Resultats de la cerca
Es mostren 119 resultats
Economia 2013
Economia
L’any 2013 es va tancar amb una certa esperança que arribés la recuperació Però prèviament, durant la primavera, a escala europea es va produir un important ensurt ja que es va haver de rescatar Xipre, que es va sumar a Grècia i Portugal, i també a Irlanda, que va ser la primera a aconseguir sortir d’aquesta situació en la qual es trobava des del novembre del 2010 El problema essencial del cas de Xipre va ser la proposta inicial dels ministres d’Economia de la zona euro de fer quitances als dipòsits bancaris, fins i tot als inferiors a 100000 euros Això va provocar una intensa crisi,…
Gener 2017
Diumenge 1 Atemptat en una discoteca d’Istanbul El balanç d’un atemptat terrorista a la discoteca Reina d’Istanbul durant la festa de Cap d’Any és de 39 morts El terrorista entra al local amb un fusell, dispara indiscriminadament contra el públic i, posteriorment, aconsegueix fugir Poc després, l’autoanomenat Estat Islàmic reivindica l’atac com a represàlia per les accions militars de Turquia contra l’organització El dia 16, el primer ministre turc, Binali Yıldırım, anuncia la captura del principal sospitós, Abdul-Kadir Maixaripov, natural de l’Uzbekistan, que reconeix ser l’autor de l’…
Caixa de Manlleu (1896-1994)
Logo de la Caixa de Manlleu La creació de la Caixa d'Estalvis de Manlleu 1896 Manlleu, el 1896 El canal de les fàbriques, a Manlleu, en postals del començament del segle XX La població de Manlleu tenia una mica més de 5 000 habitants el 1896 Una població relativament petita, si la comparem amb altres seus de caixes d’estalvis catalanes Inferior fins i tot a la de Vic, la capital de la comarca d’Osona —11 600 habitants el 1900—, a la qual pertany Manlleu Però Manlleu tenia una característica pròpia era la capital industrial d’Osona, el centre d’un nucli fabril, que inclou Roda, Sant Hipòlit,…
Banc de Reus (1863-1874)
El banc d’emissió 1863-1874 La creació A mitjan segle XIX, Reus era la segona ciutat de Catalunya per la seva població, tot i que els seus 28 000 habitants quedaven lluny dels 122 000 que tenia Barcelona Havia estat la capital del comerç de l’aiguardent català, el més important del segle XVIII, destinat en bona part a l’exportació, a través dels ports de Salou i Tarragona En aquest moment, però, el comerç de l’aiguardent està de baixa, i ha estat substituït pel de la fruita seca, mentre la ciutat s’industrialitza amb la creació d’empreses cotoneres de primera línia, que utilitzen el vapor com…
Transports 2012
Transports
Aviació Línies aèries L'any 2012, l'augment del cost del combustible, la pujada de taxes d'AENA i el tancament de l'aerolínia Spanair, a més d'una intensa crisi econòmica europea, van marcar el món de les línies aèries a l'Estat espanyol Al gener, Spanair va deixar d'operar després de no arribar a cap acord amb els nous inversors © Spanair El 27 de gener, Spanair va deixar d'operar La línia aèria, que el 2011 va ser la cinquena companyia espanyola amb 12,5 milions de passatgers i que feia les connexions amb altres línies de la Start Alliance, va tancar portes perquè no va arribar a un acord…
Juny 2017
Dijous 1 Els Estats Units es retiren de l’Acord de París sobre el canvi climàtic El president Donald Trump declara, en una comunicació, que els Estats Units abandonen l’Acord de París sobre el canvi climàtic, signat al desembre del 2015 Trump argumenta que l’acord "castigava" l’economia nord-americana i que era una promesa que va fer durant la campanya electoral i que havia de complir Tanmateix, es declara disposat a renegociar els termes de l’acord i a reingressar-hi La Unió Europea, les Nacions Unides i nombrosos estats, entre…
La civilització de la imatge
Anàlisi d’una frase feta Vivim en la civilització de la imatge Vet aquí una frase que sovint sentim pronunciar o llegim en els diaris Una expressió que, de vegades, estem temptats de repetir a l’hora de comentar alguns fets diversos o d’intentar explicar determinats fenòmens i modes propis del nostre temps Amb tot, i com passa sovint, aquesta frase tan usual és més aviat vaga Si ens preguntem què significa exactament, haurem de reconèixer que probablement té diversos significats i que cap d’ells no és prou precís ni ben definit Qui parla de “civilització de la imatge” ho fa, en alguns casos,…
Xile

Estat
Estat de l’Amèrica del Sud, situat a l’extrem sud-occidental del continent americà, limitat al N pel Perú, a l’E per Bolívia i l’Argentina, al S pels oceans Atlàntic i Pacífic i a l’W pel Pacífic. La capital és Santiago.
La geografia física El relleu i la geologia Hom ha parlat sovint del caràcter insular de Xile Efectivament, el país és envoltat per la mar, la muntanya i el desert es pot parlar, doncs, d’una illa o, millor dit, amb els seus 4000 km de llargada, d’una espècie de subcontinent reduït a la seva façana marítima i gairebé desproveït de zona interior, ja que l’amplada mitjana és de 200 km Hom distingeix a Xile tres unitats de relleu d’una gran importància a l’E la serralada dels Andes, a l’W la serralada de la Costa, i enmig d’ambdues, la Depressió Longitudinal Durant l’era terciària es produïren…
L’organització religiosa i l’economia al Penedès i el Garraf
Art romànic
Introducció Mapa d’esglésies conegudes de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf, anteriors al 1300 C Puigferrat Els límits històrics no coincideixen pas tots, i així es pot dir que hi ha diferències entre la divisió administrativa laica i l’eclesiàstica Per exemple, els castells de Montagut, Pinyana i Querol, l’any 1112, eren considerats del comtat de Manresa, però dins del bisbat de Barcelona Alguns autors, com Blasi i Català Roca, s’aventuren a suposar que Olèrdola podia haver estat “seu episcopal, la jurisdicció de la qual abraçà el Penedès i la Segarra” Malgrat que aquesta agosarada…
Música i dansa
El mot «art» suggereix, generalment, el procés creatiu o la manera de fer les coses, subjecte –en la seva forma final– a determinats cànons estètics És a dir, art és un producte en relació amb un concepte de bellesa, sigui quin sigui el context social, cultural o temporal Partint d’aquesta visió, òbviament molt genèrica i global, l’art qualificat de popular s’identifica amb aquell que té per objecte embellir, d’una manera creativa i agradosa, allò que pertany a la vida quotidiana de les classes populars Això és, l’art no com a finalitat en ell mateix, sinó com a cosa funcional, que acompanya…