Resultats de la cerca
Es mostren 701 resultats
monestir de la Grassa
Abadia
Abadia benedictina (Santa Maria de la Grassa) situada prop de la població llenguadociana de la Grassa (Carcassès) (fr: Lagrasse).
Fou fundat entorn del 800 per Nimfrid, amic de Benet d’Aniana, que en fou el primer abat Protegit per Carlemany, acresqué molt ràpidament el patrimoni i la influència El seu domini s’estenia des de les diòcesis de Tolosa i de Besiers fins a les catalanes d’Urgell i de Girona En depenien diverses abadies i diversos priorats occitans Sant Policarp, a l’Aude, i Camon, a l’Arièja El 1070 el comte Ramon Berenguer I, com a senyor de Carcassona, uní la Grassa a Sant Víctor de Marsella fins el 1104 Al s XII rebé la subjecció de moltes cases catalanes i formà com una petita…
àvar | àvara
Història
Individu d’un poble nòmada de l’Àsia central, d’origen turc o mongòlic, que prengué el nom d’àvar al segle V.
Els àvars, impellits devers occident, dominaren les estepes del Volga fins a la segona meitat del segle VI Sotmeteren i s’incorporaren tribus dels huns, s’establiren al nord del Caucas i s’oferiren al servei de Bizanci L’emperador Justinià els prengué a sou contra els búlgars i els eslaus i els autoritzà 561 a establir-se a la península Balcànica Vencedors, els àvars avançaren cap a occident S'aliaren amb els longobards contra els gèpides, que foren derrotats 567 aleshores ocuparen la conca del Danubi-Tisza, on establiren el centre de llur domini, que, sota el kan Baian ~565-602, s’…
foragitat de pau i treva
Història del dret català
A l’edat mitjana, persona exclosa dels beneficis de pau i treva acusat de determinats delictes, sobretot contra la fidelitat, invasió d’esglésies, rebel·lió, violència, crims de lesa majestat o contra persones eclesiàstiques.
Als inclosos en les normacions donades en les assemblees de pau i treva i constitucions sobre la matèria, la constitució de Ferran I a la cort de Barcelona del 1413 afegí els autors d’amenaces de mort o d’altres formes de terror per apoderar-se de béns adjudicats a creditors o senyors emfitèutics i els qui cometessin danys en aquells Per a foragitar de pau i treva calia seguir un procés especial que només podien tramitar les cúries dels veguers, la competència dels quals s’estenia tant a fets comesos dins territoris reials com en els baronials Eren aplicats els Usatges, les…
còpia
Diplomàtica i altres branques
Transcripció d’un text o d’un document manuscrit.
Podia ésser feta directament sobre l’original o sobre alguna altra còpia derivada més o menys directament d’aquell En el procés de la transmissió d’un text a través de còpies, aquest en resultava sovint alterat a causa de la major o menor capacitat o atenció del copista, el qual, d’altra banda, intentava de vegades de “millorar” el text que tenia davant És tasca de la crítica textual de retrobar el text original, a través de les diverses còpies La multiplicació de còpies és un fet important també en diplomàtica, on ja molt d’hora a Roma i a Bizanci hom començà d’escriure'n per estalviar el…
Mota del puig del Mas o de Banyuls (Banyuls de la Marenda)
Art romànic
Primitivament el poble de Banyuls només s’estenia pel cim del puig del Mas, situat a una distància d’uns 1 500 m de la mar No fou fins al segle XIII que el poble va començar a tenir un important creixement i a estendre’s vers la mar i cap al seu port En aquest cas, el nom “Munt de la terra”, que sembla molt sovint una elevació de terra que correspon a motes medievals, només s’ha conservat fins al començament d’aquest segle, gràcies a la tradició oral L’any 1833, L Martinet escrivia “Al cim del monticle on s’alça el poble vell de Banyuls hi havia un bony de terres que s’hi havien…
Sant Llorenç del Munt

Conjunt de Sant Llorenç del Munt i el casal del priorat, molt modificat
© Fototeca.cat
Priorat
Priorat canonical situat en un extrem del terme de Sant Julià de Vilatorta (Osona), vora el cim del puig de Sant Llorenç
(856 m), a l’inici de les Guilleries.
Reemplaçà l’antic castell de Sant Llorenç 882, que estenia la seva jurisdicció pels termes de Sant Julià de Vilatorta, Sant Sadurní d’Osormort, Folgueroles i part del de Tavèrnoles Quan es desféu aquest primitiu terme, l’església de Sant Llorenç fou donada al monestir de Sant Marçal de Montseny 1067, perquè hi fundés un priorat benedictí Aquesta fundació no es dugué a terme i per això els seus senyors, els Meda i els Vilagelans, dotaren de nou l’església i la renovaren sota la direcció del sacerdot del lloc Ramon Pere 1125, que el 1152 ja s’intitulava prior i restaurador del Munt Des del 1161…
Xina
Territori de l’Àsia oriental, habitat pels xinesos o han.
Actualment, hom indica amb aquest nom el territori de l’estat oficialment xinès linguísticament i cultural, comprès en els límits de la República Popular de la Xina Però l’àrea on es desenvolupà la civilització xinesa comprenia aproximadament la meitat oriental d’aquest estat Limitava a l’E amb l’oceà Pacífic i, a grans trets, s’estenia al N fins a Manxúria i Mongòlia fins al Turquestan oriental i el Tibet per l’W i, al S, per molts territoris al S del Iang-Tsé, gairebé fins a Indoxina A partir del s I dC l’expansió cap a l’W i al S anà incorporant gran part d’aquests territoris…
Castell de les Agudes (Montseny)
Art romànic
El topònim Montseny com a lloc és conegut des de l’any 862 El llinatge de Sesagudes, altrament dit del Montseny, i posteriorment de Montclús, senyor d’aquest castell, apareix documentat des del 1019 amb Odó de Sesagudes Casat amb Geriberga, de la família vescomtal de Barcelona, dominava un extens territori que s’estenia per les baronies de Montpalau, Palafolls i la del Montseny castells de les Agudes i Miravalls El seu fill, Umbert Odó, juntament amb la seva muller Sicardis, dotaren amb importants donacions el monestir de Sant Marçal del Montseny en el moment que fou eregit com a…
Arcàdia
Divisió administrativa
Nomós del Peloponès, Grècia.
La capital és Trípoli 21337 h 1981 Regió muntanyosa, d’economia agrícola i ramadera, que correspon a l’antiga regió històrica que s’estenia des del centre del Peloponès al golf d’Argòlida Habitada per pobles amb base econòmica pastoral, es mantingué al marge de l’evolució urbana general a Grècia Hom hi parlava un dialecte semblant al xipriota Malgrat els assaigs constants de penetració espartana, es mantingué pràcticament independent, organitzada en una mena de confederació de repúbliques El 1370 aC, Epaminondes hi fundà Megalòpolis, que n’esdevingué la capital Passada l’hegemonia macedònia,…
velluter
Història
Menestral seder especialitzat en l’elaboració de velluts, damasquins, brocats, tapisseries, etc.
El gremi més important de velluters dels Països Catalans fou el de València, creat l’any 1479 Tingué una importància notable en el moviment de les Germanies El 1686 obtingué la dignitat de collegi amb la titulació superior d’ art major de la seda La seva autoritat s’estenia per tot el País Valencià Les seves ordinacions foren renovades el 1722 i en 1733-36, amb l’ampliació dels seus privilegis El 1746 l’art major absorbí el gremi de velers veler L’art major participà, dins les possibilitats gremials, en l’expansió de la sederia valenciana al segle XVIII, tant individualment amb homes com…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina