Resultats de la cerca

Femella de Branchipus schaefferi amb coloració críptica, en la qual destaquen les iridescències de l’ovisac És l’espècie més comuna a les aigües temporànies dels Països Catalans i té una valència ecològica molt àmplia, ja que se l’ha trobat en tota mena de masses d’aigua temporànies, des de les de mida petita, com ara tolls de pluja i cassoletes de granit, fins a basses i llacunes, tant d’aigües transparents com tèrboles Albert Ruhí i Vidal Les masses d’aigua lenítiques i somes basses, llacunes, estanys, aiguamolls, etc són anomenades genèricament zones humides A Catalunya se’n poden…

Capítols rameals característics de la porció terminal dels caulidis dels esfagnes, en aquest cas de Sphagnum subsecundum, a l’Hospital de Viella Alta Ribagorça Víctor Canalís Els esfagnes constitueixen un grup molt antic i especialitzat de molses acrocàrpiques, de color blanquinós, verd poma, brunenc o vermellós, que viuen en llocs més o menys embassats Les espores germinen en presència de fongs, amb els qui viuen en simbiosi, donant un protonema tallós, retallat, que originarà un sol gametòfit Aquest, més o menys alt, presenta branques característiques, en grups de 3-8 per nus, i molt més…

Pintor francòfon nascut a Béthune Flandes i documentat a Girona a partir del 1500, on consta com a membre de la confraria de Santa Bàrbara i Santa Victòria de la parròquia del Mercadal Això no obstant, la seva arribada a la ciutat podria ser anterior, si es confirmés la seva identificació amb el “mestre Pere l’Estranger, francès” documentat en el fogatjament de la ciutat de Girona del 1497, l’ofici del qual, malauradament, no s’indica, circumstància aquesta que no es dona a l’hora de relacionar com a caps de fogatjament de la ciutat la vídua Vicença, pintora segurament la muller del pintor…

Situació Situada damunt el Turó del Castellvell, al costat de ponent del municipi d’Olius, l’església de Sant Miquel es troba al bell mig del recinte emmurallat del Castellvell i el turó del mateix nom, on hi havia un poblat ibèric Ruïnes de l’església, tal com es conservaven fa uns anys A Borbonet Aspecte que ofereixen actualment les ruïnes de l’església L Prat Mapa 330M781 Situació 31TCG761505 Del punt quilomètric 3 de la carretera de Solsona a Sant Climenç surt una pista, a mà dreta, la qual, a uns 800 m té, a mà dreta, a frec de la carretera, les runes de l’església CRP Història El…

Foli 2v, amb la representació d’una escena de la Crucifixió, just al començament del cànon de la Missa Vere dignum… G Llop L’anomenat Missale Parvum , Ms 71 de la Biblioteca i Arxiu Capitular de Vic, és un còdex de 237 fulls en pergamí 152 x 120 mm propietat de la Seu, interessant pel que fa a la illustració i constituït per un Textus Evangeliorum, el Sagramentari 47 folis inicials i el Capitulare * Les parts illuminades confereixen especial atractiu als folis 2v, 63v, 99v, 124v i 167, on es concentra la figuració, si bé cal tenir en compte també del foli 50v al foli 61v, amb les taules…

Situació L’antiga església de parròquia rural es troba en un pla prop de l’antiga casa pairal de Can Ferrer Mapa L37-13332 Situació 31TDG564325 Per anar-hi cal agafar una pista particular que hi ha a mà dreta, passats uns metres del quilòmetre 7 de la carretera GE-543, d’Arbúcies al Coll de Ravell JRR Història A dalt, l’església vista des de la part nord-est, tal com va quedar després de la restauració dels anys 1983-1985 A baix, interior de l’església amb les restes dels arcs formers que amagaven les parets preromàniques del temple primitiu F Tur La primera notícia documental que coneixem…

Situació Vista exterior de l’església des de llevant F Tur L’església de Sant Feliu és la titular de Rocabruna, poble de l’antic muncipi de Beget, el qual l’any 1969 fou incorporat al de Camprodon El poble és a la capçalera del riu de Beget, el qual en aquest sector és anomenat riu de Rocabruna, al vessant meridional del Montfalgars L’església, situada a 972 m d’altitud, és al sector nord-occidental, vora el coll de la Boixeda, a l’interfluvi de la riera de Rocabruna i del torrent de les Arçoles, els quals, precisament, s’uneixen sota la muntanya on es troba el temple Mapa 218M781 Situació…

Què és la Unió de Rabassaires , N Puig, Barcelona, 1935 BAM / GS La Unió de Rabassaires UR fou fundada per Lluís Companys el 1922 Des d’un inici fou un sindicat de classe, que agrupava parcers, rabassaires, arrendataris i jornalers, amb dues funcions principals d’una banda, portar a terme una acció propagandística politicosindical a la Catalunya rural, i, de l’altra, aconseguir una legislació social i agrària que donés satisfacció al seu programa base, el punt principal del qual afirmava que tots els contractes de conreus de plantació haurien de ser considerats emfiteusi, és a dir, a…

Des del mateix moment de la fundació, el 1907, l’IEC es proposà confegir la seva biblioteca per tal d’acomplir les finalitats que la universitat oficial, fortament centralitzada i mal dotada, no satisfeia És a dir, incorporar estudis específicament catalans i en llengua catalana per crear la vida científica estretament relacionada amb les necessitats reals de la societat, i desenvolupar tot el potencial intellectual de Catalunya, en tots els camps de l’alta investigació i de l’activitat científica La primigènia biblioteca fou impulsada molt especialment per Josep Pijoan i Soteras, Antoni…

Situació i presentació Limita al N amb Fontanilles, a l’E amb Pals, al S amb Torrent i a l’W amb Vulpellac i Ullastret Comprèn, a més del poble de Palau-sator, cap de municipi, altres pobles i llocs que, almenys des del l632, formaren una batllia reial Sant Feliu de Boada, Fontclara, Pantaleu i Sant Julià de Boada Travessa el terme d’W a E la carretera local que uneix la Bisbal d’Empordà amb la carretera local de Pals a Torroella de Montgrí Hi ha altres carreteres que uneixen els diversos nuclis de població La població i l’economia El fogatjament de vers el 1370 dóna 22 focs a Palau-sator, 11…