Resultats de la cerca

Morfologia El peu del gripau d’esperons Pelobates cultripes mostra el tubercle molt desenvolupat, corni i negre, que forma l’esperó 1 d’aquesta espècie d’hàbits excavadors Amadeu Blasco Aquesta espècie presenta una morfologia típica de gripau i fa fins 90 o 100 mm de longitud És gros, rabassut i de pell llisa Té el cap particularment gros, amb el musell molt arrodonit, i els ulls grossos i sortints, amb l’iris grisenc o argentat, la part superior del cap deprimida i sense un timpà visible Les potes són relativament curtes i el tubercle metatarsià constitueix un esperó negre molt destacat,…

Tenen generalment dos parells d’ales membranoses, les posteriors més petites que les anteriors, a les quals són unides per mitjà de ganxos La boca és mastegadora o llepadora, però sempre amb fortes mandíbules, els ulls són composts i els tarsos tenen cinc artells Els tubs de Malpighi són molt nombrosos, i les femelles estan proveïdes d’oviscapte o d’agulló Tenen metamorfosi completa Les larves àpodes són paràsites d’altres animals, o bé són alimentades pels progenitors o pels servents de la colònia en el cas que siguin colonials, o bé són fitòfagues Aquest ordre inclou al voltant d’un milió d…

De color negrós, amb el cos recobert d’una pilositat generalment groga, proveït de dos parells d’ales les dues de cada costat romanen unides durant el vol mitjançant una sèrie de ganxets especials anomenats frens i d’un aparell bucal especialment estructurat per a poder mastegar i llepar les maxilles i el llavi formen com una mena de tubs que permeten, per capillaritat, de succionar el nèctar, i les mandíbules poden triturar les parts dures Al final de l’abdomen, les femelles tenen un fibló amb el qual es defensen de llurs enemics en picar, el fibló es desprèn, i l’abella mor La picada d’…

Amb una terminologia i uns recursos teòrics diferents, el que descriu Forel en aquest passatge del seu estudi del llac Léman és el que anys després Arthur G Tansley anomenaria ecosistema Tanmateix, no seria fins a l’aparició de la concepció dinamicotròfica d’ecosistema de Raymond L Lindeman que les intuïcions de Forel, aquestes ‘reencarnacions, transmutacions i metamorfosis successives de la matèria orgànica’, serien avaluades quantitativament i esdevindrien part del nucli essencial de la teoria ecològica “Quantes reencarnacions successives experimenta aquesta matèria orgànica en el trànsit…

Monogeni paràsit del gripau d’esperons Pelobates cultripes , pertanyent a l’espècie Polystoma pelobatis La fotografia ha estat feta a partir d’exemplars trobats als Pirineus catalans Santiago Mas-Coma Els monogenis són platihelmints aquàtics de cicle biològic simple D’hoste únic, la majoria són paràsits externs de peixos, marins i d’aigua dolça, però també n’hi ha que parasiten crustacis i cefalòpodes d’altres són paràsits interns d’amfibis, quelonis i rarament una sola espècie de mamífers Externament, el seu cos és allargat i pla, amb un òrgan característic a la regió posterior del cos,…

Morfologia La granota roja Rana temporaria , molt comuna als Pirineus, és més aviat bruna, amb una taca fosca estesa des de l’ull fins a la part posterior del timpà les seves potes posteriors són relativament curtes, i és menys aquàtica i menys àgil que la seva congènere, la granota verda Rana perezi Hàbitat/Xavier Moreno És una granota robusta, que assoleix fins 90 o 100 mm de longitud Té els ulls notablement separats, el musell és arrodonit i el timpà visible Les seves potes posteriors són relativament curtes, de manera que si hom les estira endavant, amb el tronc de la granota ben estès…

Morfologia La morfologia d’aquest animal correspon a la d’un gripau petit i rabassut de 40 o 50 mm de longitud El cap presenta el musell afilat, amb uns ulls prominents, laterals, de pupilla vertical, i amb el timpà visible, lleugerament més petit que l’ull Les potes posteriors són relativament curtes, sense membrana interdigital i amb un tubercle metatarsià petit A la mà, hi té tres tubercles metacarpians, dels quals el més gran és l’exterior i el més petit el mitjà El dors presenta nombroses berrugues petites i disperses irregularment, encara que poden formar dos cordons longitudinals als…

Morfologia El tritó palmat Triturus helveticus és un animal menut, de color clar, amb una llista ocular negra El mascle, en primer terme a la fotografia, té la cua acabada en un filament prim i el peu proveït d’una membrana interdigital negra, almenys durant el període reproductor, en què també presenta la cresta dorsicaudal ben desenvolupada Jordi Berthold És un tritó de cos relativament rodanxó, però menut El mascle arriba a fer fins 7,5 cm de llargada total, i la femella arriba als 9,2 cm El cap és més llarg que ample i el musell és bastant arrodonit, amb porus i tres solcs a la part…

Autodidacte, treballà en publicitat i fotografia fins a la fi dels anys setanta, que es dedicà a l’assessoria i la normalització lingüístiques a l’Administració catalana Els anys cinquanta començà a escriure poesia en català i estudià també solfeig, piano i contrapunt, coneixements que li serviren per a compondre música i lletres per al grup Estrop 1963-67 El seu primer recull en català,  L’home i el límit no publicat fins el 1968, li valgué el premi Carles Riba del 1963 Els anys següents fou un assidu participant als Jocs Florals, i el 1972 fou nomenat mestre en gai saber Posteriorment…

Desenvolupament enciclopèdic El volum és format per cinc llibres de relats prèviament editats separadament Les històriesabracen tots els motius centrals de la narrativa de l’autor, des de la solitud existencial fins a la reflexió irònica sobre l’escriptura L’exclusió de tota la producció experimental anterior és el primer indici de la tria programàtica que l’autor ha dut a terme A més a més, l’edició conjunta mostra alguna diferència interessant en comparació amb els textos publicats El canvi més evident es troba en el primer recull, Uf, va dir ell 1978, del qual s’han eliminat cinc contes es…