Resultats de la cerca

Situació Vista aèria del castell, que guarda elements antics amagats per les reconstruccions i les restauracions modernes, amb la nova població a frec del riu Segre Arxiu ECSA El castell de Mequinensa es dreça majestuós en la summitat de l’aspra serreta del Castell 245 m d’altitud, davant la confluència de l’Ebre amb el Segre, mirador excepcional d’ambdós rius i punt d’alt valor estratègic Mapa 31-16 415 Situació 31TBF739831 S’arriba al castell per una carretera que arrenca del poble modern de Mequinensa, que dista 15 km de Fraga per la carretera N-211 JBP Història Malgrat que alguns autors…

Pel que fa al faraònic, l’atzar dels descobriments arqueològics i la diferència qualitativa dels materials emprats fan que sigui fonamentalment religiós i funerari Altres característiques són el pragmatisme i l' egocentrisme de les seves produccions destinades a honorar els déus o a perpetuar i facilitar l’existència humana a l’altra vida, les quals solen ésser anònimes , car el qui comptava era el destinatari i no pas el creador D’altra banda, el caràcter decoratiu de l’escriptura jeroglífica creà un lligam estret entre ella i l’art i en constituí, un dels aspectes més notables L'…

Situació Les runes de l’església i monestir de Sant Sebastià del Sull es troben situades a l’esquerra del riu de Saldes, dintre el terme municipal de Saldes, a 940 m d’altitud, i a uns quatre quilòmetres del nucli de població Una fotografia aèria amb el conjunt de les restes que subsisteixen encara de l’antic monestir, després de les diverses campanyes d’excavació Malauradament l’acció del temps ha tornat a tapar una bona part dels murs descoberts al costat de tramuntana, a mà esquerra de la foto J Pagans-TAVISA Una vista de les ruïnes des del costat de llevant amb el mur circular de l’absis…

Situació L’església parroquial de Santa Maria es troba a l’extrem ponentí del nucli de la vila, mirant la vall de la riera de Caldes que passa un xic més a l’oest L’edifici actual es troba al límit sud-oest de l’antic recinte medieval Aquest edifici es va aixecar entre el 1589 i el 1714 on hi havia el palau reial i és tradició que l’església romànica que la va precedir es trobava un xic més al nord, a l’indret ocupat avui per habitatges moderns entre Can Santmartí i el carrer de Roma Mapa L37-15393 Situació 31TDG096304 APF Història De l’antiga església romànica de Santa Maria de…

Situació Vista aèria de l’església, on s’aprecia perfectament la seva capçalera trebolada ECSA - J Todó És situada dins el poble de Terrassola, a la plaça de Pau Vidal, a uns 7 km de Sant Sadurní, a la dreta de la carretera que va a Sant Pere de Riudebitlles JCR-LICS-SLIS Mapa 35-16419 Situació 31TCF937895 Història Aquesta església es va alçar en un indret que s’havia ocupat des del segle IV aC Després de ser abandonada durant el Baix Imperi, l’emplaçament es tornà a poblar al segle X Damunt d’una església anterior, entre els anys 1043 i 1053, el bisbe de Barcelona, Guislabert, consagrà l’…

L’escut de la vila sobre el portal d’entrada a l’hospital de Santa Magdalena ECSA – GSerra L’evolució històrica La vila de Montblanc té el seu origen a mitjan segle XII, arran de la concessió realitzada pel comte Ramon Berenguer IV del lloc de Duesaigües-Vilasalva, situat vora la confluència del Francolí i l’Anguera, a favor de Pere Berenguer de Vilafranca, esdevingut el primer batlle i veguer del territori de Montblanc L’emplaçament definitiu s’inicià amb la segona carta de poblament 1163, per la qual, per raons estratègiques, s’obligà a traslladar la població a la falda del tossal o “ munt…

El 22 de juliol de l’any 1668, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Joan Pagès i Vallgornera Segle XVII, prior claustral de la seu de Tortosa diputat militar Tomàs Nogués, mossèn, de Lleida diputat reial Pere Orient, ciutadà honrat de Barcelona i Tortosa oïdor eclesiàstic Dídac Morer, canonge d’Urgell oïdor militar Miquel de Pallarès i de Monjo, donzell de Barcelona oïdor reial Francesc Boneu, ciutadà de Barcelona Joan Pagès, prior claustral, paborde i canonge de Tortosa, sembla provenir de la família dels barons de Sant Joan de Pladecorts,…

El 26 de març de l’any 1654 foren extrets els següents diputats i oïdors «per lo trienni que’s començà lo primer de agost pròximpassat de 1653» diputat eclesiàstic Francesc Pijoan Maçanet de la Selva ~1600 – Girona 1659, ardiaca de l’Empordà i canonge de la seu de Girona diputat militar Pere Padellàs, donzell domiciliat a Barcelona diputat reial Agustí Pinyana, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Ignasi de Ripoll i de Bru, cambrer del monestir de Sant Pere de Rodes oïdor militar Pau Vinyes, cavaller domiciliat a Perpinyà oïdor reial Joan Gabriel, notari de Tortosa Gravat de Girona, cavaller…

La superfície actual de l’albufera de València —menys de 3 000 ha— és el resultat de la fortíssima reducció que ha experimentat durant els dos darrers segles per l’aterrament de les seves vores i la transformació en arrossars Ramon Dolç L’albufera de València 111, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Si hi ha un espai natural que hagi estat l’impulsor del conservacionisme al País Valencià, aquest és sens dubte l’albufera de València Situada a 4 km d’aquesta ciutat, l’albufera representa, junt amb la devesa del Saler, un dels entorns paisatgístics de major…

Principals jaciments paleontològics amb vertebrats dels Països Catalans A la taula es relacionen les restes identificades més significatives de cadascun dels jaciments, ordenats cronològicament Vegeu la taula adjunta per als noms dels jaciments IDEM, a partir de dades de l’autor Per la seva història geològica, els Països Catalans tenen un dels registres fòssils més complets del continent europeu, en especial pel que fa a la història evolutiva dels vertebrats Aquest ric patrimoni, que permet estudiar la història de la vida dels darrers 260 milions d’anys, ha propiciat la creació de l’Institut…