Resultats de la cerca
Es mostren 7392 resultats
Vila de Perpinyà
Art romànic
Situació Vista aèria del nucli antic de la vila, amb el Palau dels Reis de Mallorca a primer terme Arxiu ECSA La vila vella de Perpinyà es troba al centre de la plana rossellonesa, a la riba dreta de la Tet Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 41’ 42” N - Long 2° 53’ 48” E La ciutat, capital del Rosselló, és travessada per la N-9, de Narbona al Pertús, a la qual conflueixen la carretera N-117 de Perpinyà a Quillana la N-116, que es dirigeix a la Guingueta d’Ix, i la N-114, que de Perpinyà va fins a Cervera PP Història Perpinyà ha succeït, com a capital del Rosselló, a l’oppidum ibero-ligur de…
Sistema antic i sistema feudal
Examinades les característiques essencials del sistema antic, serà bo de confrontar-les amb les del feudal així, alhora que es defineix aquest sistema, s’intentarà desvetllar els mecanismes que van conduir de l’un a l’altre En el sistema antic predomina, com hem vist, l’impost, que és una fórmula pública de drenatge d’excedents dels homes lliures no exempts cap a una classe dirigent que controla l’aparell de l’Estat L’impost és, per naturalesa, una càrrega homogènia o equiparable una mateixa base impositiva per als integrants del collectiu al qual s’aplica En el sistema feudal, en canvi,…
La participació catalana en les exposicions espanyoles i universals
El perquè de les exposicions Les grans exposicions, internacionals o universals, han tingut sempre tres protagonistes les ciutats organitzadores, els expositors i els visitants Si bé els tres han tingut un denominador comú en el seu interès per les exposicions, les raons són i han estat ben distintes Cartell de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, dissenyat per FGalí ECSA Les ciutats organitzadores busquen el prestigi internacional que els pot donar l’exposició És clar que corren un risc, i que trobaran el desprestigi si no els surt bé La celebració d’una gran exposició acostuma a…
Gènesi, distribució i classificació dels sòls
La classificació dels sòls en categories organitzades ha estat quelcom dinàmic, i a la dècada dels 80 encara no pot considerar-se com un tema estabilitzat, ben al contrari del que succeeix amb d’altres disciplines La classificació és el reflex de l’estat de coneixements sobre els sòls, i aquests han evolucionat i augmentat considerablement, cosa que obliga a canvis i reorganitzacions periòdiques Els usuaris dels sòls s’interessen gairebé unicament per les propietats útils i, rarament, es preocupen de llur denominació En d’altres àmbits científics o de la vida ningú no qüestiona l’interès de…
Relació del sector català de la Conca de l’Ebre amb els sediments pirinencs
La relació genètica entre les successions cenozoiques dels Pirineus i de la Conca de l’Ebre és molt estreta Les successions que actualment es troben a les unitats allòctones pirinenques enllaçaven inicialment, sovint sense solució de continuïtat, amb les que es troben al S dels mantells més meridionals Tots dos conjunts de successions van formar-se a conseqüència d’un mateix procés general l’edificació de l’Orogen Pirinenc Esquema sintètic de les unitats estratigràfiques del Cretaci superior i el Terciari de la part catalana de la Conca de l’Ebre i de les unitats allòctones pirinenques Noteu…
Introducció a la geologia dels Països Catalans
El procés geològic d’afaiçonament del relleu Tothom s’ha preguntat algun cop, davant d’un paisatge, com han estat formades aquestes muntanyes o aquelles valls, i quina edat tenen La resposta a aquestes preguntes, referides al conjunt dels Països Catalans, és bàsicament l’objectiu d’aquesta part de l’obra Contestar aquestes preguntes és explicar la història geològica del nostre país Abans, però, d’entrar en una descripció sistemàtica de la geologia dels Països Catalans, serà bo d’explicitar una mica més, amb l’ajut d’algun exemple concret, les qüestions plantejades com i quan s’ha format…
Els monogenis
Monogeni paràsit del gripau d’esperons Pelobates cultripes , pertanyent a l’espècie Polystoma pelobatis La fotografia ha estat feta a partir d’exemplars trobats als Pirineus catalans Santiago Mas-Coma Els monogenis són platihelmints aquàtics de cicle biològic simple D’hoste únic, la majoria són paràsits externs de peixos, marins i d’aigua dolça, però també n’hi ha que parasiten crustacis i cefalòpodes d’altres són paràsits interns d’amfibis, quelonis i rarament una sola espècie de mamífers Externament, el seu cos és allargat i pla, amb un òrgan característic a la regió posterior del cos,…
Les esponges o porífers
Les esponges o porífers tenen una gran importància en els ecosistemes bentònics marins Són els metazous d’estructura més senzilla sense teixits diferenciats, disposen de diferents tipus de cèllules especialitzades capaces de fer en conjunt totes les funcions animals L’entrada constant d’aigua a l’interior de les seves cavitats assegura l’arribada d’aliment i l’intercanvi de gasos L’espècie de la fotografia, Ircinia vanabilis , és corrent en els fons superficials del nostre litoral Enric Ballesteros El tipus dels porífers és un grup molt ben delimitat d’animals aquàtics, amb representants a…
Els diplòpodes: milpeus i afins
Característiques del grup Els diplòpodes, al costat dels quilòpodes, constitueixen els grups més importants de l’artificiós grup dels miriàpodes Com el seu nom indica, la seva característica més representativa és l’existència de dos parells d’apèndixs locomotors a la majoria dels segments del tronc Encara que són un grup força abundant, els seus representants sovint passen desapercebuts, sigui pels seus costums reservats o pel seu caràcter higròfil, que fa que visquin preferentment sota les pedres, la fullaraca o la fusta en descomposició També n’hi ha alguns de cavernícoles Els diplòpodes de…
Els àcars
Característiques del grup Els àcars depredadors són nombrosos entre els gamàsides El de la fotografia Trombidium holosericeum és depredador, principalment d’ous d’insecte, en els estadis de nimfa i adult Ramon Torres Els àcars constitueixen un grup d’aràcnids d’una ampla distribució i una gran diversitat Han colonitzat els medis aquàtic i terrestre, en els quals han de competir amb els insectes Entre els àcars hi ha espècies depredadores i espècies fitòfagues, i moltes d’altres han desenvolupat relacions complexes de parasitisme amb vertebrats i invertebrats Algunes són beneficioses per a l…