Resultats de la cerca

Dibuix del claustre del convent de Montsió al segle XIX a l’emplaçament primitiu, al barri de Santa Anna de Barcelona ADB - LRigalt Al llarg de la història, la destrucció causada tant per l’acció de la natura com per la dels homes, ha posat en perill la pervivència de molts monuments Alguns s’han salvat, sovint parcialment, perquè han estat traslladats a un altre indret i això fa que encara perdurin, moltes vegades sense algunes de les característiques que els correspondrien però encara amb prou elements genuïns El creixement de la ciutat i del bé comú també intervenen en aquests processos de…

Constitueixen un ordre de peixos força heterogeni pel que fa a la morfologia, perquè en molts casos adopten un aspecte insòlit, com ara el dels peixos cofre ostraciònids, que tenen el cos cobert de plaques òssies, o els peixos lluna mòlids, que el tenen comprimit i rodó Però tots tenen una sèrie de característiques comunes el cos desproveït d’escates i el tegument, a la majoria de grups, recobert de plaques òssies o d’espines els ossos operculars reduïts i les obertures branquials convertides en uns petits forats la boca petita, proveïda de maxilles curtes i fortes cobertes de dents de…

Sipúncul de l’espècie Phascolosoma granulatum , fotografiat en el seu ambient natural, en un fons tou litoral de la nostra costa Josep M Gili Els sipúnculs o sipuncúlids agrupen aproximadament unes 300 espècies de verms exclusivament marins que viuen als fons marins sorrencs Són metazous protostomats, amb simetria bilateral i desproveïts de metamerització, característics per la forma del cos, cilíndrica, i acabada per davant amb una trompa Formen un grup molt homogeni i probablement tenen un origen molt antic Morfologia Presenten l’aspecte d’un verm, però d’una gran varietat de formes de sac…

Els bedollars, com ara aquest a prop d’Alós d’Isil, tendeixen a colonitzar molts pendents de l’Alt Àneu en haver-hi disminuït la pressió ramadera Jaume Orta L’alta vall d’Àneu 14, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus La capçalera de la Noguera Pallaresa —denominada aquí alta vall d’Àneu— es troba a cavall de les comarques del Pallars Sobirà i de la Vall d’Aran L’envolten un conjunt de crestes força retallades i elevades que donen lloc, en conjunt, a un relleu molt abrupte Al nord, és limitada per la llarga carena estesa entre el tuc de l’Home 2713 m i el Mont Roig…

El Montcolobrer, màxima altitud de l’arxipèlag, és situat a l’extrem septentrional de l’illa Grossa la imatge ha estat presa des del braç del migjorn de l’illa, on s’aprecia el recobriment arbustiu dels salats Ramon Dolç Els Columbrets 110, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Aproximadament a 60 km a l’est de Castelló de la Plana, els Columbrets formen un arxipèlag d’origen volcànic aparegut al Plioquaternari, fa prop de 5 milions d’anys Es poden distingir tres agrupaments d’illots septentrionals Columbret Gran o Illa Grossa, Mascarat, Senyoreta i Montcolibre…

Imatge hivernal de la llacuna de la Massona, amb el fons de les muntanyes de la Garrotxa i el Ripollès Oriol Alamany Els Aiguamolls de l'Alt Empordà 14, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Situats a l’extrem oriental de la plana empordanesa, els aiguamolls de l’Alt Empordà constitueixen la segona zona humida en importància del Principat Tot i la seva considerable extensió, l’àrea actual és tan sols una petita resta del que en altre temps fou una molt vasta zona marjalenca que s’estenia per gairebé tota la part baixa de l’Empordà, envoltant el massís del Montgrí…

La península del Cap de Creus 13, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià El contacte entre els Pirineus axials orientals i la Mediterrània origina una costa fortament turmentada, clivellada de cales, puntes i penya-segats L’accident més important és la península del cap de Creus, continuació sudoriental de la serra de l’Albera, i articulada entorn a la serra Verdera o de Rodes Sant Salvador Saverdera, 670 m El relleu, malgrat que les altituds mai no són gaire elevades, és força abrupte i l’existència de forts pendents li confereix prou espectacularitat La costa de…

La vall del Xúquer limita el massís de la mola de Cortes pel nord, en un tram força abrupte que actualment és ocupat per tota una sèrie d’embassaments Rafael Paulo La mola de Cortes, el massís del Caroig i la serra d’Enguera 112, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric En el territori definit pels rius Reconque-Cantabán, Xúquer i Cànyoles pot definir-se la successió de tres grans conjunts de muntanyes la mola de Cortes, el Caroig i la serra d’Enguera Es tracta de l’extensió de terrenys amb materials continus del Cretaci més àmplia de tot el País Valencià, sols interrompuda per…

L’entrada dels vents humits de llevant fa que les boires no siguin un fenomen gens rar a la serra d’Espadà En la imatge, un mas abandonat de la vall de la Mosquera Martí Domínguez La serra d’Espadà 15, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric La serra d’Espadà, situada a l’oest de la Plana de Castelló, és un agrupament de petites serralades que conflueixen en un eix central dominat pel cim de l’Espadà, de 1083 m d’altitud El nucli fonamental de la serra està vorejat per la xarxa de camins i carreteres que uneixen successivament les poblacions de Veo, Alcúdia de Veo, Algímia d’…

Jaume Ricart i Guitart Dels filats als estampats La família Ricart Jaume Ricart i Guitart era fill de Casserres de Berguedà Hi devia néixer més o menys al mateix temps que el segle XIX Eren els anys en què la capital de comarca i els pobles veïns estaven plens de dotzenes de petits tallers que filaven i teixien cotó Per a filar utilitzaven, per descomptat, les berguedanes Però les seves principals activitats es desenvoluparan a Barcelona, tot i que fins a la meitat del segle funcionà una fabriqueta de filats i teixits de cotó a nom seu a la població on havia nascut A Barcelona obrí una…