriví unes obres i morí molt vell S’han conservat tres cartes contra els heretges novacians, una exhortació sobre la penitència i un tractadet sobre el baptisme S’ha perdut l’opuscle El cervolet , amb què intentà…
Francesc Hernàndez i Sanz
Historiografia catalana
Historiador, arqueòleg i pintor.
Vida i obra Fou l’intellectual més complet i representatiu de la historiografia menorquina del nou-cents Per mitjà de l’accés a fons documentals, contribuí a renovar la ciència històrica, tant des d’una perspectiva general com des de les aportacions substancials que feu a l’estudi de l’Edat Mitjana, l’Edat Moderna, especialment el s XVIII, i també l’època contemporània La seva concepció àmplia de la història inclogué els vessants polític, social, econòmic i cultural, amb tot el que això darrer significà d’anàlisi artística, literària i fins i tot de la vida quotidiana El seu període de…
1598-1621: Catalunya a l'època de Rocaguinarda
El regnat de Felip III de Castella Felip II de Catalunya-Aragó va durar vint-i-tres anys 1598-1621, però no va coincidir exactament amb set canvis de consistori de la Generalitat El primer canvi de diputats i oïdors va tenir lloc el 1599, el mateix any de la celebració de la Cort El nou monarca va arribar a Barcelona el 14 de maig de 1599 En principi, la Cort va ser aparentment positiva Va ser-ho sobre la concessió d’honors, títols de noblesa, cavallers i ciutadans honrats, amb la consegüent repercussió sobre la composició del Braç Militar, que precisament va assolir una organització…
La pintura catalana dins l’Europa moderna
Pintura, dibuix i gravat són, sense cap mena de dubte, les tipologies més deutores d’influències forànies Al llarg dels tres segles que conformen l’època moderna, Catalunya feu seus els models italians, flamencs i francesos Després d’un segle XVI capitalitzat per artistes no catalans, la pintura, en part eclipsada per la retaulística escultòrica, inicià una praxi globalment intensa, però poc personal El tantes vegades citat poema de Fontanella no s’ha acabat de relacionar amb obres i autors, i ha esdevingut una proposta d’una situació artística avui no visible El segle XVIII és, sens dubte,…
Guissona
Vista aèria de Guissona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra, al centre de la plana de Guissona, la qual s’estén entre els vessants poc pronunciats del Llobregós i el Sió (de 460 a 560 m alt.), pels municipis de Sant Guim de la Plana, Massoteres, Torrefeta i Tarroja.
Situació i presentació El municipi de Guissona, de 18,10 km 2 d’extensió, confronta amb els termes de Massoteres, a llevant, i de Torrefeta i Florejacs a ponent, a tramuntana i a migdia Al SE, en un petit sector de les serres dels Domenges, limita amb el darrer municipi i amb el de Sant Guim de la Plana Tots aquests municipis esmentats, més el de Tarroja, formen part de l’esmentada plana de Guissona El terme comprèn, a més, l’enclavament del Mas d’en Porta, que es troba situat entre els municipis de Torrefeta i Florejacs i els Plans de Sió Un dels punts més elevats del terme és la Creu de…
Introducció al Modernisme
El Modernisme és el moviment que més força ha tingut en l’art català modern Cap altra tendència ha estat tan carismàtica i amb un pes tan gran, fins i tot a nivell popular, i evidentment no és tan sols un moviment de les arts plàstiques sinó que afecta tot el conjunt de la cultura catalana Fins a l’adveniment del Modernisme l’art català modern –a l’època medieval sí que ho havia fet i més tard potser només ho farien els escultors neoclàssics Campeny i Solà– gairebé mai no havia assolit un nivell veritablement comparable als principals focus artístics de l’art occidental Només per això el…