Resultats de la cerca
Es mostren 1296 resultats
música d’Austràlia
Música
Música desenvolupada a Austràlia.
Música culta Les primeres manifestacions musicals de les quals es té notícia daten del final del segle XVIII i provenen dels centres penals establerts pels britànics Sembla que hi havia bandes militars que, a part de les seves tasques estrictament professionals, interpretaven música religiosa durant els oficis i música profana en balls i altres esdeveniments públics L’arribada de colons lliures cap als anys trenta del segle XIX començà a estructurar la societat australiana Aquests immigrants europeus portaren amb ells els seus gustos i costums socials i culturals Amb els anys anaren sorgint…
Jerusalem, ciutat santa
La història de Jerusalem en hebreu Yěru Šalayim en àrab Al-Quds , ‘el Sant’ va associada a les tres grans “religions del Llibre” judaisme, cristianisme i islam, bé que com a lloc de culte i centre de pelegrinatge es perd en la nit del temps La Jerusalem jueva Tant l’arqueologia com la llegenda cultual de Melquisedec, rei i sacerdot de Salem Jerusalem, com la localització de la muntanya de Morià, lloc del sacrifici d’Abraham, en l’esplanada on Déu s’aparegué a David i on Salomó, cap al 950 aC, edificà el temple, suposen un primitiu santuari cananeu D’altra banda, el pelegrinatge és un fenomen…
L’assistència als pobres
De subventione pauperum , JLVives, Lió, 1532 BUB / GS El canvi més substancial en política assistencial, tant pel contingut de les transformacions com per l’extensió geogràfica del fenomen, es dóna al principi del segle XVI, especialment en la dècada dels anys vint, període en què les males collites revestiren dimensions europees Malgrat que aquest canvi pren ritmes i formes diverses en diferents països, els trets comuns que assenyala B Geremek són la racionalització i la reorganització de l’assistència amb la creació de noves institucions la gradual laïcització de l’administració i el govern…
Joan Desgarrigues, comanador del Masdéu (1419-1422)
El 31 de juliol de 1419 juraren els càrrecs els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Joan Desgarrigues Segles XIV – XV, comanador del Masdéu diputat militar Galceran de Santmenat, cavaller diputat reial Llorenç Rodon, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Narcís Estruç, ardiaca major de Tarragona El 2 d’agost de 1419 jurà el càrrec el següent oïdor oïdor militar Guillem de Masdovelles El 6 d’agost de 1419 arribà a Barcelona el següent oïdor reial Joan Desbosc, ciutadà de Lleida Les notícies sobre Joan Desgarrigues són ben minses Se sap que havia…
privilegi Sant Feliu de Guíxols
Història
Privilegi promulgat per Pere III de Catalunya-Aragó, el 22 de juliol de l’any 1365, confirmació d’un altre de Jaume I, pel qual era fixat l’estatut jurídic de Mallorca dins el conjunt de la corona catalanoaragonesa, ja regulat el 1342, i que declarava que els habitants del regne de Mallorca havien d’ésser considerats com a catalans, gaudir dels oficis i beneficis del Principat, participar a les corts i tenir com a pròpies les constitucions generals de Catalunya, privilegis i usatges de Barcelona.
Aquesta darrera clàusula fou revocada pel privilegi de Gaeta del 1439 i, a la pràctica, sembla que els mallorquins deixaren de participar a les corts de catalans des del darrer terç del segle XIV 1384
El Barcelonès al segle XII. Estancament i nou començ
Art romànic
Els comtes i els seus oficials En els primers anys del segle XII, cal destacar tres canvis polítics de gran importància per a Catalunya en primer lloc, l’atac dels almoràvits en segon lloc, la consolidació dels comtats de la Catalunya Vella sota el domini del comte de Barcelona, i en tercer lloc, una represa de l’expansió més enllà dels Pirineus i cap al sud Tot i que València havia caigut en mans dels almoràvits al final del segle XI, fins el 1107 no es feren incursions a la zona costanera del comtat de Barcelona Durant aquests anys els atacs es concentraren al Penedès i amenaçaren…
La vila de Castelló d’Empúries
Art gòtic
Escut de la vila en el retaule major de la parròquia de Santa Maria ECSA – MCasanovas La vila Castilione s’emplaçava en els límits administratius i territorials de l’antic comtat de Peralada, just en la seva frontera meridional, a frec amb el comtat d’Empúries El topònim simple de Castilione , Kastilione , Castilion , villa de Castilio o Casteion apareix en els documents des del segle IX fins al XII, mentre que el genitiu Impuriarum no s’incorporà al nom fins més tard, quan la vila ja estava fermament consolidada com a capital del comtat emporità Els orígens de la vila romanen encara confusos…
La il·lustració de manuscrits i el nou estil del 1400
Art gòtic
Caplletra N amb les figures de sant Pere i sant Pau, del Missal de Santa Eulàlia CB/ACB, ms 116, foli 274 – GSerra A la darreria del segle XIV la renovació general de les arts figuratives no va deixar al marge la illustració de manuscrits Pels volts del 1400 es començaren a imposar transformacions ostensibles en la tradició italianitzant i la implantació del gòtic internacional prosperà, per bé que els canvis no foren unitaris ni tingueren sempre un caràcter radical La illustració catalana de l’internacional ens ha llegat obres ben diverses i també esplèndides, les quals no descriuen el…
Les arts sumptuàries i artesanals
Art romànic
El treball dels artesans Fris del claustre de la catedral de Girona, que representa diversos traginers transportant aigua amb una portadora i un barral, una de les representacions plàstiques més boniques del treball a l’edat mitjana ECSA Els castells, els monestirs, les parròquies, les cases de les ciutats o de les viles, els masos els seus habitants laics o eclesiàstics, senyors o vassalls, guerrers o camperols tenien molts o pocs objectes al parament de la llar o a l’aixovar personal, elements decoratius o sumptuaris, armes, atuells o eines de treball, objectes per a la litúrgia o el culte…
Sanaüja

Vista general de Sanaüja des del turó on s’aixeca l’antic castell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra.
Situació i presentació El municipi de Sanaüja, de 32,99 km 2 , és al NW de la comarca Limita al N amb un enclavament de Torrefeta i Florejacs les Cases de la Serra i amb Pinell de Solsonès, a l’E amb Biosca Solsonès, al S amb Massoteres, per un petit tram, al SW amb Torrefeta i Florejacs i a l’W amb el terme de Vilanova de l’Aguda Noguera El territori és a la vall mitjana del Llobregós i s’estén majoritàriament a la dreta del riu Comprèn gairebé tota la vall baixa de la riera de Sanaüja, que desguassa per la dreta al Llobregós ja al terme veí de Vilanova de l’Aguda A ponent el termenal passa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina