Resultats de la cerca

El Museu El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona MNAT és en realitat el més antic del país, ja que, si bé es va crear per la fusió dels fons de la Comissió de Monuments i dels de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense l’any 1849, el seu origen es remunta a l’època de vida de la Societat Econòmica d’Amics del País de Tarragona, entitat formada l’any 1786, que començà a reunir materials provinents de colleccions privades i de les importants troballes romanes que s’anaven produint a la pedrera que servia per als treballs de construcció del nou moll del port de Tarragona Sota la figura de…

Situació Un dels escassos vestigis que resten del monestir ECSA - A Roura Els escassos vestigis d’aquest monestir es troben a la riba esquerra de l’Aude, al NW de l’actual poble de Sant Martin de Les, entre la carretera D-117 i el riu El monestir era emplaçat poc abans del gran engorjat de la Pèira-Les, que marca el límit de la Fenolleda Mapa IGN-2248 Situació Lat 42° 49′ 52″ N - Long 2° 13′ 25″ E Per a arribar-hi venint d’Atsat, cal prendre la carretera D-117 en direcció a Quilhan En arribar al poble de Sant Martin de Les, que és a la riba dreta del riu, cal continuar endavant A la sortida…

Ramón d’Abadal i de Vinyals Catalunya carolíngia, II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans Barcelona 1926-52 Ramon d’Abadal i de Vinyals L’abat Oliba, bisbe de Vic i la seva època , ed Aymà, Barcelona 1948 Ramon d’Abadal i de Vinyals Història dels Catalans , vol II La Pre-Catalunya , ed Ariel, Barcelona 1961 Ramon d’Abadal i de Vinyals Els primers comtes catalans , ed Teide, Barcelona 1958, la ed Barcelona 1965, 2a ed Joan-Albert Adell i Gisbert L’Hospital dels pobres de Santa Magdalena de Montblanc i l’arquitectura hospitalària medieval a Catalunya , “…

La pintura mural era un element més de la decoració monumental de l’arquitectura religiosa d’època romànica Cal preguntar-se, doncs, davant la certesa que no es va formar a partir del no-res, si abans del segle XI hi havia prèviament una tradició de decoració pictòrica sobre mur En totes aquelles zones en què l’antiguitat havia tingut un pes específic, les formulacions arquitectòniques i estilístiques del seu art van representar sens dubte un substrat que després seria fonamental per al desenvolupament artístic de moments posteriors D’aquesta manera, la tradició decorativa del món antic va…

Lluny de considerar el segle X com un segle de depressió i ruïna a la vigília de l’any 1000, la segona meitat d’aquella centúria fou un moment de profundes transformacions Catalunya es va obrir al món Es va veure immersa en un moment de prosperitat econòmica en què hi hagué una reconstrucció material i social del país i un augment demogràfic important Aquesta embranzida renovadora fou impulsada principalment pels monestirs, la proliferació dels quals els va convertir en centres creadors de formes artístiques i en difusors d’uns esquemes que esdevingueren característics del país L…

Vista aèria d’aquesta gran cartoixa, a Tiana, l’única que resta amb vida a Catalunya Destaquen les celles dels monjos a redós de dos grans claustres ECSA - JTodó Montalegre, a Tiana Maresme, és una de les cases de l’orde cartoixà d’època gòtica més ben conservades entre les de l’antic territori de la Corona d’Aragó La simplicitat constructiva que exigia l’orde i la necessitat de dotar l’edifici d’uns espais comunitaris que estiguessin amb harmonia amb els espais privats de la vida eremítica dels monjos fa d’aquest conjunt un dels més interessants de Catalunya A banda d’això, l’edifici és…

Ocupa uns 2775 km 2 , que coincideixen amb la conca alta del Cinca i la mitjana de l’Éssera, amb el partit judicial de Boltanya i amb la part pirinenca no catalana del bisbat de Barbastre És la meitat més feréstega i tancada dels Pirineus aragonesos, on es troben representades les distintes unitats estructurals, distribuïdes en faixes latitudinals El Pirineu axial, que s’estén del massís de Posets 3367 m, compartit amb l’Alta Ribagorça, al de Vinhamala 3303 m, al límit amb Bigorra, amb petites valls com la de Pineta, capçalera del Cinca, i la de Gistau, que ho és del seu afluent el Cinqueta…

Situació i presentació Limita a l’E amb el municipi de Muntanyola Osona, al S amb el de Moià i a l’W i al N amb el de Santa Maria d’Oló Té com a centre una ampla vall encaixada entre les petites serres del Gaig i de Puigmartre per ponent, i els vessants septentrionals de Montjoia i la serra de la Barra, o de la Costa, per llevant, d’altituds que van dels 933 m als 972 m Una mica més apartats presideixen la vall, pel NW i pel SE respectivament, el puig de la Caritat 1008 m i el puig de Rodó 1057 m, aquest ja dins els límits de Moià El municipi sobrepassa l’àmbit de la vall pel N i pel S, on es…

Orígens i evolució Els precedents llunyans de la formació d’aquesta institució cal cercar-los en l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, on es van presentar, dins la Secció d’Art Antic de l’Exposició, un notable conjunt de peces d’art medieval —les primeres que integrarien tot seguit el Museu Arqueològic-Artístic Episcopal de Vic, i moltes altres procedents de diversos llocs i colleccions privades— Fou llavors que s’observà el decisiu interès per l’art medieval i la valoració i recuperació del ric patrimoni cultural i artístic del país durant aquest període Així doncs, poc temps després…

Ubicació de l’Arxiu Ubicat en dues cambres del Palau Reial Major de Barcelona, s’hi aplegaren els pergamins antics dels comtes de Barcelona els arxius dels antics reis d’Aragó s’havien dispersat i perdut i els títols del patrimoni reial, a més de la documentació de la Cancelleria Reial, que fins aleshores estava dispersa L’arxiu romangué en el mateix lloc durant més de quatre segles i, el 1770 fou traslladat a unes estances del Palau de l’Audiència L’any 1853 s’installà en una part del palau del Lloctinent AI llarg del segle XX el material augmentà de forma espectacular, i el 1994 fou…