Resultats de la cerca
Es mostren 1020 resultats
Consolidació democràtica i reptes identitaris a l’àrea catalana
Mancada de les convulsions dramàtiques que han caracteritzat gairebé tot el nou-cents català —sagnants conflictes de classe, Guerra Civil, exili, repressió, lluita contra la dictadura…—, l’etapa històrica que començà el 1980 resulta potser menys èpica, no pas menys important De fet, les dues darreres dècades de la centúria constitueixen un oasi únic d’estabilitat democràtica, de consens social i d’autogovern després de gairebé dos segles de règims autoritaris o d’estats d’excepció, de projectes polítics i socials antagònics que s’enfrontaven amb les armes, i de fràgils experiències d’obertura…
La revolució electrònica
La importància actual de l’electrònica Si haguéssim d’indicar la disciplina tecnològica i el sector industrial corresponent que més han caracteritzat el segle XX i que més han canviat els nostres hàbits i la nostra manera de vida, no hi ha dubte que la tria recauria sobre l’electrònica Bona part dels aparells i dels instruments que fem servir quotidianament per a comunicar-nos, per a rebre, emmagatzemar i elaborar informacions, o per a gaudir del nostre temps lliure, són “criatures” de l’electrònica La ràdio, que engeguem per tal de sintonitzar l’emissora que emet la nostra música preferida o…
L'home canvia el món
Tècnica i tecnologia El terme tecnologia no té un sol significat per aquest motiu, farem unes observacions generals, a fi d’aclarir-lo Per a poder progressar i modificar i controlar el medi en què viu, la humanitat necessita coneixements, i amb cada pas endavant sorgeixen nous interrogants Mirem de classificar els coneixements segons el tipus de preguntes a què responen En observar el món que ens envolta, podem demanar-nos com tenen lloc els fenòmens que s’hi esdevenen com cauen els pesos, com creixen els arbres, com es produeixen els llamps, etcètera La ciència és qui respon a aquestes…
Modernisme i antimodernisme religiós
Portada de Le Programme des modernistes replique a l’encyclique de Pie X «Pascendi domini gregis» , Libr Critique Émile Nourry París, 1908 Barcelona, Arxiu Maragall-Biblioteca de Catalunya BC Modernisme religiós expressió que designa –en l’Església catòlica i en el pas del segle XIX al xx– un moviment que desitja la reforma de l’Església i de la seva doctrina amb ganes d’adaptar-les a les exigències modernes El mot fou emprat pels defensors de l’ortodòxia per estigma titzar els excessos de la modernitat reprès per l’encíclica Pascendi 1907, designà el conjunt d’errors doctrinals descoberts…
Els trilobits
Característiques generals Exemplar de trilobit, complet i ben conservat, al qual s’arriben a apreciar força bé els detalls de la morfologia Pertany a l’espècie Phacops potieri × 4, un facòpid del Devonià inferior que ha estat trobat als jaciments paleozoics de Gerri de la Sal Pallars Sobirà Noteu que els ulls esquizocroals, són reniformes i de notable grandària en aquesta espècie Jordi Vidal / MGB Els trilobits, considerats inicialment com a avantpassats dels crustacis, i encara per alguns, de tots els artròpodes perquè són els primers a aparèixer en el registre fòssil, s’interpreten avui com…
Dinàmica i funcionalitat dels ecosistemes terrestres
El metabolisme global de l’ecosistema El metabolisme de les plantes pot resumir-se en els processos productius producció primària bruta i la respiració La diferència entre producció primària bruta i respiració dóna la producció primària neta Els dos processos bàsics de construcció i degradació metabòliques s’acceleren quan augmenta la temperatura i creixen també amb l’envelliment del sistema El quocient entre les dues taxes és, així, relativament poc variable, però a mesura que augmenta la proporció de teixits que respiren sobre els que produeixen tendeix a acostarse a 1 La producció neta…
L’Alt Urgell
Situació i presentació La comarca de l’Alt Urgell té una superfície de 1447,48 km 2 i està formada per 19 municipis El seu territori representa el 4,5% del de Catalunya i és una de les comarques més extenses del país Situada a la zona nord-occidental de Catalunya, li fan de límit les comarques de la Cerdanya, el Berguedà i el Solsonès per la banda de llevant, els dos Pallars per ponent, la Noguera per migjorn i Andorra per tramuntana L’Alt Urgell té una forma allargada, pariona del Pallars Sobirà, bé que més desplaçada al S La llargada li és donada pels 46 km del Segre, que rega la vall…
Les zones protegides i les reserves de biosfera en l’àmbit de les boscanes decídues
Una part força important de les boscanes decídues i dels boscos mixtos que s’han tractat en aquest volum es troba als països més rics i desenvolupats del món, on hi ha una llarga tradició de protecció dels boscos i de recerca naturalística Paradoxalment, però, durant els darrers anys, la sensibilització i el debat sobre els boscos i el medi ambient s’han centrat, quasi exclusivament, en els recursos dels boscos tropicals i les amenaces que pesen sobre la seva flora i la seva fauna, mentre que la protecció de les boscanes decídues i la seva biodiversitat, igualment important i única, s’ha…
ciència
ciència Portada de la primera edició de l’obra De humani corporis fabrica d’Andreas Vesalius (1543)
© Fototeca.cat
Filosofia
Conjunt de coneixements i l’activitat destinada a assolir-los, que es caracteritzen, formalment, per la intersubjectivitat, i, pràcticament, per la capacitat de fer previsions exactes sobre una part de la realitat.
En sentit estricte, el coneixement és el saber conscient i capaç d’ésser comunicat i discutit, i hom en dirà que és intersubjectiu si totes les persones preparades adequadament en comprenen la formulació de la mateixa manera, és a dir, si són capaces d’efectuar les operacions que permeten d’establir si la formulació d’aquest coneixement és vera o falsa, prenent com a criteri de validesa l’adequació amb la realitat La ciència, com tota activitat humana, és una resposta de l’home als problemes que la natura li planteja a l’hora de satisfer les seves necessitats La finalitat de la ciència és…
La Segarra
Situació i presentació La comarca de la Segarra, de 722,76 km 2 , comprèn una gran part del territori de l’Altiplà Central de Catalunya Aquest altiplà fa de partió entre les terres del vessant mediterrani que s’estenen cap a llevant, i les del vessant del Segre i la fossa de l’Ebre, que s’obren a ponent Limita a l’E amb la comarca de l’Anoia, al NE amb el Solsonès, al NW amb la Noguera, a l’W amb l’Urgell i al S amb la Conca de Barberà Els límits físics de la Segarra són, per la banda de migdia, la serra del Tallat, la tossa de Montclar i la serra de Brufaganya —que separen la comarca de les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina