Resultats de la cerca
Es mostren 2555 resultats
La medicina xinesa
Segons la tradició, a la Xina hi hagué èpoques en què els pacients honoraven els metges quan estaven bons i deixaven de pagar-los quan queien malalts, i això perquè la medicina xinesa, més que combatre la malaltia, procura la salut Diuen els clàssics que no actuar fins que s’està malalt és com esperar l’inici de la batalla per a fer-se la llança En l’univers cultural xinès, tractar malalties és cosa dels mals metges, dels que no saben evitar-les Aquesta medicina xinesa disposa d’una farmacopea diversíssima, d’una efectivitat terapèutica verificada al llarg dels segles per un seguit de…
sabata
Construcció i obres públiques
Fonament que transmet al terreny la càrrega que rep mitjançant l’eixamplament de la superfície respecte de l’element constructiu sustentat.
És anomenada sabata aïllada quan rep la càrrega d’un sol pilar, i sabata correguda o sabata contínua quan és disposada longitudinalment tota seguida rebent les càrregues d’una successió de pilars individuals o d’una estructura lineal Com que el terreny sol ésser menys resistent a la compressió que els materials que formen l’estructura, els pilars o les parets, els fonaments tenen més amplària per tal de repartir la càrrega en una superfície més gran de terreny Les sabates són el tipus de fonament més freqüent i s’utilitzen quan el terreny presenta a les capes superficials una resistència…
trinquet
Altres esports de pilota o bola
Recinte del joc específic per a la pràctica del joc de pilota valenciana
.
Consisteix bàsicament en un espai rectangular, de 55 a 60 m de llargària i de 8 a 11 m d’amplària, tancat per quatre murs, dos dels quals, llargs anomenats muralles , tenen una alçada similar a l’amplària del trinquet, sovint, però, augmentada amb uns bastidors recoberts d’un filat metàllic els dos més curts anomenats frontons fan una alçada de 4,5 m Al llarg d’una de les parets del trinquet sol haver-hi una graderia escala de quatre graons, que s’alça 1,8 m per damunt del sòl on poden seure els espectadors Darrere els frontons, i a la part superior, solen haver-hi les…
còlic
Patologia humana
Dolor agut i paroxístic, ocasionat habitualment per l’espasme d’un òrgan buit.
El còlic hepàtic és un dolor molt intens a l’epigastri i a l’hipocondri dret, produït per la contracció espasmòdica de la bufeta i dels conductes biliars Aquest dolor sovint s’estén, pel nervi frènic i pel plexe cervical, fins a l’espatlla i el braç dret Apareix a conseqüència de l’obstrucció, generalment d’índole litiàsica, d’un conducte biliar o de la contracció espàstica de l’esfínter d’Oddi Té una durada variable, de menys d’una hora a dos dies, i sol anar acompanyat d’un greu trastorn de l’estat general, amb nàusees i vòmits En el transcurs d’un còlic hepàtic pot aparèixer una icterícia…
armadura

fototeca.cat
©
Construcció i obres públiques
Conjunt de barres o cables d’acer que formen l’esquelet d’una peça de formigó, armat o precomprimit, i que es col·loquen dins la seva massa perquè el conjunt sigui apte per a resistir esforços de tracció, compressió, cisallament, etc.
Les armadures de barres solen ser constituïdes per unes barretes d’acer corrugat disposades al llarg de la peça i per unes altres barres primes disposades transversalment, lligades a les primeres Aquestes barres més primes són anomenades estreps i les barres disposades al llarg formen l' armadura comprimida o l’armadura estirada , segons que l’esforç a què són sotmeses les barres sigui de compressió o de tracció En el cas de les bigues de formigó, hi ha encara unes barres longitudinals comunament dites barques que tenen una porció estirada i, per mitjà de dos doblecs, una altra…
bretxa
bretxa calcària
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Roca constituïda per cairells units per un ciment natural.
El seu origen és molt variat Les bretxes sedimentàries solen tenir un ciment calcari o silícic Segons el caràcter dels cairells, hom distingeix bretxes calcàries, silíciques, poligenètiques formades per cairells de roques variades En el curs d’un procés de sedimentació, una alteració causada per un esllavissament submarí, un sisme, una variació del nivell marí, etc, poden remoure uns sediments encara no totalment consolidats, fragmentant-los en blocs i cairells, que posteriorment són cementats i coberts per nous materials sedimentaris es formen així les bretxes intraformacionals…
annexió
Dret internacional
Acte pel qual un estat incorpora un nou territori a la seva sobirania.
Bé que el terme és aplicat també a l’adquisició de territori que no pertanyia a cap altre estat, hom parla més pròpiament d’annexió quan a un estat és incorporat totalment o parcialment el territori d’un altre estat L’annexió d’un país o d’un territori és formalitzada per un acte tradicionalment reservat al cap de l’estat annexant, acte que pot ésser reconegut generalment per la comunitat internacional —com és el cas en els tractats de pau, de retrocessió, etc— o només per alguns dels seus membres —com sol passar en cas d’ocupació violenta, o de guerra en curs o no conclosa per tractat— La…
drama de misteri
Música
Representació dramàtica de caràcter sacre en llengua vernacla, que usa la música -vocal i instrumental- en interpolacions que augmenten la teatralitat de l’obra, bàsicament parlada o recitada.
Tant a la Gran Bretanya com a França, els misteris s’englobaven en cicles que arribaven a abraçar des de la Creació fins al Judici final genèricament solen dur el títol de passió La primera coneguda és La passion du Palatinus , que data del segle XIV De la representació d’aquestes obres, que durava uns quants dies i que es duia a terme en diversos escenaris, s’encarregaven els gremis de la ciutat El repertori musical era sobretot d’origen gregorià, amb nombrosos contrafacta contrafactum , de vegades basats en peces del repertori profà Els misteris per als quals es compongué…
albufera

Vista de l'estany de Saint Nazaire, prop de Salses (Rosselló)
© Jaume Ferrández
Geomorfologia
Hidrografia
Llacuna d’aigua salabrosa o salada separada de la mar per un cordó litoral.
A causa d’un moviment transgressiu de la mar, o per efecte dels corrents marins, les sorres litorals poden acumular-se a les costes baixes, formar cordons litorals i aïllar totalment o parcialment una extensió d’aigua La majoria de les albuferes comuniquen amb la mar mitjançant graus que tallen el cordó litoral o barra Aquests graus tenen un traçat inestable, en funció de les marees o de les variacions climàtiques Així, en regions àrides, com per exemple a la costa del sud-oest africà, tendeixen a tancar-se durant l’estació seca, i a obrir-se de nou a l’estació plujosa De dimensions diverses…
Les mimosàcies
Formen les mimosàcies unes 3000 espècies sobretot arbustives i arbòries, pròpies de les zones eixutes tropicals, dels continents australià, africà i sud-americà Sovintegen les formes xerofítiques, amants d’ambients lluminosos i productores d’ombra poc densa Moltes tenen un paper preponderant a les sabanes i als espinars tropicals i subtropicals Solen fer les fulles pinnades o bipinnades, formades per menuts folíols allargats algunes, però, les tenen reduïdes a un fillodi que correspon al pecíol aplanat Les fulles s’acompanyen d’un parell d’estípules, molt sovint espinoses Les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina