Resultats de la cerca
Es mostren 263 resultats
fraret

Fraret
© Blake Matheson
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels àlcids, d’uns 30 cm de llargada, fàcilment identificable pel bec, que és triangular, comprimit lateralment i vermell, groc i blau a franges, i pel cap, desproporcionadament gros.
El plomatge és negre a les parts superiors, i el coll és gris pàllid als gens i blanc a les parts inferiors les potes són ataronjades Es posa dret i reposa horitzontalment És gregari i s’alimenta de peixets, crustacis, cucs i molluscs Nia en caus de conill abandonats i en forats excavats o anfractuositats naturals en penya-segats de la costa la posta és d’un sol ou Habita als litorals escandinau, islandès o escocès a l’hivern emigra cap al sud i arriba a la meitat de la Mediterrània occidental és comú, en aquesta època, als Països Catalans
vel
Indumentària
Religió
Tros de roba destinat a cobrir el cap, determinats objectes i de vegades tot el cos.
En l’antiguitat, són exemples del vel el suffibulum amb què les vestals es cobrien el cap durant els sacrificis Posteriorment, als primers segles de la seva existència, el cristianisme adoptà el vel dels neòfits i de les dones La litúrgia cristiana n'ha conservat l’ús en el vel baptismal, de lli blanc, en l' L'any 2017 la Comissió Europea humeral , en el vel nupcial de les velacions, en el vel del calze o cobrecalze , en el vel del sagrari o conopeu i, sobretot, en el vel religiós , que hom posa a les monges en el ritu de la velació , símbol del seu estat monacal Entre els musulmans, el vel…
Sant Martí de Torroella (Graus)
Art romànic
Situació Ruïnes d’aquesta església que és a la part alta de la caseria de Torroella ECSA - JA Adell L’església de Sant Martí s’alça al cim d’un turó a la part més alta de la caseria de Torroella, oficialment Torruella de Aragón, que es troba enlairada a 1 008 m d’altitud sota el pic d’Avenoses, entre els barrancs del Comunet i el de la Ribera Mapa 31-11 250 Situació 31TBG875871 L’itinerari per a arribar-hi parteix de la carretera C-139 de la vall de Benasc, vora el quilòmetre 41, a l’altura de Las Ventas de Santa Lucía Des d’aquí cal agafar la carretera local de la Pobla de Fontova i…
Colobra llisa europea
Morfologia La colobra llisa europea Coronella austriaca pertany a un gènere identificable per les seves dimensions petites, els seus hàbits crepusculars o nocturns i la brida fosca al costat del cap Javier Andrada Aquesta serp és menuda i esvelta, de tronc cilíndric, i arriba als 60 cm de longitud, o poc més El cap és petit, de musell arrodonit, lleugerament deprimit, amb ulls petits i pupilla rodona El coll és poc marcat L’escata rostral s’introdueix entre les supranasals hi ha una escata preocular, dues de postoculars, dues de temporals, set de supralabials, de les quals la…
Santa Eulàlia de Marquixanes
Art romànic
Situació Fragment de mur romànic integrat a la base del campanar actual, que mostra a la seva part alta una curvatura que indica l’arrencada d’una volta de l’església romànica anterior ECSA - A Roura L’església parroquial de Santa Eulàlia és situada a la part més alta i al centre de la vila de Marquixanes Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 38’ 44” N - Long 2° 29’ 9” E Història La primera menció que s’ha localitzat de l’església parroquial de Santa Eulàlia data de l’any 1025, quan l’abat Esclua de l’abadia…
Sant Martí de Jóc
Art romànic
Situació Les escasses restes de l’antiga església parroquial de Sant Martí de Jóc són situades al cementiri municipal, a llevant i a uns 500 m del centre del poble, vora el còrrec de Sant Martí Hi porta un camí asfaltat Per tal d’arribar a la vila de Jóc cal seguir l’itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 27’ 14” N - Long 2° 31’ 28” E Història L’església de Sant Martí és esmentada indirectament a la primera meitat del segle XI, concretament l’any 1031, quan Gaugibert i la seva muller Amirata feren donació a l’abadia de Sant Miquel de Cuixà d’uns…
Sant Vicenç de Gia
Art romànic
Situació Façana nord de l’església amb el campanar, la part millor conservada de la primitiva obra romànica ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Vicenç és al límit nord del nucli urbà del poble de Gia, el qual és situat a 1 162 m d’altitud en els primers altiplans i a l’esquerra del barranc que porta el seu nom Mapa 31-9 179 Situació 31TBH919110 De la carretera C-139 de Castilló de Sos a Benasc, cal agafar, vora el Ru, un branc a mà esquerra que tot seguint el barranc de Gia, arriba fins al poble homònim JBP Història El lloc de Gia és documentat des de l’any 1018 Uns quants anys més…
aparell de mesura
Física
Instrument sensible a un fenomen físic o químic determinat o identificable a una magnitud, mitjançant el qual i gràcies a un calibratge previ o a l’ús d’uns patrons és possible de valorar el fenomen o la magnitud en les unitats escollides per a definir-los.
Són exemples d’aparells de mesura la cinta mètrica, l’oscilloscopi i l’espectrofotòmetre
Sant Quirze del Vallès
Art romànic
Situació Aspecte parcial del campanar de l’església, única part de l’edifici que conserva, sota l’arrebossat, restes del parament romànic E Pablo L’església parroquial de Sant Quirze, successora de la desapareguda de Sant Pere dels Torrents, és situada al nucli antic d’aquesta població, que es troba a 188 m d’altitud i a 3 km al sud-oest de la ciutat de Sabadell, de la qual és separada per l’autopista de Barcelona a Terrassa Adossades a l’església hi ha diverses edificacions que n’impedeixen la visió global exterior Mapa 36-15392 Situació 31TDF234985 S’arriba al poble des de Sabadell, per la…
Llangardaix ocel·lat
Morfologia El saure més gros de les nostres contrades, el llangardaix comú Lacerta lepida , és fàcilment identificable pel reticulat groc sobre fons fosc i pel seu cap enorme Els individus joves són, en canvi, coberts d’ocelles clars vorejats de fosc Lluís Solé És el lacèrtid més gros que existeix i el saure més gros a casa nostra El cap i el tronc poden superar els 20 cm de longitud, fins i tot en les femelles, sempre més petites, i la cua és d’1,5 a 2 vegades més llarga, de manera que, en total, arriba correntment als 60 cm Hom n’ha trobat individus de 80 o 90 cm de llargada…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina