Resultats de la cerca
Es mostren 8680 resultats
música d’Oceania insular
Música
Música desenvolupada a Oceania insular, conjunt d’illes del Pacífic, format per Nova Zelanda, Melanèsia, Polinèsia, Nova Guinea, Micronèsia i Hawaii.
Territoris Aquestes illes, disperses en una vasta àrea de l’oceà, han vist nombroses migracions i han viscut períodes d’aïllament i nombrosos contactes entre els habitants de les diferents illes i dels continents propers Tot això ha tingut com a resultat l’existència d’un gran nombre de cultures diferents Nova Zelanda Les tres illes principals de l’arxipèlag de Nova Zelanda són l’illa del Nord, la del Sud i la de Stewart Els maoris, poble polinesi que hi arribà entre els segles X i XIV, en són la població autòctona La colonització dels europeus tingué lloc a partir de mitjan segle XIX La…
corda

Corda d’un violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Element flexible i allargat, tensat i fixat pels seus extrems, que constitueix la font de so en els instruments cordòfons.
Parts i tipus de corda Els materials amb els quals es fan les cordes han anat variant considerablement en funció dels objectius musicals que es perseguien i dels avenços tècnics de cada moment Així es troben des de cordes fetes de tripa, seda, cerres de cavall o metall, fins a cordes fetes amb materials sintètics com el niló Per aconseguir augmentar la densitat de la corda o la seva resistència, s’han utilitzat diverses tècniques com l’entorxat on l’ànima està recoberta per un filament metàllic i el trenat Actualment s’utilitzen bàsicament cordes de niló i d’acer per les seves qualitats de…
El finançament autonòmic
El conseller d’Economia A Mas lliura els pressupostos de la Generalitat a J Reventós, president del Parlament català, Barcelona, 7-1-1997 AVUI L’aprovació de les preautonomies a partir del 1977 va comportar l’establiment d’uns mecanismes de finançament que naixien amb la mateixa precarietat que patien les institucions del moment Fou a partir del 1980, quan els diferents estatuts d’autonomia van començar a ser vigents, que els diferents tipus de finançament previstos en aquells estatuts van entrar en funcionament Fins el 1986 va regir l’anomenat sistema del cost efectiu, en virtut…
La crida a la Solidaritat
La Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes 1981-93, coneguda popularment com la Crida, s’ha de considerar, en els seus orígens, com una resposta no partidista a l’ambient regressiu que en matèria de consolidació de l’autogovern i la normalització lingüística es respirava després de l’intent de cop d’estat del 1981 Si bé és cert que el factor detonant del naixement de la Crida va ser la publicació, el 14 de març d’aquell mateix any, d’un escrit Manifiesto de los 2300 a “Diario 16”, on es denunciava una suposada marginació dels castellanoparlants a…
El Congrés de Cultura Catalana
Congrés de Cultura Catalana , cartell de J Tàpies, 1977 Coll part / RM El Congrés de Cultura Catalana 1975-77 va ser el darrer gran acte collectiu organitzat pels sectors més dinàmics de la societat civil catalana, al marge de l’activisme més marcadament polític Nascut uns mesos abans de la mort del dictador Francisco Franco, les seves activitats es van prolongar durant els primers dos anys de la transició, quan el futur encara era una incògnita i tot, o gairebé tot, era possible Les incerteses d’aquests dos anys es poden veure reflectides en el desenvolupament intern del Congrés i en les…
Els criptòfits
Característiques del grup Organització cellular dels criptòfits, en concret d’una espècie del gènere Cryptomonas a flagels b vacúol contràctil c invaginació faríngica d citofaringe e plast f pirenoide g grànuls de midó h nucli i grànuls lipídies j corpuscle basal k membrana Assumpció Cañadas, a partir de fonts diverses facilitades pels autors Els criptòfits són algues, en general unicellulars, lliures, nedadores, que viuen a les aigües continentals i a les marines costaneres Molt poques espècies tenen cèllules sense flagels, agrupades en formes coccoides o palmelloides Llur color…
Els estudis algològics
Els estudis algològics es poden dividir en tres línies de recerca fonamentals, dedicades respectivament a les algues continentals d’aigua dolça i d’aigua més o menys salada, a les algues bentòniques marines i al fitoplàncton marí Aquestes línies configuren, de fet, tres especialitats que han anat tradicionalment separades a causa de la diferent ecologia i adaptacions dels organismes objecte d’estudi, i de les diferents tècniques emprades També al nostre país, els especialistes i els grups de treball que s’han ocupat de cada línia no han estat, en general, els mateixos, si bé hi ha hagut punts…
La depressió costanera valenciana
Reblerta principalment de materials miocens i quaternaris, s’obre cap a la Mediterrània entre Puçol i Cullera i queda tancada cap al N pels relleus de la serra de Portaceli, a ponent per les serres de la Cabrera, Malacara i de Los Bosques, i cap al S per la serra de Dosaigües, fins a la serra de les Agulles i Cullera Hi afloren llindars de materials mesozoics i paleògens que constitueixen el substrat preneogen Localment, per exemple entre Macastre i Montserrat d’Alcalà, els materials miocens jeuen sobre materials triàsics afectats per un diapirisme que en punts concrets per exemple a…
Filogènia i sistemàtica dels espermatòfits
Ens hem referit sovint, en les pàgines precedents, a les gimnospermes i a les angiospermes, els dos grups que clàssicament hom distingeix dins les plantes superiors Les diferències entre les unes i les altres són molt nombroses i transcendentals, de manera que la separació és prou justificada Recordem, entre les característiques de les angiospermes, els primordis seminals tancats dins d’un recipient, el pistil, format per les fulles carpellars l’ovari, de vegades acompanyat d’altres parts de la flor, que es converteix després de la fecundació en un fruit que guarda les llavors la «doble»…
Els mugílids: llisses
Mugílids de la mar catalana 1 llissa llobarrera o cabeçut Mugil cephalus, 2 llissa vera Chelon labrosus , 3 llissa galta-roja o galta-roig Liza aurata , 4 llissa calua L ramada , 5 llissa petita L saliens i 6 llissa morruda Oedalechilus labeo En el dibuix s’han ampliat els caràcters que en faciliten la diferenciació Francesc J de Sostoa Coneguts d’una manera genèrica amb el nom de llisses, o llísseres, els mugílids són peixos pelàgics però litorals comuns a les nostres costes, on es belluguen en grups i sovint arriben a penetrar als sistemes salabrosos costaners D’alimentació gairebé…