Resultats de la cerca
Es mostren 1860 resultats
Castell d’Espills (Tremp)
Art romànic
El poble d’Espills s’enlaira damunt la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana 1 077 m d’altitud, aprofitant un esperó rocós del Grau d’Espills Constitueix un bell conjunt emmurallat que encara conserva les arrels medievals Com el seu nom indica, Especulos fou lloc de guaita en la frontera L’any 1055 el trobem ja citat com a castell termenat, entre Areny, Montanyana 1070 i Castissent 1077 Sembla que d’antuvi, per conquesta, Espills va pertànyer al comtat de Pallars Jussà La rememoració de greuges reporta que Artau I del Sobirà trencà moltes vegades la Treva a Espills abans del 1079…
Jan Krtitel Vanhal
Música
Compositor i violinista bohemi.
Vida Feu els primers estudis musicals amb l’organista de Marsov i cap al 1752 estudià amb el del seu poble, A Ebran El 1757 ja era organista a Opocno Tres anys després, gràcies a la intervenció de la comtessa Schaffgotsch, que n’havia quedat impressionada, es traslladà a Viena Allà estudià amb D von Dittersdorf, i aviat impartí classes IJ Pleyel fou alumne seu Amb un segon mecenes, viatjà alguns anys per Itàlia 1769-71, on conegué CW Gluck i pogué estrenar les seves òperes Demofoonte i Il trionfo di Clelia Roma, 1770 De retorn a Viena, i per la seva incipient malaltia mental, no li fou…
Salvador Pueyo i Pons
Música
Compositor català.
Vida Estudià piano, folklore, direcció d’orquestra i composició al Conservatori de Música de Barcelona, on fou alumne de J Ricart i Matas, J Caminals, E Toldrà i J Zamacois Premi extraordinari de composició en aquest mateix centre, gràcies a una beca de la Fundació Juan March pogué ampliar estudis a l’Escola Normal de Música de París i, parallelament, música electroacústica amb P Schaeffer També estudià musicologia i aprofundí les disciplines de la musicologia comparada i la paleografia musical gregoriana El 1964 guanyà el Premi Ciutat de Barcelona amb Abstraccions i dues obres seves foren…
Vicent Salavert i Roca
Historiografia catalana
Medievalista i arxiver.
Vida i obra Estudià la història política i de les institucions a partir de les fonts arxivístiques Es llicencià en història a la Facultat de Filosofia i Lletres de València i aconseguí, el 1943, el càrrec de facultatiu d’arxius a l’Arxiu de la Corona d’Aragó de Barcelona, del qual fou posteriorment secretari i subdirector Com a resultat de les recerques dutes a terme en aquesta institució, es pogué doctorar a Madrid el 1950 amb la tesi La conquista de Cerdeña Negociaciones diplomáticas preparatorias El 1962 es traslladà a Madrid per dirigir el Registre General de la Propietat Industrial i…
Josep Maria Ots i Capdequí
Historiografia catalana
Historiador del dret d’Índies.
Estudià dret a la Universitat de València i es doctorà el 1917 amb un estudi titulat Bosquejo histórico de los derechos de la mujer en la legislación de Indias 1920, dirigit per Rafael Altamira Alguns anys més tard d’aquesta publicació, obtingué la càtedra d’història del dret a la Universitat de Barcelona, que permutà, immediatament, per Oviedo Després, treballà a París i Berlín, i l’any 1924 es traslladà a Sevilla El fet d’estar a prop de l’arxiu de les Índies confirmà la seva constant dedicació a temes del dret indià Aquest mateix any collaborà en la fundació de l’ Anuario de historia del…
Constantin Marinescu
Historiografia catalana
Historiador.
Fou professor a les universitats de Cluj i Bucarest, i s’exilià del seu país el 1946 per installar-se definitivament a França, on tingué un paper destacat en el Centre Nacional de Recerca Científica Deixeble de Nicolae Iorga, ja en els primers decennis del segle s’interessà per l’expansió catalana a la Mediterrània oriental, a partir dels treballs d’A Rubió i Lluch sobre aquesta qüestió Ben aviat es convertí en el principal especialista sobre la política imperial d’Alfons el Magnànim, a qui dedicà nombrosos articles al llarg de la seva vida –com “Alfonse V d’Aragon, roi de Naples, et l’…
Cinefotocolor
Cinematografia
Procediment de reproducció fotogràfica en color, inventat i patentat per Daniel Aragonès, fundador dels laboratoris Cinefoto juntament amb Antoni Pujol.
Aragonès no pogué aconseguir la representació del sistema Technicolor durant la dècada de 1940 i n’inventà un de propi Consistia a aplicar dos negatius de blanc i negre a la càmera a través d’un prisma acoblat a aquesta es dividia la llum, que es filtrava en dues tonalitats, blau/violeta i vermell/taronja S’obtenien així dos negatius impressionats amb la mateixa imatge, però amb una selecció de color En processar les còpies, el material, també en blanc i negre, passava dos cops per l’estampadora, i era tenyit després de cada passada amb el color contrari al…
Ovidi Montllor i Mengual
Cinematografia
Actor.
Vida De família humil i de tradició anarquista, començà a treballar a dotze anys sense tenir acabats els estudis primaris La seva primera participació en una obra de teatre fou amb la companyia La Cassola, d’Alcoi, i després actuà en altres elencs independents i de militància antifranquista A la meitat de la dècada del 1960 emigrà a Barcelona i aprengué a tocar la guitarra de manera autodidacta, mentre actuava en les companyies d’Adrià Gual i de Núria Espert El 1967 es presentà al Festival de la Cançó Universitària i el guanyà, motiu pel qual pogué adherir-se al moviment de la Nova Cançó fou…
Segona Germania
Història
Revolta pagesa antisenyorial que es produí el 1693 al sud del Xúquer i més concretament als pobles de l’antiga governació de Xàtiva.
El malestar tenia l’origen en el peculiar repoblament d’aquesta zona que pertanyia bàsicament als ducs de Gandia i de Maqueda, marquesos d’Albaida, Dénia i Guadalest, comtes de Cocentaina i del Real després de l’expulsió dels moriscs 1609-15, que reafirmà encara més el règim senyorial imperant Un exemple representatiu fou el de Muro del Comtat, per les condicions lleonines que el senyor del lloc, Gaspar Roís de Corella, comte de Cocentaina, exigí als seus repobladors reconeixement de la propietat senyorial de les terres, residència obligatòria, submissió total a la jurisdicció nobiliària per…
la Pesta Negra
Història
Nom donat pels coetanis (i acceptat pels historiadors) a l’epidèmia de pesta que assolà Àsia i Europa des de mitjan s. XIV al començament del XV.
La freqüència de les petèquies amb el color fosc de la sang al coll, tòrax i membres, així com el desenllaç quasi sempre tràgic de la malaltia, foren la causa dels noms “pesta negra” i “mort negra”, corrents des del principi de l’epidèmia Originada a l’Extrem Orient, arribà a Constantinoble l’any 1347 i d’ací s’estengué ràpidament pels països llatins, via Gènova i Marsella Tant l’Àfrica del nord com l’Europa central i septentrional en foren afectades poc temps més tard, i hom pot assegurar que l’any 1350 tot el món conegut a l’època es trobava infectat, amb xifres de mortalitat que en alguns…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina