Resultats de la cerca
Es mostren 9508 resultats
Molí de les Besses (Cervià de les Garrigues)
Art romànic
Situació Molí medieval, a l’interior d’una construcció més tardana, avui molt malmesa ECSA-J Bolòs El molí medieval és amagat per una construcció feta en època moderna És situat a la riba dreta del riu de Set, sota el poble abandonat de les Besses Mapa 33-16 417 Situació 31TCF185889 Per a arribar-hi cal seguir la carretera que va de Cervià de les Garrigues vers l’Albagés un cop fets uns 3 km, surt una pista a mà esquerra que porta al molí i a la font de les Besses Història A la carta de poblament concedida l’any 1225 per part d’Arnau Punyet i la seva dona Marquesa a cinc famílies per tal que…
Mota de Juegues (Torrelles de la Salanca)
Art romànic
Situació Vista general de l’indret de Juegues Darrere les vinyes hom pot veure com sobresurt el llom de la mota i al fons la capella de Santa Maria de Juegues J Castellví La mota de Juegues és situada en una plana, al costat de l’Aglí Prop seu passava un camí que anava cap a Clairà i travessava aquest riu, prop de la mota, mitjançant un gual El territori de Juegues en alguns moments es pot inundar Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 44’ 18” N - Long 2° 59’ 3,6” E S’ha d’arribar fins a l’ermita de Santa Maria de Juegues, situada al nord-oest de Torrelles La mota és pocs metres a l’oest d’aquesta…
Vila fortificada de Sant Feliu d’Amunt
Art romànic
Situació El poble de Sant Feliu d’Amunt és prop de la riba esquerra de la Tet, entre el riu i la carretera Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41’ 19,8” N - Long 2° 43’ 24” E Per anar-hi des de Perpinyà, cal agafar la carretera N-116 en direcció oest, i després d’haver fet un recorregut de 14 km s’arriba just al peu del poble PP Història Els dos pobles de Sant Feliu d’Amunt i Sant Feliu d’Avall degueren formar-se a l’entorn d’una església primitiva dedicada a sant Feliu, de la qual avui es desconeix totalment l’emplaçament És curiós que actualment cap de les dues esglésies parroquials d’aquests…
Sant Fruitós d’Ossinyà (Sant Ferriol)
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’església des del costat sud-est A Noguera L’antiga parròquia rural de Sant Fruitós d’Ossinyà o Sant Fruitós d’Aussinyà es troba al vessant esquerre de la vall del Junyell, a llevant de la serra del Mor, aigua avall de la riera del Mor, al límit oriental de la comarca de la Garrotxa amb la del Pla de l’Estany Mapa 257M781 Situació 31TDG744702 Per arribar a l’església de Sant Fruitós d’Ossinyà cal sortir de la carretera general de Girona a Besalú Al punt quilomètric 31,5, davant la fàbrica Pedres Blanques, surt vers migjorn una carretera veïnal que travessa l’…
El domicili particular en la vellesa
Hi ha moltes persones grans que, mentre conserven les condicions físiques que els permetin una certa autonomia, la qual cosa es pot prolongar durant molts anys, prefereixen de viure en el seu domicili, ja sigui amb la seva parella o fins i tot, si no la tenen, sols De fet, com a concepte bàsic, aquest és un desig que caldria intentar de respectar sempre que no hi hagi raons suficients per a inclinar-se envers una altra alternativa La pròpia llar presenta diversos aspectes positius per a la persona gran Representa un lloc on hom se sent segur, ple de records, i es troba en un àmbit que coneix…
Anales del Centro de Cultura Valenciana
Historiografia catalana
Publicació periòdica del Centre de Cultura Valenciana iniciada el 1928.
El 1922 es plantejà la necessitat de fundar una revista que recollís els treballs dels acadèmics i dels erudits valencians, però no fou fins el 1928, durant la presidència de Josep Sanchis i Sivera, que es materialitzà el projecte, impulsat per ell mateix i per Teodor Llorente i Falcó, Josep Lluís Almúnia i Salvador Carreres i Zacarés Se’n preveia una periodicitat semestral —gener i juliol—, tot i que les sortides foren més irregulars Acceptava tant els articles en castellà com els escrits en català amb l’ortografia de Lluís Fullana, fins que, en aprovar-se les Normes de Castelló 1932, adoptà…
Les esponges calcàries
Els calcaris o esponges calcàries són exclusivament marins i viuen a la zona litoral, proveïts, sense excepció, d’un esquelet de carbonat càlcic Moltes de les seves espècies són anuals i no arriben a créixer més de 5 o 6 cm d’envergadura Solen tenir un aspecte fràgil i una organització del sistema aqüífer de tipus senzill Dins la seva classe, hom distingeix tres grups, amb la categoria taxonòmica de subclasse els calcinis Calcinea , els calcaronis Calcaronea i els faretrònides Pharetronida Els calcinis Són esponges calcàries que es distingeixen per certs caràcters citològics el nucli…
Les aràcies
Aràcies 1 Sarriassa Arum italicum a aspecte de la planta, amb l’espata que embolcalla la inflorescència x 0,3 b esquema de l’espàdix amb la inflorescència femenina a la base i més amunt la masculina, separades ambdues per una fila de pèls, que de fet són flors estèrils c infructescència x 0,3 d estam x 3 e pistil x 3 2 Fraret Arisarum vulgare aspecte general amb l’espata que forma un tub corbat en angle recte a l’extrem x 0,5 Eugeni Sierra És una família molt gran i diversificada que comprèn un centenar llarg de gèneres, amb unes 2000 espècies El grup és principalment tropical i només…
Els fongs ameboides endoparàsits: plasmodioforomicots
Es tracta d’un petit grup d’organismes paràsits endocellulars, holocàrpics és a dir, que intervenen íntegrament en la reproducció Durant el període de creixement vegetatiu, presenten el seu aspecte més característic formant plasmodis sense paret, a l’interior de les cèllules dels vegetals que parasiten no obstant això, les cèllules reproductores s’envolten d’una paret quitinosa Tots els organismes d’aquest grup s’inclouen en un sol ordre, el de les plasmodioforals Plasmodiophorales , i en una sola família, la de les plasmodioforàcies Plasmodiophoraceae , amb els gèneres Plasmodiophora i…
Els lofiformes: raps
L’ordre dels lofiformes, equivalent a l’antic grup dels pediculats, comprèn un conjunt de 15 famílies, de les quals només la dels lòfids té representants a les nostres aigües Es caracteritzen pel fet de tenir les obertures branquials externes darrere o sota les aletes pectorals, i sobretot perquè tenen la primera aleta dorsal modificada, amb el radi anterior separat de la resta i sempre transformat en un filament pescador, anomenat illicium o illici , que en algunes espècies és destinat a atreure les preses consta d’una peça basal articulada com una canya de pescar i d’una porció…