Resultats de la cerca
Es mostren 1209 resultats
Ensenyament 2015
Educació
La importància dels esdeveniments d’ordre polític durant l’any les eleccions al Parlament i al Congrés i el cessament del ministre d’Educació, José Ignacio Wert --substituït per Íñigo Méndez de Vigo--, van contribuir a fer que el 2015 fos un any sense tant de ressò mediàtic en el camp de l’ensenyament L’Associació de Mestres Rosa Sensat va celebrar els cinquanta anys de la seva creació amb un acte que va reunir els fundadors d’esquerra a dreta Pere Darder, Jordi Cots, M Teresa Codina i M Antònia Canals © Associació de Mestres Rosa Sensat Com a efemèrides, van destacar el cinquantenari de l’…
Els celenterats: cnidaris i ctenòfors
Entre els cnidaris trobem organismes que viuen fixats al substrat durant tota la seva vida adulta encara que en alguna fase del seu cicle poden ésser nedadors i planctònics, com ara els coneguts coralls, les gorgònies, les actínies i les anemones Però també n’hi ha que viuen durant tot el seu cicle com a formes nedadores, típicament planctòniques, com ara les meduses La de la fotografia, de l’espècie Cotylorhiza tuberculata , arriba a atènyer mig metre de diàmetre, i no és rar veure-la durant la primavera i la tardor prop de la costa, en aigües superficials els adults neden solitaris i,…
Dos textos clau
Algun dia convindrà reunir els textos que representen esforços concrets per definir com cada generació ha vist doncs el problema de l’elaboració d’un art propi, d’un art nacional, aquí i a fora En alguns casos, artistes, com per exemple durant el Noucentisme, s’han decantat cap a la mediterranéïtat per definir l’essència catalana de l’art En d’altres casos s’ha mirat cap a Europa o cap a les pròpies tradicions autòctones sorgides del mon preromà i romà Ara i aquí no podem reunir ni tan sols seleccionar els textos que pensadors i artistes catalans han dedicat a la relació entre art i nació,…
El monestir de Poblet (segles XII-XIII)
Art gòtic
Lavabo del claustre del monestir de Poblet Aquest petit edifici, part integrant del claustre, es troba just davant del refetor, i era utilitzat per a les ablucions dels monjos Es tracta d’una construcció de planta hexagonal coberta amb volta de creueria i façanes formades per un doble ordre d’arcs Aquest tipus de templet, que agermana la bellesa amb l’austeritat, posa una nota de vida als austers claustres dels monestirs cistercencs, construïts majoritàriament en valls i planures on abunda l’aigua FB Als edificis cistercencs medievals cal distingir, en general, dues etapes ben diferenciades…
Les reixes
Art gòtic
Ram de la reixa de la Figuera, d’autor anònim Catedral de Tarragona Una de les reixes més populars del gòtic català és la coneguda popularment amb el nom de “reixa de la Figuera”, que tancava el cor de la catedral de Tarragona per la banda del presbiteri Aquesta obra, que es pot datar al segle XV, segueix l’estructura tradicional de tres parts amb barres de secció circular coronades per un floró de lliri Les barres més properes a la porta, però, tenen un diàmetre més gran i acaben amb dos rams de figuera, fet del qual deriva el seu nom Es considera que les fulles de figuera i les figues de…
Vila de Perpinyà
Art romànic
Situació Vista aèria del nucli antic de la vila, amb el Palau dels Reis de Mallorca a primer terme Arxiu ECSA La vila vella de Perpinyà es troba al centre de la plana rossellonesa, a la riba dreta de la Tet Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 41’ 42” N - Long 2° 53’ 48” E La ciutat, capital del Rosselló, és travessada per la N-9, de Narbona al Pertús, a la qual conflueixen la carretera N-117 de Perpinyà a Quillana la N-116, que es dirigeix a la Guingueta d’Ix, i la N-114, que de Perpinyà va fins a Cervera PP Història Perpinyà ha succeït, com a capital del Rosselló, a l’oppidum ibero-ligur de…
Ones, so i llum
Les oscillacions elàstiques Si toquem una corda d’una guitarra veurem que oscilla ràpidament També podem observar aquest efecte polsant una simple goma elàstica ben tensa o fent un experiment amb una molla penjada verticalment Si després d’aplicar un pes a l’extrem lliure de la molla el desplacem de la posició d’equilibri i el deixem anar, veurem que el sistema molla/pes inicia un moviment d’oscillació En el cas ideal d’absència de fregament, tots aquests sistemes podrien oscillar de manera indefinida, sempre amb la mateixa amplitud, és a…
instrument
Música
Objecte de què hom se serveix, mitjançant una manipulació especial, per a produir sons musicals.
Tot i que en la cultura occidental és un terme sense gaires dificultats d’interpretació, és obvi que el seu significat depèn del que es doni a la paraula música Aquesta flexibilitat semàntica possibilita que, en certs contextos, pugui incloure’s en aquesta categoria qualsevol objecte sonor En un sentit més restrictiu, s’entén per instrument musical l’objecte capaç de produir sons mitjançant un generador sonor, proveït d’un amplificador per a projectar els sons en freqüències audibles per l’individu receptor i dotat de sistemes o mecanismes que possibilitin la modulació dels sons, qualitat…
la Plana Baixa

Comarca del País Valencià, la més meridional de la regió de Castelló.
La geografia Cap de comarca, Borriana És limitada al NE per la rambla de la Viuda i el curs baix del Millars, que la separen de la Plana Alta Al N, les muntanyes de la Pedrissa fan de límit amb l’Alcalatén A l’W, la serra de Cantallops i els contraforts de la serra de l’Espadà la separen de l’Alt Millars i de l’Alt Palància, respectivament La prolongació de la serra de l’Espadà per Almenara i la rambla de Benavites fan de límit pel S amb el Camp de Morvedre La major part de la comarca és ocupada pel piemont plistocènic, que per la seva part septentrional arriba a cobrir més de vint…
orquestració
Música
Instrumentació per a orquestra.
El concepte d’orquestració també s’utilitza per a designar el tipus de plantilla instrumental d’una obra sempre que sigui d’una extensió més o menys considerable i contingui un cert nombre d’instruments prefixats, que es defineixen com a plantilla orquestral La plantilla orquestral pot variar segons les necessitats del compositor o l’orquestrador i segons cada època, però hi ha models estàndard que se solen designar amb els noms d’’orquestració a 2’, ’orquestració a 3’, i ’orquestració clàssica’, entre d’altres Els dos primers casos indiquen…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina