Resultats de la cerca
Es mostren 740 resultats
Santa Maria de l’Estany
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt del monestir des del costat de migjorn J Pagans-TAVISA El monestir de Santa Maria de l’Estany es troba a la part més alta i assolellada de la petita vall de l’Estany, dita així perquè segles enrere hi havia un estanyol o embassament d’aigua al centre de la vall, que fou dessecat mitjançant la construcció d’una mina o gran claveguera el 1554, allargada el 1735, que encara drena l’aigua que altrament s’entollaria encara en el sòl argilós de la vall El monestir i el poble s’aixecaren a l’empara del Grau i del Puig de la Caritat Long 2°06’39” -Lat 41°52’10” Per…
Santa Maria de Santes Creus (Aiguamúrcia)
Art romànic
Situació Vista aèria del monestir des de la part est, amb la petita capella de la Trinitat, el vestigi més antic del monestir, en primer terme ECSA - J Todó El monestir de Santes Creus és situat al poble del mateix nom, a la riba esquerra del Gaià, que nasqué al segle passat aprofitant les edificacions dels recintes exteriors del monestir l’antiga església abacial és ara la parròquia del poble Mapa 34-16418 Situació 31TCF633787 És fàcil d’accedir al conjunt monumental per l’autopista A-2, a la sortida de Vila-rodona Des de Valls cal prendre la carretera C-246 i el trencall que mena a Vila-…
Els insectes
No hi ha dubte que, de tots els grups d’artròpodes, el dels insectes és el més conegut i, alhora, el més diversificat i el més important numèricament de tot el regne animal Podem afirmar que són organismes d’origen antic, ja que els primers fòssils d’insectes que es coneixen daten del Devonià, bé que fou a partir del Permià que començaren a adquirir importància numèrica, gràcies a la regressió dels oceans i a la diversificació de les plantes Aquestes formes fòssils s’assemblaven ja a les formes actuals, cosa que no permet d’establir d’una manera clara l’evolució dels seus diferents grups…
Mitologia norrena i celta
Nòrdic, escandinau i norrè Norrè -ena , un terme que d’antuvi pot resultar enigmàtic, és emprat en el si de la filologia germànica per a suplir les mancances dels termes nòrdic -a i escandinau -ava Efectivament, el terme nòrdic és, de fet, altament imprecís, ja que no tan sols engloba pobles d’ètnia germànica, sinó també pobles –com ara els finesos i els lapons– que són d’ascendència ètnica finoúgrica D’altra banda, s’esdevé el mateix amb el terme escandinau -ava també engloba pobles finoúgrics i germànics de la mateixa manera, i té, a més, l’handicap d’haver d’encabir igualment pobles que…
Amèrica

La vall de la Lluna, al desert d’Atacama, Xile
Gonzalo Rojas Durán (CC BY-NC-ND 2.0)
Continent
Continent situat entre 34° 45’ (al Brasil) i 167° 20’W (a Alaska, al cap del Príncep de Gal·les) de longitud, i entre 72°N (83° 20’N, amb Grenlàndia) i 54° 5’ (56°, fins al cap d’Hoorn; 57°, fins a les illes de Diego Ramírez) de latitud.
És separat del NE d’Àsia per l’estret de Bering, i de la resta, per l’oceà Pacífic l’oceà Atlàntic el separa d’Europa i d’Àfrica amb les illes properes, 42090660 km 2 1002000000 h 2016 La geografia física El relleu i la geologia La història geològica d’Amèrica del Nord i d’Amèrica del Sud és diversa l’una formà part del continent nord-atlàntic i l’altra del de Gondwana S’emanciparen ambdues al final del Secundari dels blocs continentals dels quals formaven part l’emersió del sector de Panamà, al final del Terciari, uní les dues unitats continentals, i ja restà definit el contorn actual d’…
El Barcelonès
Situació i presentación El Barcelonès, format per cinc municipis, té una superfície comarcal de 144,72 km 2 , molt per sota de qualsevol altra comarca catalana Comprèn el territori estès entre la Mediterrània i la Serralada Litoral, en el tram de la serra de Collserola Limita al S i a l’W amb el Baix Llobregat, al NW i al N amb el Vallès Occidental, també al N amb el Vallès Oriental, al NE amb el Maresme, i al sector de llevant amb la mar Barcelona, "cap i casal de Catalunya", la ciutat "de riu a riu estesa", com ja la veia Verdaguer, el principal motor impulsor de la realitat catalana, és…
el País Valencià

País de l’Europa mediterrània, a la costa oriental de la península Ibèrica, enclavat dins l’Estat espanyol del qual en constitueix una comunitat autònoma, conegut tradicionalment també amb el seu nom històric de Regne de València o, simplement, València; la capital és València.
Els seus límits actuals coincideixen amb els de l’antic regne a partir del 1305, quan es confirmà la incorporació de part de l’antic regne de Múrcia amb l’exclusió de Cabdet des del 1707 i amb la inclusió des del segle XIX de Villena i Saix i del partit judicial de Requena Parteixen de la mar, segueixen, al N, el riu de la Sénia fins al vessant septentrional dels ports de Morella incloent gran part de la conca del Bergantes, tributària de l’Ebre i continuen per la vora oriental de la Serralada Ibèrica Valenciana Inclouen tota la conca del Millars, llevat de la capçalera, tota la del Palància…
Els conflictes de gestió i els problemes ambientals de les boscanes decídues
El pes de la història A tot el bioma de les boscanes decídues, l’impacte humà ha estat ininterromput d’ençà de temps molt remots Aquest impacte ha estat la causa de la desaparició total del bosc en grans superfícies, dels canvis d’ús de l’espai de les boscanes per destinar-lo a la pastura i a la producció de farratge, de canvis en el règim hídric, de la sobreexplotació de determinades espècies arbòries, de vegades fins a portar-les a frec de l’extinció en algunes àrees, de la introducció d’espècies exòtiques, etc En qualsevol cas, els humans han transformat les boscanes decídues amb més…
L'edat mitjana
Occident després de la caiguda de l’imperi Romà Les reiterades invasions dels pobles que els llatins anomenen “bàrbars” van desmembrar progressivament les estructures polítiques de l’imperi Romà d’Occident, fins que el 476 en van provocar la caiguda definitiva i van causar canvis profunds en el que quedava de la societat romana La formació dels regnes romanobàrbars Les successives onades migratòries dels pobles estrangers cap a Roma les anomenades invasions bàrbares, procedents sobretot de la regió bàltica, que s’esdevingueren des de la meitat del segle III fins al final del segle V, van…
El món contemporani
La Restauració a Europa L’abdicació i l’exili definitiu de Napoleó Bonaparte 1815 van cloure el període de vint anys marcat per les guerres entre la França revolucionària i postrevolucionària i les monarquies europees Els reis de mitja Europa van viure la desaparició de Napoleó com la fi d’un malson, perquè durant molt de temps havien hagut d’emprar la força dels seus exèrcits per a contenir l’empenta de les armades franceses, consagrades a una aventura expansionista que havia arribat a tots els racons del continent, des d’Espanya fins a Rússia, passant per Itàlia i Alemanya Ara, els reis i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74