Resultats de la cerca
Es mostren 1465 resultats
Sant Julià i Santa Basilissa de Vilanova de Raó
Art romànic
Situació Exterior de l’absis, en què destaca la singular decoració de dues rengleres d’arquets sobreposats, avui dia molt deteriorada ECSA - JL Valls Exterior, des de migdia, d’aquesta antiga parròquia avui desafectada que s’alça enmig d’una vinya ECSA - J Ponsich Aquesta església, l’antiga parròquia de la població i avui una capella desafectada, és situada fora del nucli urbà del poble de Vilanova de Raó, a llevant i a la vora de l’actual D-8, la qual correspon segurament a una antiga via Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 38’ 8,4” N - Long 2° 55’ 22,8” E Hom hi arriba per les…
L'hàbitat urbà. Variacions internes de l'espai social
La densitat electoral Densitat de població segons el cens electoral de 1934 Homes i dones de més de 21 anys d’edat 1013891 habitants i 585425 electors 57,7% de la població municipal Les subdivisions dels districtes durant el primer terç del segle XX es van fer amb un criteri d’homogeneïtat quantitativa, que fins l’any 1913 distribuïa la població en grups de 400 electors barons, sostre que s’havia elevat a 500 el 1930 i a 600 homes i dones l’any 1932 Sempre eren electors reunits per la proximitat del seu domicili Cadascuna d’aquestes agrupacions territorials s’anomenava secció electoral i la…
La Primera Germania
Les Germanies a Mallorca 1521-1522 “D’aquí avant no hi haurà reis, ne ducs, ne comtes, ne nobles, ne grans senyors, ans d’aquí avant a la fi del món regnarà per tot lo món la justícia popular, e tot lo món per consegüent serà partit en comunes, així com hui se regeix Florència, e Roma e Pisa e Sena e d’altres ciutats d’Italia e de l’Alemanya” Sembla difícil creure que aquestes paraules del Dotze del Crestià de Francesc Eiximenis pertanyin a la mateixa mà que el Regiment de la cosa pública , la darrera obra, panegíric de l’estabilitat d’un govern valencià personalitzat en uns jurats i tot un…
Generalitat de Catalunya
Francesc Macià, president de la Generalitat de Catalunya (1931-33), amb membres del govern, parlamentaris i autoritats militars
© Fototeca.cat
Institució d’autogovern de Catalunya, integrada pel Parlament, el president de la Generalitat i el Consell Executiu o Govern.
Des dels inicis fins a la dictadura franquista Rep el nom de la institució de govern de Catalunya d’origen medieval i suprimida el 1714 coneguda també amb el nom de diputació del general Fou creada per l’abril del 1931, després de la proclamació de la República Catalunya Reconeguda pel govern provisional de la República el 21 d’abril de 1931, les relacions entre ambdues institucions foren determinades pel decret del 9 de maig de 1931 Pel decret de la Generalitat que començà a publicar un Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya del 28 d’abril de 1931 —al qual seguí la formació d’un…
Eugeni d’Ors i Rovira
Eugeni d’Ors i Rovira
© Fototeca.cat
Filosofia
Literatura
Escriptor i filòsof.
Vida i obra Estudià dret a la Universitat de Barcelona i es doctorà a Madrid amb la tesi Genealogía ideal del Imperialismo Teoría del Estado Héroe 1905 El 1903 participà en el Primer Congrés Universitari Català, on intervingué amb una ponència que tractava de l’extensió dels ensenyaments especulatius, tot proposant la creació d’una facultat laica de teologia separada de la de filosofia, en una intervenció molt crítica amb la situació dels estudis filosòfics tradicionals dins l’àmbit català Abans havia collaborat publicant poemes, articles de pensament polític i de crítica literària i…
, , ,
Alfons IV de Catalunya

Alfons el Magnànim, retrat de Juan de Juanes
© Fototeca.cat
Història
Rei de Catalunya-Aragó (1416-58) i de Nàpols (1442-58).
Fill primogènit de Ferran I de Catalunya-Aragó i d’ Elionor d’Alburquerque Quan vingué a Catalunya tenia divuit anys Ja era, doncs, format en part en cenyir la corona, però no era tan estranger com el seu pare Cordialment, era també un altre home, i per ell foren reparades algunes de les arbitrarietats comeses pel seu pare amb les dames del casal d’Urgell i fins i tot amb Jaume el Dissortat El rei Ferran, en canvi, ja havia deixat traçada la política general dels reialmes, que seria prosseguida pels seus fills El 1415 feu casar Alfons amb la seva cosina Maria de Castella Hi havia, però,…
Gabon

Refineria de petroli de l'empresa Total a Gabon
© Total
Estat
Estat de l’Àfrica equatorial limitat a l’W per l’oceà Atlàntic, al N per la Guinea Equatorial i el Camerun i a l’E i el S per la República del Congo; la capital és Libreville.
La geografia física L’altiplà central africà acaba al Gabon amb dues sèries d’altituds quasi paralleles els Monts de Cristal, d’uns 600 m d’altitud mitjana, que enllacen, al S del gran arc format per l’Ogooué, amb el massís de Chaillu de 800 a 1 000 m, i la cadena de Mayombe, que limita la conca de l’Ogooué A l’W d’aquests massissos, formats per gneis, esquists i roques granítiques, s’estén la plana litoral, sorrenca i pantanosa La costa és baixa i, a partir de Cap López, és orlada per una àrea lacustre llacs i llacunes de FernanVaz, Iguéla, Setté-Cama, etc El clima és equatorial, càlid i…
Jaume I de Catalunya-Aragó

Suposat retrat de Jaume I de Catalunya i Aragó, obra atribuïda a Gonçal Peris o a Pere Nicolau
© Fototeca.cat
Història
Literatura catalana
Comte de Barcelona i rei d’Aragó (1213-76), de València (1239-76) i de Mallorca (1229-76) i senyor de Montpeller.
Fill de Pere I el Catòlic i de Maria de Montpeller La llegenda el fa engendrat mercès a un estratagema de la seva mare, avorrida pel seu pare, que diu que substituí subreptíciament una amistançada del rei El rei Pere visqué sempre allunyat del seu fill Ja en el bressol fou objecte d’un atemptat A tres anys fou separat de la mare i fou lliurat a Simó de Montfort com a promès d’una filla seva Morts el pare i la mare, Jaume restà a Carcassona en poder de Simó de Montfort Aquest, però, comminat pel papa, hagué de lliurar-lo als seus súbdits, que l’esperaven a Narbona amb el legat papal, el qual…
,
Ullastret

Detall de les muralles medievals d’Ullastret
Anselm Pallàs (CC BY-NC-ND 2.0)
Municipi
Municipi del Baix Empordà, estès en gran part a la dreta del Daró, que travessa el terme en direcció N-S al seu sector occidental.
Situació i presentació El municipi limita amb Serra de Daró N, Fontanilles NE, Palau-sator E, Vulpellac S, la Bisbal d’Empordà SW, Corçà W i Parlavà NW Ullastret és situat a la plana alluvial empordanesa i és regat, a més, per diverses séquies i recs que deriven de la dreta del Daró A la part oriental del terme hi havia hagut l’estany d’Ullastret, d’uns 3 km 2 d’extensió, que era alimentat per les aigües del Daró i per altres torrents de la seva conca La llacuna, que cita Francisco de Zamora en el seu viatge de la fi del segle XVIII, no fou dessecada fins al segle XIX, i convertida en fèrtils…
Armènia

Estat
Estat asiàtic de la part nord-est de l’altiplà d’Armènia, entre el Petit Caucas i l’Araxes; limitada al N per Geòrgia, a l’E per l’Azerbaidjan, al SW per Turquia i al SE per l’Iran; la capital és Yerevan.
La geografia física Des d’un punt de vista morfològic és una àrea muntanyosa amb altituds sempre per damunt dels 1000 m, el punt més elevat de la qual és el volcà apagat Aragac 4095 m i on no són rars els terratrèmols El clima hi és continental, amb hiverns freds -3 °C de mitjana al gener a Yerevan i estius calorosos 25 °C a l’agost i secs la pluviositat hi és escassa, uns 450 mm anuals Quant a la hidrografia, el país pertany en la seva gran part a la conca de l’Araxes, el qual forma la frontera d’Armènia amb Turquia i l’Iran el llac Sevan 1400 km 2 comunica amb l’Araxes per mitjà del Razdan…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina