Resultats de la cerca

La geografia física El terme és constituït per materials tous del secundari i terciari, recoberts en bona part per materials del pliocè o quaternari Dels plans lleugerament ondulats emergeixen, com baldes aïllades, diverses serretes calcàries gairebé paralleles i de direcció bètica SW-NE Oscillen entre els 200 i els 500 m d’altitud, i la més allunyada del litoral, la de les Àguiles, és miocènica Cretàcia, la serra Mitjana o d’Alcoraia, i juràssic, l’anticlinal fallat de la serra de Fontcalent 426 m La serra Grossa és un abrupte anticlinal miocènic cisallat, vora la ciutat…

Presentació geogràfica Mapa de les comarques de la Fenolleda i el Perapertusès amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La Fenolleda, amb el cap de comarca a Sant Pau de Fenolhet, comprèn una àrea de 599,09 km 2 La majoria dels seus municipis formen part del departament dels Pirineus Orientals, excepte els més occidentals, al sector de la Vall de Santa Creu, que tot i pertànyer històricament a la Fenolleda foren assignats el 1790 al departament de l’Aude La comarca limita al N i a l’W amb el Perapertusès i el País de Salt, a l’E amb el Rosselló i al S amb el…

Els afloraments prebètics del Cretaci superior Al Maigmó, com a la major part del Prebètic alacantí, el Cenomanoturonià forma una unitat carbonàtica que destaca en el paisatge En aquest cas, l’estructura és complexa i, malgrat l’espectacularitat dels afloraments, és difícil de veure’n l’estratigrafia a la fotografia Jordi Vidal Els materials del Cretaci superior no afloren a Menorca Sí que, en canvi, ho fan àmpliament al Prebètic A l’illa de Mallorca només afloren a la serra de Tramuntana i a Eivissa a les dues unitats més externes, la de Sant Josep i la d’Aubarca Els petits afloraments de la…

Situació Vista de l’església enmig de la vegetació i el paisatge feréstec JM Ubach L’església de Sant Martí de Nagol és situada sobre un penya-segat, en un sortint rocós de l’entrada de tramuntana de la vall de Sant Julià L’edifici es troba a 1 101,8 m sobre el nivell del mar i el seu desnivell, amb relació a la Valira és de 114 m, amb un important pendent del 50% Situació x 1°29′45 i — y 42°28′30” L’accés més fàcil, cal fer-lo a partir de Nagol, on s’agafa un camí que porta directament a la capella És un camí suau, amb pocs pendents i que amb una marxa normal hi porta en uns 20 minuts Un…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Gironès amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La zona de transició situada entre el mar i la muntanya que queda limitada al nord per la nova comarca del Pla de l’Estany, a l’est per la comarca del Baix Empordà, al sud per la comarca de la Selva i a l’oest per les comarques de la Garrotxa i la Selva, és part del territori que històricament ha estat designat amb el nom de Gironès Els límits d’aquesta comarca han anat canviant al llarg del temps, essent diversos els factors que influïren per engrandir-los o reduir-los…

Situació Façana de ponent de l’església, rematada per un alt campanar d’espadanya, amb dos pisos de finestres, d’arcades força singulars, tant per l’estructura com per les mides J Bonell L’església parroquial de Santa Maria es dreça al bell mig de la vila d’Agullana, a la plaça de l’Església Mapa 220M781 Situació 31TDG875936 El principal accés a la vila d’Agullana és la carretera local que surt de la N-II i que s’agafa —anant en direcció a la frontera— uns 2 km abans d’arribar a la Jonquera el recorregut des de la N-II a Agullana és de 2, 5 km Una altra carretera local porta a Agullana des de…

Situació Un detall del mur de ponent del temple actual, en el qual és perfectament visible la part romànica, corresponent al temple anterior A Martí L’església de Sant Miquel de la Cot o Sant Miquel de Sacot centra el poble homònim d’hàbitat dispers, situat a l’extrem de ponent O del terme municipal, al pla de la Cot, entre els antics cràters de la Roureda de Colltort, a ponent, de Santa Margarida, a llevant, i del Croscar, a tramuntana Mapa 295M781 Situació 31TDG615655 L’accés és per la carretera que mena d’Olot a Banyoles, per Santa Pau i Mieres A uns 5 km d’Olot hom trobarà la casa de Can…

Cap gran conjunt paisatgístic dels Països Catalans no té l’extensió i la coherència d’aquesta unitat, o agrupació d’unitats En efecte, tot el gran Sistema Catalanídic, les serralades i cubetes SW-NE que recorren el Principat i el N del País Valencià parallelament a la costa, constitueixen un acabat i dilatat exponent de l’univers mediterrani, en les seves manifestacions paisatgístiques més genuïnes La plana, la baixa muntanya i la muntanya mitjana mediterrànies, la vegetació silicícola i la calcícola, el mediterrani septentrional i el mediterrani meridional, el domini dels boscos i el domini…

Consideracions generals Ciclicitats anuals al registre geològic 1 Sediments lacustres del Camp dels Ninots Pliocè de la depressió de la Selva Les làmines blanquinoses degudes a esquelets de microorganismes es correspondrien a períodes d’alta productivitat orgànica primavera i estiu i les verdoses són riques en argila 2 Formació salina de Cardona a la localitat del mateix nom Priabonià de la Conca de l’Ebre Les làmines més gruixudes i vermelloses són de sal precipitada a l’estació seca el color vermellós és causat per impureses i les més primes i de color gris es produeixen per decantació de l…

Característiques generals L’aspecte extern de les colònies de briozous pot ésser molt variat Nombroses espècies són extremament semblants al seu entorn i passen fàcilment desapercebudes, mentre que d’altres tenen una gran vistositat, com les dels ascòfors que veiem en les fotografies a l'esquerra, les boniques colònies de l’anomenat fals corall Myriapora truncata , una espècie que és molt abundant en els substrats durs dels primers 10 m de fondària i a la dreta, les grans colònies erectes de Pentapora fascialis Xavier Sanfont / M Alba Camprubí i Lluís Dantart Els briozous formen un grup de…