Resultats de la cerca
Es mostren 2706 resultats
diarrea
Patologia humana
Evacuació repetida en un mateix dia de femta de consistència fluida, sovint líquida.
La diarrea no és una malaltia, sinó un símptoma que tradueix l’acceleració del trànsit del contingut intestinal al llarg del budell prim i del budell gros o solament d’aquest darrer L’examen de la femta mostra les restes alimentàries que no han estat digerides ni assimilades completament i, segons llur composició, semblant a la que hom troba en una determinada zona del budell, pot ésser determinat el lloc del seu inici La diarrea pot ésser aguda o crònica i presentar-se bé com a únic símptoma d’una malaltia local o general o bé acompanyada d’uns altres símptomes, com ara borborigmes, còlics,…
Vilatge de Santa Blanca (Torrefeta)
Art romànic
Situació Restes d’una edificació situada a la part alta d’aquest despoblat, pertanyents probablement a una petita torre EFS Al N de la Morana, a la capçalera del barranc del Reguer, es localitza aquest vilatge damunt un esperó allargassat que avança en direcció W i se separa de l’altiplà principal al qual pertany Mapa 34-14 361 Situació 31TCG550287 Un cop haurem arribat des de Guissona al poble de la Morana per una desviació de la carretera L-310, cal prendre un camí que surt al N de la població i passa sota l’esperó, després d’1,5 km Vestigis del vilatge Actualment l’esperó de Santa Blanca…
Castell de Cabestany (Montoliu de Segarra)
Art romànic
Cabestany és un altre dels petits agregats del municipi de Montoliu de Segarra que s’originà a partir d’una fortificació encimbellada en un petit turó, de la qual gairebé no resten vestigis El lloc de Cabestany és conegut des del 1075, quan és mencionat en el conveni entre Hug Dalmau de Cervera i Guifré Bofarull El castell, com a tal, comença a ser documentat al segle XII Durant la primera meitat del segle XII era senyor del terme Guillem d’Aguilar, el qual el 1139 va vendre el castell a Pere Arnau, al mateix temps que part del castell de Belltall La vídua de Pere Arnau, Arsenda…
Santa Maria de Castelldans
Art romànic
Aquest temple, parròquia del poble de Castelldans, fou l’església més important de les Garrigues a l’edat mitjana Castelldans, a causa de la seva situació, fou durant aquest període un nucli estratègic de primer ordre L’indret és documentat des del 1033, quan encara era a mans musulmanes Les fonts llatines associen Castelldans amb un terme castral molt extens, que degué quedar reduït després de la conquesta, segurament per la pèrdua progressiva de territori a mans dels feudals durant el període andalusí No obstant això, continuà sent molt extens i integrà altres nuclis, castells i almúnies…
Pont Vell d’Alfarràs
Art romànic
Situació Pont medieval força malmès, inicialment de set arcades, que travessava la Noguera Ribagorçana ECSA-J Bolòs Les restes del pont medieval o Pont Vell són situades al costat del pont modern que travessa la Noguera Ribagorçana a la població d’Alfarràs, per a donar pas a la carretera C-148, que es dirigeix vers Tamarit de Llitera Mapa 32-14 359 Situació 31TBG989339 S’hi arriba des de Lleida per la carretera N-230 en direcció nord Pont Les ruïnes de l’antic pont medieval formen una obra de gairebé 200 m de llargada, la qual és formada per set arcades, sis pilars i els estreps Actualment…
Sant Cebrià de Rosselló
Art romànic
Situació Costat sud-oest de l’església, reconstruïda al segle XVIII sobre un edifici romànic, soterrat sota l’edifici actual a causa dels alluvions dels rius Rard i Tec ECSA - A Roura El poble de Sant Cebrià de Rosselló és situat a 2 km de la costa, prop d’Elna Les restes de l’antiga església de Sant Cebrià, que fou reconstruïda gairebé totalment al segle XVIII, es conserven avui en l’actual església parroquial Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 37’ 9” N - Long 3° 0’ 7,2” E Sant Cebrià és a 3 km al nord-est d’Elna, tot seguint la carretera D-40 Història Tenim coneixement d’aquesta església per…
Jean-Auguste-Dominique Ingres
Retrat de Mme de Sennones, de Jean-Auguste-Dominique Ingres (Museu de Nantes)
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor francès.
Fill del pintor i escultor Joseph Ingres, es formà en art i música a l’acadèmia de Tolosa 1791-97, on actuà de violinista, i anà a París, on ingressà al taller de David 1797 Guanyà el Prix de Rome del 1801 amb la tela Els ambaixadors d’Agamèmnon París, École des Beaux-Arts i assolí una ràpida fama, que li valgué els encàrrecs dels retrats de Napoleó Bonaparte com a primer cònsol 1804, Lieja, Musée de l’Armée Fins el 1806 no pogué gaudir de la seva pensió a Roma, on admirà Rafael i des d’on envià peces Banyista d’esquena , 1808, Louvre Júpiter i Tetis , 1811, Ais de Provença, museu Granet,…
Les rafflesiàcies
És aquesta una petita família que conté unes 50 espècies tropicals i subtropicals, de les quals només una, la margalida d’estepa Cytinus hypocistis es fa a la zona que ens afecta i, també, al continent europeu Són plantes paràsites, i es troben tan adaptades a aquesta forma de vida que fins i tot han perdut l’estructura cormofítica en bona part de l’aparell vegetatiu Així, resten reduïdes a grups de filaments molt simples que s’introdueixen en els teixits dels hostes i que formen a l’exterior flors i fruits, uns i altres, en canvi, ben desenvolupats Precisament en aquest sentit…
Les gimnospermes
Molts aspectes del ginkgo Ginkgo biloba ens permeten considerar com eren els primers espermatòfits Alguns caràcters són ben arcaics la nervació dicotòmica de les fulles, que recorda la d’algunes falgueres les flors femenines disposades a l’extrem d’un eix a la part superior de les branques i la necessitat d’un medi aquós per a la fecundació A la fotografia s’aprecien molt bé els branquillons de creixement limitat braquiblasts portadors de les fulles Jaume Buesal Les gimnospermes són plantes llenyoses, de fulles habitualment persistents i reduïdes, que creixen, sobretot, a les regions…
Font de ses Aiguades
Cova
Jaciment arqueològic
Cova i jaciment arqueològic a la badia d’Alcúdia (Mallorca), prop de l’illot d’Alcanada.
És una cova natural inundada en la seva major part per les aigües freàtiques, amb l’entrada situada a uns 6 m sobre el nivell del mar i a un centenar de metres de la línia de costa La fondària màxima és de 21 m, 15 m dels quals per sota del nivell de l’aigua En una primera capa, l’aigua és dolça, per tal com procedeix de precipitacions a la superfície terrestre, mentre que la capa inferior és aigua salada del mar En el seu recorregut uns 180 m de longitud total, consta de diverses cavitats més o menys dilatades que reben el nom de sala de les Àmfores, galeria de les Typhlocirolana moraguesi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina