Resultats de la cerca
Es mostren 393 resultats
Montesquieu
![](/sites/default/files/media/FOTO/A010119.jpg)
Montesquieu
© Fototeca.cat
Filosofia
Història del dret
Nom amb què és conegut Charles-Louis de Secondat, baró de La Brède i de Montesquieu, filòsof i jurista francès.
Fill d’una família pertanyent a l’antiga noblesa, educat a Juilly, féu estudis de dret a la Universitat de Bordeus i fou rebut com a conseller al parlament el 1714 President del parlament 1716, perdé l’entusiasme per la professió de jurista i, fill de l’esperit cartesià del segle XVII, es decantà gradualment cap al conreu de les ciències i fou rebut a l’Acadèmia bordelesa Casat el 1715 amb Jeanne de Lartigue, sis anys més tard entrà triomfalment en el món literari amb la publicació de les Lettres Persanes Sojornà a París, on fou rebut a l’Académie Française el 1728, any en què inicià un…
glacialisme
Geologia
Resultat de l’acció de les glaceres sobre la superfície terrestre.
El glacialisme quaternari a Catalunya planteja dos problemes la delimitació de l’onada glacial més antiga, els vestigis de la qual gairebé han desaparegut, remodelats per les onades posteriors i per l’acció hidrogràfica, i l’atribució dels set nivells de terrasses fluvioglacials a dues, tres o quatre glaciacions distintes En la seva extensió màxima, l’acció glacial afectà el sistema pirinenc en uns 170 km de longitud, del massís de Posets al del Canigó, i en uns 30 km d’amplada fins a 37 km, del pic de Serrera al Cadí, cobrint uns 4500 km 2 Dins aquesta superfície les glaceres cobrien les…
Les crepidotàcies
Aquesta família, actualment encara de delimitació incerta, és considerada intermèdia entre les cortinariàcies i les rodofillàcies, o relacionada amb la de les paxillàcies Agrupa espècies generalment petites, amb carpòfors en forma de conquilla i peu lateral, excèntric o central, sovint poc visible L’esporada és de color crem clar o bru clar i les espores són llises o lleugerament punte jades, sense porus germinatiu Amb freqüència hi ha cistidis sobre l’aresta de les làmines, però no a la cara d’aquestes A vegades, els teixits són parcialment gelificats Acostumen a créixer…
Friedrich Engels
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Fiedrich_Engels.jpg)
Fiedrich Engels
Filosofia
Filòsof alemany.
Educat en el si d’una família pertanyent a la burgesia industrial renana, conegué aviat les penoses condicions dels treballadors, tant a Alemanya com a Anglaterra, i arribà a posicions teòriques i polítiques revolucionàries amb independència de Marx i, àdhuc, abans que ell Això és palès tant per la seva afiliació al moviment Junges Deutschland i a l’esquerra hegeliana com pel seu llibre Die Lage der arbeitenden Klassen in England ‘La situació de la classe obrera a Anglaterra’, 1845, fruit de dos anys d’estada a Manchester i primera anàlisi d’una situació històrica determinada,…
Romania 2009
Estat
L’impacte de la crisi econòmica a Romania va fer que l’FMI acordés, al mes de març, aprovar un paquet de rescat de 20000 milions d’euros El sotrac de l’economia romanesa ha estat considerable malgrat tenir una menor dependència de les exportacions que Bulgària i un dèficit corrent del 14% del PIB, el seu sistema bancari és més vulnerable que el del seu veí, i la devaluació del leu també va ser més contundent que la d’altres monedes europees A l’octubre, el Partit Socialdemòcrata PSD va abandonar la coalició governamental i va deixar en minoria el Govern encapçalat per Emil Boc, a causa de les…
Vilatge de Rafalgarí (la Sénia)
Art romànic
Situació Restes de murs dels habitatges de l’antic poblat Arxiu d’Imatges del Museu del Montsià - A Forcadell L’antic poblat de Rafalgarí es localitza en un altiplà situat als contraforts septentrionals del tossal d’en Cervera, a la zona central dels Ports de Tortosa Mapa 31-20 521 Situació 31TBF645141 Per la zona est del poblat passa la pista forestal que comunica Fredes amb Beseit aquesta pista comença al Coll de la Creu 1 240 m d’altitud i discorre suaument per la zona alta de la serralada fins al poblat de Rafalgarí, on comença una petita baixada fins als plans del mas de Sorolla i del…
Sant Salvador de l’Avencó (Aiguafreda)
Art romànic
Situació Vista de l’església de Sant Salvador de l’Avencó des del sector sud-est M Anglada La capella queda prop de la població d’Aiguafreda i a la vegada de la riera de l’Avencó, que coincideix amb el límit del terme municipal És situada en una cota de 450 m a la costa esquerra de la vall, enmig d’edificacions disperses d’una urbanització suburbial Mapa L37-14354 Situació 31TDG389244 A l’extrem de migjorn de la població d’Aiguafreda hi ha el carrer de l’Avencó, que continua amb una pista que porta a la capella al cap d’un quilòmetre Queda al costat de tramuntana separada uns 30 m del camí En…
Castell de Pradell de la Teixeta
Art romànic
Situació Façana meridional, únic element conservat d’aquest castell situat al Carrer Major del poble ECSA - J Bolòs El castell era situat al Carrer Major, eix central de la població que, de fet, comunicava aquesta fortificació amb la plaça de l’Església El poble és situat al fons de la vall, al sud-oest del coll de la Teixeta, pas important entre el Priorat i el Baix Camp Mapa 33-18472 Situació 31TCF218585 De la carretera que va de Falset a Reus surt, poc abans del coll de la Teixeta, una carretera que porta fins a Pradell de la Teixeta i que després continua fins a la Torre de Fontaubella…
Sant Martí de l’Aleixar
Art romànic
Situació Detall del disc d'una de les dues esteles funeràries discoidals encastades als murs de l’església ECSA - S Palomar L’església parroquial de Sant Martí de l’Aleixar presideix el petit poble de l’Aleixar, prop de la confluència de la riera de la Mussara i de la Vila, al peu del puig de Rocanys Mapa 33-17445 Situació 31TCF363633 Per a arribar-hi, cal prendre a Reus la carretera N-420 i desviar-se a mà dreta pel trencall que mena a Maspujols, l’Aleixar i Vilaplana CPO Història L’esment més reculat del lloc de l’Aleixar és de l’any 1158, en què el comte Ramon Berenguer IV feu donació a…
Sant Sadurní de Bula d’Amunt
Art romànic
Situació Capçalera del temple, amb una acurada decoració llombarda ECSA - JL Valls Aquesta església és situada al poble de Bula d’Amunt, a l’esquerra del Bulès, al sector central del seu recorregut pel terme Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 34’ 46,8” N - Long 2° 36’ 51,6” E Hom hi arriba per la carretera D-618, la qual s’embranca a Bulaternera amb la N-116 i remunta la vall del Bulès Història Bula d’Amunt el topònim apareix el 992, Bula i en la seva forma Bula Subirana el 1062 fou incorporat al vescomtat de Vallespir, amb la major part dels Aspres, cap al 990 per bé que pertanyi a la conca de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina