Resultats de la cerca

Morfologia El saure més gros de les nostres contrades, el llangardaix comú Lacerta lepida , és fàcilment identificable pel reticulat groc sobre fons fosc i pel seu cap enorme Els individus joves són, en canvi, coberts d’ocelles clars vorejats de fosc Lluís Solé És el lacèrtid més gros que existeix i el saure més gros a casa nostra El cap i el tronc poden superar els 20 cm de longitud, fins i tot en les femelles, sempre més petites, i la cua és d’1,5 a 2 vegades més llarga, de manera que, en total, arriba correntment als 60 cm Hom n’ha trobat individus de 80 o 90 cm de llargada El cap és…

Situació Planta de Santa Maria de Vilanova de Sau, a escala 1200, de l’església amb una nau rematada a llevant per un absis semicircular M Anglada Vilanova de Sau es troba a 559 m d’altitud en una vall que encaixa la cinglera dels Munts i de Puigdefar a ponent i les serres que limiten amb la vall de la riera Major a llevant L’església parroquial de Santa Maria es troba a l’extrem de tramuntana de la població, al final del carrer principal Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 49,3 —y 44,4…

Situació Una de les sepultures J Bolòs Necròpoli situada a migjorn de l’església de Sant Julià de Vulpellac, composta per un conjunt de sepultures de lloses i per diversos sarcòfags exempts Mapa 334M781 Situació 31TEG045457 Cal anar a l’església del poble de Vulpellac A mà dreta de la façana hi ha una reixa, darrere la qual s’estén la necròpolis entre les muralles del castell i el mateix edifici parroquial Una porteta situada a l’esquerra de la reixa permet d’entrar-hi Necròpolis Planta i secció de dos dels sepulcres exempts d’aquesta necròpolis medieval J Bolòs Actualment, a migjorn de l’…

Antiga masoveria de la masia del Vilar de Sant Boi , fins el 1965, és una masia de tipus basilical que té a la llinda la data de 1756 S'hi celebra una tradicional fira de bestiar el 28 de setembre, en l’època que els ramats de les contrades pirinenques i subpirinenques baixen a hivernar a les zones, més càlides, de l’interior La fira se celebra en camp obert, i l’hostal li ha donat el nom de fira de l’Hostal del Vilar

Morfologia La sargantana cuallarga Psammodromus algirus és grossa i molt fàcil d’identificar pel tipus i la disposició de les escates, carenades i imbricades, i per les quatre línies longitudinals groguenques que la recorren dorsalment, ultra per la llargada notable de la seva cua Ramon Torres És una sargantana grossa, de coll gruixut i cua progressivament afilada, molt llarga i prou rígida Arriba a mesurar 8 cm de cap i tronc i la cua supera de 2,6 a 3 vegades aquesta longitud pot arribar en total i amb la cua intacta fins als 31 cm de longitud El cap és de petit a mitjà, de front pla i…

Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes de la fortificació F Tur Aquesta torre medieval es trobava al coll de la Torre, en un replà dels contraforts orientals del serrat de la Glòria, al mateix límit dels municipis de la Selva de Mar i el Port de la Selva Mapa 259M781 Situació 31TEG162847 Per arribar-hi cal agafar el camí o “carretera vella” de la Selva de Mar a Roses pel coll de Sant Genís, que surt del costat esquerre de l’actual carretera del Port de la Selva de Mar, uns 300 m abans d’arribar a la darrera població És un camí de terra ample i apte, amb certes reserves, per a vehicles Cal…

La geografia Cap de comarca, Cervera Hom designa amb el nom de Segarra les terres que formen l’altiplà central de Catalunya, és a dir, l’extens planell que es troba situat entre els darrers contraforts de muntanyam prepirinenc i les serres limitadores de la Depressió Central vers migjorn, per la qual cosa constitueix una ampla i llarga faixa d’intercomunicació entre les terres que estan acarades a la Mediterrània i les que van davallant cap al Segre i la fossa de l’Ebre Es presenta amb una configuració molt desigual i la delimitació ha ocasionat diversos parers i opinions contraposades la…

Situació Vista de la torre del castell des del costat nord-est ECSA - J Bolòs Castell situat al cim d’una penya, al vessant meridional de la serra del Montsec, a mitja muntanya És a la banda occidental de la vall d’Àger, prop del poble de Corçà Sota de la roca on hi ha el castell hi havia l’antic poblat de Claramunt Mapa 32-12289 Situació 31TCG100555 Si se segueix la carretera de terra que va al poble de Corçà, uns 500 m abans d’arribar a aquest poble, surt a mà dreta una pista que s’enfila i que porta gairebé fins a sota del puig on es construí el castell S’hi pot pujar per la banda dreta,…

Situació Fragment de mur, arranat al cim del turó que presideix la població, un dels escassos vestigis del que fou la fortalesa ESCA - F Junyent i A Mazcuñ El castell s’alçava dalt d’un pujol de 773 m d’altitud, a redós del qual s’esgraona la població, antigament emmurallada Mapa 34-14361 Situació 31TCG687198 Hom arriba al poble de Pujalt per la carretera de Calaf a Cervera Després de la fita del quilòmetre 17, a mà esquerra, hi ha el trencall que hi mena FJM-AMB Història Les primeres notícies del castell de Pujalt són anteriors a l’any 1035, en què aquesta fortificació ja era una de les que…

El talp Talpa europaea té, en relació amb els seus hàbits subterranis, uns ulls diminuts i completament enfonsats a la pell, que probablement només li permeten distingir la claror No té pavelló de l’orella i l’obertura auditiva queda coberta pel pèl La pell del cos és adherida als turmells i als canells, de manera que les extremitats gairebé no són visibles Les anteriors són més grans, permanentment dirigides cap endavant i amb ungles llargues i fortes les del darrere són petites i estretes Els pèls surten en angle recte del cos, sense una direcció determinada, la qual cosa li permet…