Resultats de la cerca

Elements per a un debat sobre la cultura popular al segle XXI Jaume Mascaró i Pons En els àmbits acadèmics hi ha una notable coincidència, des de fa uns anys, a evitar la qüestió de les definicions, com en canvi era costum en els manuals tradicionals Fins i tot, molt sovint es prefereix començar per una declaració explícita sobre la inutilitat de definir un concepte o un terme que serveix per a designar un camp d’estudi o de coneixement El motiu d’aquest rebuig a la definició o, si més no, de les reticències a posar-la com a encapçalament d’un text, és la convicció que les definicions solien…

El context històric en què van transcórrer la infància i els anys joves de Lluís Companys és el de les últimes dècades del segle XIX i la primera del XX, uns anys marcats per l’aplicació d’uns avenços tècnics i científics que van canviar la manera de viure i les relacions socials Són els anys dels fills de les últimes revolucions europees del segle XIX, la Comuna de París 1871 i la Revolució de Setembre del 1868 espanyola Però Companys fou un home del segle XX, gens provincià i per al qual la religió havia deixat de ser, de facto, l’eix que mou la vida Formà part de la generació d’artistes…

Les normes els fets i els valors El filòsof escocès del segle XVIII David Hume va observar que els nostres comportaments es poden examinar des de dues òptiques diferents Des d’un primer punt de vista es pot afirmar que aquests comportaments són fets , si passen o han passat o passaran realment Que estigueu llegint aquestes paraules és un fet, com també és un fet que algú les hagi escrites i algú altre les hagi impreses En canvi, no és un fet que us estigueu divertint llegint el que esteu llegint Un fet és o bé ha estat o serà , si en comptes d’esdevenir-se ara ha esdevingut en el passat o es…

El segle XVII fou la gran època de l’escultura i en especial de la producció de retaules Els artífexs, la majoria catalans de naixement, entroncaren plàsticament i ideològicament amb els patrons i consumidors Un art d’arrel contrareformista, didàctic i devocional va inspirar els grans programes escultòrics dedicats principalment a les diverses advocacions marianes –Immaculada, Roser, Carme–, a Crist en els misteris del Rosari i als sants patrons o contrareformistes L’evolució estilística a partir d’un naturalisme reformat d’arrel cinc-centista va assolir un alt grau de barroquisme formal,…

La inèrcia d’una tradició classicista prolonga aquesta tendència al llarg del segle XVII, període mal anomenat Barroc A una manera temperada, el sis-cents aportà un cert tarannà barroc, palès en portades i en detalls accessoris És el que anomenem decorativisme marginal, ja que per a nosaltres el Barroc arquitectònic és més un concepte nou –espai dinamitzat–, que una decoració puntual La cultura artística continuarà en mans de les nissagues familiars i dels tracistes eclesiàstics Ambdós s’inseriran en major o menor intensitat en una tradició teòrica i de models fent seves les grans propostes…

A l’hora de la derrota més cruel, davant l’inapellable fracàs bèllic en la guerra dels tres anys 1936-39, quan Catalunya estava a punt de caure aixafada sota el pes de la bota militar, és fàcil imaginar l’ànim que podia tenir el seu president, Lluís Companys Ell, que era el representant del país, en emprendre l’exili, fugint del propi territori en l’èxode més gran que Catalunya ha conegut mai al llarg de la seva història millenària, es veia abocat a un destí ignorat En terres de França Companys, el dia 5 de febrer de 1939, diumenge, avançant per un camí de muntanya de l’Alt Empordà, pel coll…

El període històric comprès entre el 1997 i el 2007, convuls i ple de canvis i transformacions, conforma un lapse de temps breu, però extraordinàriament important per al món de la comunicació i la cultura en l’àmbit dels Països Catalans La manca de perspectiva històrica dificulta l’anàlisi de l’abast d’aquests canvis en una època marcada per la confusió Com assenyala Manuel Castells Oliván, el fet de viure en plena era digital no significa que hagin desaparegut les formes econòmiques i culturals pròpies del món industrial En realitat, el model industrial i el «model informacional» conviuen i…

Cal començar subratllant una evidència per a Catalunya, el País Valencià i les Illes, l’etapa d’autogovern limitat iniciada entre el 1980 i el 1983 constitueix l’experiència d’institucionalització política més sòlida i més llarga —a les terres balears i valencianes, l’única experiència— des del principi del segle XVIII, des dels decrets de Nova Planta Tanmateix, aquesta etapa no va arrencar als tres països en les mateixes condicions polítiques, socials ni ambientals Mentre que al Principat el procés constituent de l’autonomia 1977-79 s’havia desenvolupat en un clima de consens bàsic procedent…

La collecció L’art gòtic a Catalunya , que d’una banda segueix la línia marcada per les visions de conjunt sobre l’art català i de l’altra és una continuació de la gran sèrie Catalunya romànica Enciclopèdia Catalana, 1984-98, pot ser interpretada, entre altres coses, com un monumental estat de la qüestió en què queden reflectits gairebé tots els temes i problemes plantejats actualment pels estudiosos de l’art de la baixa edat mitjana al país Malgrat que, parallelament a l’aparició d’aquesta obra que es va iniciar el 2002 i finalitza ara amb aquest volum de síntesi, el desenvolupament de la…

A l’entorn de l’any mil, Catalunya conegué una remarcable expansió cultural i artística Els monestirs pirinencs esdevingueren llocs destacats d’Occident en la recerca intellectual Contenien preciosos manuscrits i dispensaven una ensenyança apreciada pertot arreu Foren nombrosos els clergues de tot Europa que hi anaren amb afany d’aprendre Arquitectes arribats de Llombardia obriren els primers tallers de l’art romànic Tant nobles com pagesos i ciutadans subvencionaven la construcció de llocs de culte que acollien una població cada cop més nombrosa Les manifestacions eclesiàstiques de la vida…