Resultats de la cerca
Es mostren 235 resultats
Necròpoli de la Prada de la Guineu (Cornudella de Montsant)
Art romànic
Situació Una de les sepultures que formen aquesta necròpoli situada a la part obaga de la muntanya on es troba el poble d’Albarca ECSA - JJ Menchón Aquest grup de sepultures és situat a la partida coneguda amb el nom de Prada o Parada de la Guineu, situada als peus del turonet on es troba el poble d’Albarca Mapa 33-17445 Situació 31TCF250745 Tot just en entrar a la pista d’accés al poble d’Albarca neix un camí de carro en direcció oest, que cal seguir A uns cent metres s’ha de deixar el camí i continuar a peu en direcció sud-oest travessant els camps de conreu mig abandonats Just sota la…
Els caudofoveats
Els caudofoveats són petits molluscs vermiformes que viuen enterrats en els fangs marins d’arreu del món malgrat la seva extensió, han estat molt poc estudiats i romanen força desconeguts En conjunt, l’anatomia dels caudofoveats és força diferent de la de la resta dels molluscs, bé que tots els sistemes orgànics presenten semblances estructurals amb les parts corresponents als altres membres del fílum La forma externa és el resultat de l’especialització a la vida excavadora en els fangs marins Morfologia Organització interna dels caudofoveats Hom ha indicat en el dibuix 1 mantell, 2 cavitat…
La destrucció del call de Barcelona
Cerimònia jueva, Haggadà de Barcelona , segle XIV BrL El dia 5 d’agost de 1391, a l’hora de la migdiada, un escamot de gent popular format al barri de la Ribera de Barcelona, avançà tumultuosament vers el Call Major de la ciutat amb el propòsit de destruir-lo i obligar els jueus a rebre el baptisme No era la primera vegada que allò s’intentava Des de la destrucció completa de la jueria de Sevilla el dia 4 de juny, seguida del baptisme forçat o l’assassinat dels jueus de les principals poblacions del Regne de Castella, arreu se sentia arribada l’hora de fer desaparèixer per sempre més la…
Els bivalves
La fauna de bivalves dels Països Catalans conté un bon nombre d’espècies apreciades gastronòmicament, a les quals sovint s’afegeixen, als mercats, d’altres d’importades pel seu valor comercial La lamina en recull les principals 1 ostra Ostrea edulis 2 musclo Mytilus edulis , cultivat i procedent de l’Atlàntic 3 petxinot de sang Callista chione = Cytherea chione 4 escopinya verrucosa Rudicardium tuberculatum = Cardium tuberculatum 5 ou o escopinya de frare Mactra corallina 6 escopinya gravada Venus verrucosa 7 cloïssa fina Venerupis decussata = Tapes decussatus 8 tellerina Donax…
Bernat i Jaume Serra
Art gòtic
Bernat i Jaume Serra eren originaris de Tortosa, on aquests germans van néixer vers el 1400-03 Estigueren relacionats amb el pintor de Morella Pere Llembrí o, si més no, amb la seva família, ja que uns dos anys després de la mort de Llembrí, cap al 1423, Bernat Serra ja estava casat amb la seva vídua, Margarida, i més endavant Jaume Serra esposà Agnès, la filla de Pere Llembrí i Margarida Aquest parentiu, però, no anà aparellat amb cap continuïtat estilística El 1423 Bernat estava establert com a pintor a Tortosa Així consta en un document emès el 25 de setembre a València, on vivia un germà…
Sant Jaume de Rocamora (Pontils)
Art romànic
Situació Angle sud-est de l’església, amb la capçalera afegida al segle XIV ECSA - E Pablo L’església de Sant Jaume és l’única construcció que resta de l’antic terme de Rocamora de Sant Magí, situat a la banda oriental del terme municipal L’església se situa dalt d’un turó, al costat d’una masia, just davant de la muntanya on es troba el santuari de Sant Magí Mapa 34-16418 Situació 31TCF706932 Per a arribar a l’església, cal agafar la carretera local T-213, que de Santa Coloma de Queralt porta al Pont d’Armentera Tot just passat Pontils, a l’esquerra, s’ha de prendre la carretera local TV-…
l’Onze de Setembre

Celebració de la Diada en el monument a Rafael Casanova, obra de Rossend Nobas emplaçada a la ronda de Sant Pere de Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Nom amb què és coneguda la rendició de Barcelona, esdevinguda l’11 de setembre de 1714, després del setge de catorze mesos de durada a què fou sotmesa per l’exèrcit de Felip V de Castella, a la fi de la guerra de Successió.
El setge El setge fou iniciat a les ordres del duc de Pòpuli, substituït per James FitzJames , duc de Berwick, pel juliol del 1713 Aquest començà una sèrie d’atacs als baluards de la ciutat que minaren lentament la solidesa de les seves defenses, febrilment reparades i cada cop més precàriament controlades per les forces catalanes, a les ordres del conseller en cap, Rafael Casanova , ferit en el darrer assalt borbònic La ciutat hagué de capitular, fet que significà, en paraules de Salvador Sanpere i Miquel , “la fi de la nació catalana”, l’abolició de les constitucions del Principat de manera…
Decàpodes d'interès pesquer: l’escamarlà
Quantitat de captures en funció de l’hora i durant quatre dies seguits Les barres grogues corresponen al període nocturn Original dels autors L’escamarlà o garagan Nephrops norvegicus és un crustaci decàpode que viu als fons de fang compacte de la plataforma i el talús continentals, tant a l’Atlàntic com a la Mediterrània, on constitueix una important pesquera A la Mediterrània occidental es troba entre 80 i 600 m de fondària Igual que altres peixos, molluscs i crustacis, l’escamarlà forma part íntima de la cultura gastronòmica i marinera del nostre país L’escamarlà és un animal que creix…
Santa Coloma de Cervelló
Art romànic
Situació L’església és situada al capdamunt del poble de San-ta Coloma de Cervelló 75 m d’altitud, a la falda del Montpedrós o muntanya de Sant Antoni 368 m, on hi hagué el Castellnou de Cervelló Mapa 36-16420 Situació 31TDF177802 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Sant Boi de Llobregat, entre els quilòmetres 11 i 12 de la qual surt la desviació cap a Santa Coloma Història El nom antic de l’església era Santa Coloma de Montpedrós No és fins a la primeria del segle XIV que hom comença a anomenar-la Santa Coloma de Cervelló Aquesta església és documentada per primer cop el 1026, quan els…
Els priàpuls
Els priàpuls o priapuloïdeus són organismes vermiformes, de simetria bilateral fonamental, però externament radial Marins, habiten tant les zones costaneres com les grans profunditats Viuen enterrats als fons sorrencs o fangosos, on construeixen galeries mitjançant contraccions de la seva trompa, i només deixen sortir a l’aigua el plomall caudal per a la respiració Es nodreixen de partícules detrítiques i dels microorganismes que viuen al llot No presenten òrgans locomotors i per això es mouen únicament gràcies a les contraccions del cos i, sobretot, a la contractilitat de la trompa En el seu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina