Resultats de la cerca
Es mostren 41626 resultats
llar infantil
Pedagogia
Institució que dóna assistència als nens provinents de famílies necessitades o desestructurades i els proporciona unes condicions que han de neutralitzar les mancances familiars i els han de permetre desenvolupar-se personalment i integrar-se socialment amb la màxima normalitat.
Les llars infantils han anat substituint els antics hospicis, institucions caduques mancades de personal professionalitzat i caracteritzades per la massificació, la despersonalització i l’aïllament social d’uns infants que, en la major part de casos, tenien cobert allò que habitualment s’entén per necessitats primàries però que patien la mancança de les atencions que normalment ofereix una família Els professionals de les llars infantils entenen que el problema d’un infant és, abans que tot, el problema d’una família Per això defensen que els esforços vagin encaminats a fer que les famílies…
Josep Fàbrega i Selva
Literatura catalana
Mestre i poeta.
Mestre jubilat de secundària, debutà l’any 2004 amb Postals de Calders , al qual han seguit Camins d’hivern 2008 i Sis dies d’agost 2009, premis Narcís de Seguer de poesia de Vallgorguina i Jordi Pàmies, D’aquí estant no es veu la mar 2010, premi Goleta i Bergantí del Masnou, Bages i Parlo d’Aloma 2010, premi Marià Manent És autor de diversos poemaris no publicats, però reconeguts en premis literaris com Vora l’aigua premi Terra de Fang Deltebre 2007, Miniatures premi Ciutat de Terrassa 2007, Obsedit premi Montseny 2008, Lluna vella premi Terra de Fang de Deltebre…
Luis Puenzo
Cinematografia
Director cinematogràfic argentí.
Debutà el 1973 amb Luces de mis zapatos i dos anys més tard intervingué en la pellícula collectiva Las sorpresas Però no pogué seguir treballant en el cinema fins que, el 1983, l’Institut Nacional de Cinematografia del seu país donà suport als debutants i als projectes ajornats de realitzadors que feia deu anys que havien donat les seves primeres passes Li arribà el prestigi internacional amb La historia oficial 1985, una crònica de les seqüeles de la dictadura que es convertí en la pellícula argentina més guardonada de la història entre altres premis, rebé els guardons a la…
bastó de comandament
Història
Bastó que serveix de distintiu de dignitat i autoritat.
De molt antic el bastó fou sempre un signe de comandament o un atribut de dignitat, no solament militar, sinó també judicial Homer ja parlava dels bastons militars portats pels capitants Els primitius magistrats de Roma portaven bastonets d’or, de vori o d’alzina, segons llur dignitat El ceptre mateix no és sinó un bastó que indica l’autoritat sobirana Els primers reis francesos portaven un bastó recobert de làmines d’or, que al s XIV fou substituït per la mà de la justícia En forma curta el bastó és distintiu, en diferents països, dels més elevats graus militars…
desmitització
Filosofia
Religió
Procés consistent a anul·lar els mites.
En ésser considerat el mite com a fruit d’una “malaltia del llenguatge” FM Müller, simple “producte de la imaginació” W Wundt o expressió d’una “fase imperfecta, embrionària i infantil del pensament humà” P Ehrenreich i com a quelcom contraposat al logos W Nestle, l’interès per la desmitització dominà el pensament filosoficoteològic de la fi del s XIX i del principi del XX Superada, tanmateix, aquesta perspectiva, que brollava d’una errònia comprensió del significat i el caràcter, connaturalment humans, del mite, hom accepta actualment que la veritable tasca del pensament no és de desfer-se…
solífugs
Aracnologia
Ordre d’aràcnids amb els segments del prosoma lliures i l’opistosoma separat del prosoma, oval i clarament segmentat.
Tenen els quelícers molt desenvolupats, en forma de pinça, i els pedipalps llargs, semblants a les potes locomotores, el primer parell de les quals és poc desenvolupat i té funcions també tàctils El cos i les potes són recoberts de pèls Respiren mitjançant tràquees tubuloses Hi ha espècies ovípares i ovovivípares i no passen per l’estat larval Llur dimorfisme sexual és poc notori i no tenen verí L’ordre comprèn unes 800 espècies de 10 a 60 mm de longitud, distribuïdes en 10 famílies amb pocs gèneres són de costums bàsicament nocturns i habiten sobretot als països…
seu
Alimentació
Bioquímica
Greix sòlid obtingut per fusió i refinació dels teixits adiposos dels bòvids o d’altre bestiar.
En aquest darrer cas, hom indica el nom de l’espècie de la qual procedeix El seu dels bovins és blanc o groguenc, amb olor i sabor característics i consistència ferma El dels ovins i dels caprins és més blanc i dur, però té una forta olor que el fa no adient per a l’alimentació Conté del 94% al 96% de lípids, la composició dels quals és variable segons les espècies i àdhuc segons la part de l’animal Fonamentalment són triglicèrids mixts dels àcids oleic, palmític i esteàric Conté colesterol És un aliment energètic, difícil de digerir Si hom no el condiciona de manera adient protegit de l’aire…
ricinulis
Aracnologia
Ordre d’aràcnids integrat per individus de petites dimensions (entre 0,5 i 1 cm de llargada), amb el cos curt i massís, de teguments durs, engruixits i plens de grans i pèls aixafats.
El prosoma, no segmentat, és prolongat per davant per una placa mòbil o cucullus , corbada cap avall, en la qual s’allotgen els quelícers, acabats en pinça No tenen ulls L’abdomen té una segmentació poc aparent, i són proveïts d’un postabdomen, amb només 4 segments visibles Els pedipalps consten de 6 artells, amb funció estrictament sensorial Els tres primers parells de potes tenen les coxes fusionades i immòbils, i només és mòbil el quart parell Les tíbies de les potes acaben en una espina, que recolza sobre els tars formant com una mena de pinça La morfologia…
any tròpic
Astronomia
Interval de temps comprès entre dues passades del Sol pel primer punt d’Àries.
Durant aquest interval de temps el Sol recorre 360° de l’eclíptica menys el desplaçament en sentit retrògrad per a un observador en l’hemisferi nord, del primer punt d’Àries, conegut per precessió dels equinoccis, de valor que, bé que no és constant a causa de la nutació, és d’uns 50´,2 l’any Si hom compta l’any tròpic en dies veritables, troba que té un dia menys que comptat en dies sideris, pel fet que, en variar l'ascensió recta del Sol 24h en un any i recórrer el Sol l’eclíptica en sentit directe, durant aquest interval, el Sol passa pel meridià del lloc una vegada menys que…
apercepció
Filosofia
Acte conscient de reconèixer l’objecte percebut.
La distinció entre apercepció i percepció fou establerta per Leibniz, que, oposant-se als cartesians, els quals solament consideraven les percepcions de les quals hom tenia consciència, afirmà que existien percepcions vagues que no eren objecte de reflexió recollint aquesta diferència, introduí el nom apercepció per a designar les percepcions acompanyades de consciència A la Crítica de la raó pura , Kant distingí l' apercepció empírica , acte de relacionar una representació amb la consciència de si, i l' apercepció transcendental o pura , que és la consciència de si, és a dir, el…