Resultats de la cerca
Es mostren 2060 resultats
D'un bioma a un altre: les migracions dels animals
Els animals no tenen una dependència de les condicions climàtiques tan marcada com els vegetals Això no vol dir que no hi hagi una fauna característica de cadascun dels biomes, però en tot cas moltes espècies tenen una tolerància prou gran per a viure en àrees climàticament ben diferents Aquesta relativa independència de les condicions ambientals es fa més marcada en el cas dels animals anomenats “superiors”, que pertanyen als grups dels mamífers i els ocells I és natural, perquè la seva homeotèrmia, és a dir, la seva capacitat de regular la temperatura corporal i mantenir-la més alta que l’…
Rèptils de sang calenta?
Tradicionalment, d’una manera simplista i errònia, hom ha tendit a atribuir als grans rèptils del Mesozoic les característiques dels rèptils actuals Així, hom havia mostrat uns dinosaures molt poc actius, de moviments lents i ineptes per a regular la seva pròpia temperatura Alhora, se’ls atribuïa una capacitat mental exigua que acabava per convertir-los en una mena de criatures gegan- tines beneites i gansoneres Avui dia, les coses es veuen d’una altra manera L’atribució d’un fòssil a un grup no pot presumir mai que totes les característiques que el configuren s’hagin d’avenir amb les dels…
Sant Pere de Vallhonesta (Sant Vicenç de Castellet)
Art romànic
Situació L’església de Sant Pere de Vallhonesta, situate da a la banda llevantina del terme, s’enlaira al vessant meridional de la vall que afaiçona el torrent de Rubió, des d’on, amb el seu esvelt campanar, presideix el nucli habitat de Vallhonesta, situat al fondal i a l’ampit oposat de la clotada Long 1°53’16” - Lat 41°40’25” Vista aèria del conjunt medieval amb l’església com a element principal J Pagans-TAVISA Perspectiva exterior de l’edifici des del costat sud-est, amb la capçalera a primer terme i amb l’absis bellament decorat amb arcuacions i bandes llombardes F Junyent-A Mazcuñan S’…
La creu de Porreres i l’argenter Antoni Oliva
Art gòtic
El 1400 la parròquia mallorquina de Porreres comanà una creu processional a l’argenter Antoni Oliva, que s’ha conservat in situ , tot esquivant els perills que sovint planen sobre aquesta mena d’objectes Quan l’encàrrec es formalitzà, el 27 de març, en un taller de Ciutat de Mallorca, ja es devia treballar de valent en l’altra gran peça de l’argenteria gòtica illenca que ha pervingut la custòdia de Santa Maria d’Eivissa En l’avinença d’aquesta darrera obra 20 de juny de 1399, l’argenter Francesc Martí es comprometia a realitzar en un any una custòdia de 25 marcs d’argent “ boni et fini ”,…
Síndrome de l’intestí irritable
Patologia humana
Definició Són anomenades síndrome de l’intestí irritable una sèrie d’alteracions en la funció de l’intestí i d’altres òrgans digestius que, en persones susceptibles, es presenten com a resposta de l’organisme davant situacions d’estrès o tensió emocional i que es manifesten de manera persistent o periòdica al llarg de tota la vida Aquest trastorn se sol presentar abans de quaranta anys d’edat i ho fa amb diversos símptomes digestius com ara dolor abdominal, diarrea, restrenyiment o pesadesa abdominal després dels àpats, que de vegades s’acompanyen d’altres símptomes extradigestius com ara…
SAPHIL. La SA de Pentinament i Filatura de Llana
Tres empreses estameres terrassenques Empreses participades per la família Salvans Al final del segle XIX i, concretament el 1888, Terrassa era una ciutat que tenia una important indústria dedicada a la fabricació de draps de llana i de gèneres de novetat Aquests teixits es feien amb fil de llana cardada i amb fil de llana pentinada —estam— Tot i el volum de la indústria, no hi havia a la ciutat cap fabricant de filatura d’estam Aquest s’havia de comprar a Quadras, Feliu i Companyia o bé a fabricants francesos i belgues El caràcter de novetat dels gèneres que fabricaven no s’avenia gaire amb…
Gelor permanent, mig any a les fosques
La tundra àrtica, un clima extremat La tundra, el bioma propi de la regió àrtica, s’estén des del límit septentrional dels arbres fins al límit meridional del glaç permanent en blanc, i es caracteritza per un clima fred i sec la temperatura mitjana anual és inferior als 0°C i les precipitacions, normalment en forma de neu, rarament superen els 350 mm anuals Els climogrames, corresponents a quatre localitats situades a latituds i altituds semblants, excepte Thule, molt septentrional, mostren que els hiverns són llargs i extremament freds, i els estius curts i frescos Tanmateix, els dies d’…
Panamericana
Xarxa viària
Sistema col·lectiu de carreteres, d’aproximadament 48 000 km de llarg, que circula des d’Alaska fins a la Patagònia Hi ha un tram d’uns 80 km a Panamà i el NW de Colòmbia que encara no està construït, perquè, entre d’altres raons, passa per un espai reserva de la Biosfera. Aquest eix viari no és uniforme, i en alguns trams no és possible circular durant l’estació de plujes. Aquesta carretera, que passa per 13 països, fou concebuda en la V Conferència Internacional del Estats Americans del 1923..
el Pont de Suert
El carrer d’Avall, al nucli antic de la vila del Pont de Suert
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de l’Alta Ribagorça.
Situació i presentació El municipi del Pont de Suert té actualment una extensió de 148,14 km 2 , després que el 1968 s’hi unissin els antics termes de Llesp, Malpàs i Viu de Llevata Abans d’aquesta data, només tenia 12,7 km 2 El municipi afronta al N amb els termes de Vilaller i la Vall de Boí, a l’E amb els municipis del Pallars Jussà de la Torre de Cabdella i Sarroca de Bellera, al SE ho fa amb Senterada i al S amb l’extens terme de Tremp, tots dos també del Pallars Jussà A ponent, els límits resten formats pels pobles administrativament aragonesos de Sopeira SW, Bonansa W i Montanui W,…
Sant Julià de Boada (Palau-sator)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oest Hom hi pot apreciar perfectament l’estructura del temple I sobretot la forma trapezial de la capçalera F Baltà És l’església del llogaret d’aquest mateix nom, anomenat també Boadella, format per sis masies i situat a la plana alluvial, uns 2 km a tramuntana de Sant Feliu de Boada, prop de la carretera de la Bisbal a Pals Mapa 334M781 Situació 31TEG102483 Per anar-hi cal seguir la carretera de Vulpellac a Pals El començament és ben senyalitzat A la casa propera tenen la clau JBH-MLIR Història Una fotografia de l’any 1968,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina