Resultats de la cerca
Es mostren 10599 resultats
Sírius
Astronomia
Estel α de la constel·lació del Ca Major.
És l’estel més brillant del firmament i té una magnitud visual de -1,6 Pertany a la seqüència principal i és de color blau Pertany al tipus espectral A0, i la seva temperatura superficial és d’11000K El radi de Sírius és 1,8 vegades el del Sol, i la seva massa és 2,4 vegades la massa solar La seva lluminositat intrínseca supera en 26 vegades la del Sol Al voltant de Sírius gira un estel nan blanc anomenat Sírius B , la magnitud visual del qual és d’11,3, i la seva temperatura superficial és de 7500K és el primer cas que hom conegué d’estel nan blanc La massa de Sírius B és quasi la mateixa…
seqüència principal
Astronomia
Franja estreta, lleugerament corba, que va des de l’extrem superior esquerre del diagrama de Hertzsprung-Russell fins al seu extrem inferior dret.
Hom troba un estel sobre la seqüència principal en aquella fase de la seva existència durant la qual transforma l’hidrogen en heli El nombre d’estels que pertanyen a la seqüència principal és més gran que el dels estels que pertanyen a qualsevol de les altres regions del diagrama esmentat El Sol n'és un exemple, i és situat quasi equidistant dels seus extrems La durada de l’estada d’un estel sobre la seqüència principal depèn de la seva massa, i és més curta com més gran és aquesta Per al Sol aquesta durada pot ésser superior als 10 1 0 anys
cicle del nitrogen

Cicle del nitrogen
© Josep Lluís Ferrer
Bioquímica
Procés de fixació del nitrogen de l’aire i la seva transformació en matèria orgànica per l’acció de determinats microorganismes.
La conversió del nitrogen atmosfèric en amoníac deixa aquest element disponible per a la síntesi de proteïnes vegetals i animals aquest procés condiciona la productivitat biològica de les zones fèrtils de l’escorça terrestre i és un element important per a corregir el dèficit proteic en l’alimentació i també el problema de la fam Altres etapes del cicle són la nitrificació conversió de l’amoníac del sòl en nitrits i nitrats, l’amonificació retorn del nitrogen al sòl en forma d’amoníac després de la descomposició de la matèria orgànica i la desnitrificació restitució del nitrogen a l’atmosfera…
oleoducte
Química
Conducció de gran longitud que serveix per a transportar a gran distància el petroli brut i els productes líquids de la seva destil·lació, des dels jaciments fins a les refineries o als ports on carreguen els petroliers i des d’aquests fins als centres de distribució o de consum.
Els oleoductes són construïts amb tubs d’acer units per soldadura i protegits de la corrosió per mitjà de tires de tela embreada o recobriment de cautxú La conducció sol ésser enterrada a poca profunditat o installada per sobre la superfície del sòl El petroli o qualsevol altre líquid que hom vol transportar és impulsat per mitjà d’estacions de bombament, el nombre de les quals i la distància entre elles depenen de la longitud de l’oleoducte i dels desnivells del trajecte La neteja és efectuada periòdicament amb uns rascadors que són introduïts a la conducció, a través d’uns…
mòdul
Electrònica i informàtica
Part d’un programa que té una certa unitat funcional, coherència interna i independència de la resta (programació modular).
Funcionalment, aquest concepte sol coincidir amb el de rutina D’altra banda, els assembladors i compiladors treballen sobre unitats de programa també anomenades mòduls que se solen fer coincidir amb els definits aquí segons que aquesta unitat sigui considerada a l’entrada o a la sortida hom parla de mòdul font o de mòdul objecte En general, des d’aquest punt de vista, un programa pot consistir en un o més mòduls font o objecte, respectivament Igualment, un muntador o carregador sol treballar sobre mòduls objecte també dits segments de control com a entrada i dóna…
John Bahcall
Física
astrofísic nord-americà.
S'especialitzà en l’estudi dels neutrins que provenen del Sol i tingué un paper important en el projecte del satèllit espacial Hubble A la dècada de 1960 desenvolupà, juntament amb Raymond Davis Jr, un model del Sol que predeia el flux de neutrins que ha d’arribar a la Terra segons l’edat, la temperatura, etc Les primeres observacions experimentals, tanmateix, no estaven d’acord amb el seu model l’anomenat “problema dels neutrins solars”, discrepància que costà trenta anys de resoldre Finalment, però, les dades experimentals obtingudes permeteren confirmar el model,…
Bacteris
Patologia humana
Els bacteris són microorganismes unicellulars que pertanyen al regne procariota, d’unes dimensions que solen oscillar entre 1 i 3 µ de diàmetre, i d’una forma que sol ésser esfèrica, cilíndrica o espiraliforme La cèllula procariota, comuna a totes les espècies de bacteris, es caracteritza fonamentalment per la simplicitat, per la precarietat del seu nucli i pel fet que té una paret cellular rígida que protegeix el microorganisme de les condicions hostils del medi extern Els bacteris constitueixen el tipus de microorganisme més nombrós El seu hàbitat natural és el sòl, l’aigua o…
Gingivitis
Patologia humana
Definició És anomenada gingivitis la inflamació de les genives Aquesta afecció se sol presentar en forma aguda o sobtada, per bé que també pot fer-ho de manera crònica o persistent Quan és lleu, la gingivitis pot passar desapercebuda o bé manifestar-se amb petites hemorràgies que es produeixen quan hom es raspalla les dents En canvi, quan és greu se sol manifestar amb una notable tumefacció i envermelliment de les genives —que sagnen freqüentment—, dolor local i sensació d’escalfor permanent en aquesta zona En la majoria dels casos, la gingivitis sol…
Sòls pobres, rogencs i bruns
La gènesi dels sòls mediterranis Les condicions climàtiques mediterrànies com a factor edafogenètic es podrien sintetitzar per tenir dissolució i lixiviació febles, conseqüència de l’escàs excedent d’aigua que travessa i s’escapa del sòl i de la planta, per forts contrastos d’humitat, i per un gran potencial erosiu Un factor de formació molt característic de la conca mediterrània és l’activitat antròpica que ha actuat intensivament i extensivament des de millennis en la manipulació del sòl i la vegetació, amb efectes sovint molt importants Com a exemple paradigmàtic d’aquesta influència es…
Les astèrides
Entre les astèrides raregen els arbres i els arbusts les flors són entomòfiles i sovint zigomorfes, gamopètales i amb un sol verticil d’estams Les astèrides són les més evolucionades de totes les dicotiledònies Tot i les nombroses excepcions que hi ha, solen tenir les flors pentàmeres, tetracícliques, amb un sol verticil d’estams i un gineceu format per dos carpels soldats És freqüent que les flors s’agrupin en inflorescències denses, que funcionalment són equivalents a una sola flor pseudant, com és el cas de l’escardot Dipsacus sylvestris , que veiem a la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina