Resultats de la cerca

L’escultura d’època moderna és sens dubte la que, d’una manera més clara, ha esdevingut als ulls de la historiografia el veritable invariant en referència al conjunt arquitectonicoplàstic català Després de les importacions napolitanes i la presència d’autors foranis —Ordoñez i Forment—, l’escultura catalana s’abocà a un provincianisme que només la bona voluntat dels historiadors de l’art, marcats per un nacionalisme estèril o per una foscor analítica considerable han sobrevalorat Martín Díez de Liatzasolo, Geroni Xanxo, Pere Ostris i Andreu Ramírez, en l’excepció positiva de Cristóbal de…

Els comtes No sabem si fou una decisió del palau reial o bé del comte Guifré, el cert és que a partir del 881 apareix el comtat d’Osona i com a comte el mateix comte Guifré, que regí el comtat fins a la seva mort el 897 En la repartició que feren els seus fills, el comtat d’Osona quedà vinculat a l’hereu, Guifré Borrell, i en morir aquest, el 911, passà al seu germà petit Sunyer així el comtat osonenc quedà vinculat al patrimoni dels comtes de Barcelona, que era format pels comtats de Barcelona, de Girona i d’Osona, el nucli entorn del qual s’aniran articulant la resta dels comtats catalans…

Situació La capella de Sant Salvador i uns escassos vestigis a la penya recorden aquest desaparegut i estratègic castell R Camprubí Sobre el congost del Cairat, el castell era encastellat 413 m a l’esquerra del riu, dalt d’una aresta espadada transversal al Llobregat, uns 2 km aigua amunt del castell d’Esparreguera Mapa 36-15392 Situació 31TDG071038 Per arribar-hi cal seguir des de la vila d’Olesa de Montserrat el camí que duu al pla del Fideuer, on s’ha de deixar el cotxe i seguir a peu per una senderola en direcció a ponent aproximadament 1 km Història El castell fou venut pel comte Borrell…

Escut de la ciutat encastat a la façana de l’hospital de Santa Maria ECSA – GSerra Situació i topografia La ciutat de Lleida es constituí a la riba dreta del Segre, al cim i al vessant d’un turó Les cinc parròquies que formaven la Lleida dels darrers segles de l’edat mitjana eren situades al voltant del tossal, on s’alçava la seu, el castell del Rei i molts altres edificis importants, sobretot relacionats amb eclesiàstics Per a entendre la ciutat medieval, cal valorar també la importància de l’eix viari que anava de nord-est a sud-oest, entre el riu i el vessant del turó En certa manera, la…

Situació Únic mur conservat del que fou aquesta fortalesa, avui quasi totalment aterrada a causa de la construcció d’un dipòsit d’aigua F Baltà Era situat a la dreta del Llobregat, a la sortida del congost del Cairat, uns dos quilòmetres aigua avall del castell de les Espases, al lloc del dipòsit de la Colònia Sedó, prop de Santa Maria del Puig Per arribar-hi cal seguir el camí que, sortint del costat de la parròquia de Santa Eulàlia, a la vila, mena a Santa Maria del Puig Des d’ací s’hi ha d’anar a peu Mapa 36-15392 Situació 31TDG059006 Història El primer esment d’Esparreguera és del 899 En…

Introducció Quan, al segle XIV, tenim una informació força segura sobre el nombre d’habitants de la Garrotxa, sabem que les viles o ciutats més importants eren Besalú, Olot i Santa Pau En 1356-70 la vila de Besalú incloïa 238 focs, la d’Olot 201 focs i la de Santa Pau 117 focs —inclosa, però, tota la gent de la parròquia— Aquestes dades havien canviat força amb relació a les xifres que ara ens interessaria de conèixer, com ara, per exemple, els habitants que hi havia l’any 900 o el 1250 Cal tenir, amb tot, ben present que el creixement de Santa Pau i, en part, també d’Olot són força…

Situació Una vista exterior de l’absis, des del costat de llevant Aquest element fou sobrealçat el segle XIX A desgrat d’això deixa veure una interessant decoració llombarda Arxiu Gavín Sant Julià de Vilatorta centra el municipi i es troba gairebé a la ratlla que fa de límit amb el veí terme de Calldetenes, a la vall del riu de Peres o — també riera de Sant Julià o de la Noguera, en un indret ple d’aigua i fonts abundants L’església parroquial de Sant Julià és l’edifici més important de la població Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo…

Làpides sepulcrals dels bisbes Guillem Jordà, del 1186, i de Ramon de Vilallonga, del 1216, que es troben al claustre de la catedral d’Elna ECSA - A Roura Els bisbes La diòcesi d’Elna, que es va restaurar gairebé simultàniament amb l’alliberament del territori, es va anar afermant tot al llarg del segle IX A partir del bisbe Riculf I 887-915, germà del comte Miró, s’inicià la sèrie de bisbes més coneguts, molts d’ells de llinatge comtal o nobiliari El seu àmbit s’estenia pel Rosselló, el Conflent i el Vallespir, comtats o grans divisions territorials que seran la base dels tres grans…

Els precedents La conquesta catalana de Sardenya iniciada el 1323, amb el desembarcament de l’infant Alfons a Palma de Sols i continuada el mateix any amb el setge de la capital del judicat de Càller, que capitulà el 1326, no tallà d’arrel les sòlides relacions amb la cultura pictòrica italiana, en particular, la toscana el fet no pot sorprendre, si es considera que pels mateixos anys a Barcelona també s’imposava l’estil gòtic italià, impulsat per comitents com Alfons el Benigne i Pere el Cerimoniós, a través de Ferrer Bassa Sant Julià caçant, compartiment del retaule de l’Anunciació atribuït…

Situació Una perspectiva aèria, des de llevant, del turó en el qual hi havia situat el castell, del qual resten encara alguns murs i les ruïnes de l’església Com hom podrà observar, la perfecta elecció de l’indret on s’installà aquesta fortalesa, la convertí en una fortificació poc menys que inaccessible i inexpugnable Pagans - TAVISA El castell de Besora es troba situat al cim d’un esperó de roca, a 1 092 m d’altitud, entre els municipis de Sant Quirze de Besora i Montesquiu, al costat sud-occidental de la nova població de Santa Maria de Besora o el Pla de Teià Al seu peu passa la carretera…