Resultats de la cerca
Es mostren 7960 resultats
L’organització religiosa de la Ribagorça a l’època feudal
Art romànic
Introducció A la Ribagorça, un territori marginal, la cura d’ànimes restà majoritàriament en mans de les comunitats religioses i de la iniciativa particular En aquest context, prosperaren tant les immunitats monàstiques com els patrons laics d’esglésies, encapçalats pels mateixos comtes, mentre que l’estructura episcopal va haver d’obrir-se pas amb grans dificultats i, en realitat, només va poder reeixir a partir de la implantació de la reforma gregoriana que delimità i destrià la jurisdicció eclesiàstica Així doncs, el pes de la tradició explica en bona part la importància de monestirs i…
Les pedres
L’home i les pedres Des dels primers estadis d’hominització, l’ésser humà ha mantingut una estreta relació amb les pedres Aquesta relació s’ha anat accentuant progressivament fins a l’actualitat, en què es pot assegurar que les persones mai no havien assolit un grau tan alt de dependència de les pedres i dels metalls, i dels seus derivats La reflexió sobre la composició, l’origen i el valor real i simbòlic condueix a deduir que la gran majoria dels materials, fins i tot l’energia que es consumeix i es malgasta, estan fets de pedres, de derivats de les pedres i de fluids emmagatzemats en les…
El Priorat
Situació i presentació La comarca del Priorat té 498,60 km 2 i comprèn 23 municipis És vertebrada pel massís de Montsant, de la Serralada Pre-litoral, a ponent de les Muntanyes de Prades, límit llevantí amb la Conca de Barberà i és inclosa dins l’àrea d’influència del Baix Camp, comarca amb la qual termeneja tot al llarg de la seva façana oriental Les seves aigües, tanmateix, s’escolen en direcció a l’Ebre a través del riu de Siurana, que hi desguassa ja dins la Ribera d’Ebre, comarca amb la qual limita pel S i l’W Al N, la serra de la Llena estableix la línia divisòria amb la comarca de les…
Blanes
Vista general de la vila de Blanes al peu del castell de Sant Joan
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, a l’extrem meridional de la Costa Brava, a la plana al·luvial quaternària estesa a l’esquerra de la Tordera, entre els vessants de la serra Llarga i el de Montells i el litoral mediterrani.
Situació i presentació A l’E limita exclusivament amb el municipi de Lloret de Mar, mentre que a ponent confronta, de N a S, amb Tordera, Palafolls i Malgrat de Mar, tots tres municipis del Maresme Al nord del sector muntanyós s’alça el turó del Vilar 269 m, i la riera de Valdoric o de Blanes travessa el terme i la vila per desembocar a la mar prop de la roca o tómbol de sa Palomera continuada per sa Palomereta, que separa la badia de Blanes de la platja de Sabanell, la qual s’allarga fins a la desembocadura de la Tordera El port de Blanes, construït durant les dècades de 1920 i 1930, és…
El marc geogràfic del romànic de la Ribagorça
Art romànic
Presentació geogràfica Vista aèria del sector de capçalera de l’Alta Ribagorça Oriental, amb el Pirineu axial al fons i el Pont de Suert a primer terme ECSA - J Todó La Ribagorça, regió històrica situada a l’extrem nord-occidental del Principat de Catalunya, té una extensió de 2 900,40 km 2 De la mateixa manera que el Pallars, és una comarca mancada d’unitat és, de fet, una agrupació de subcomarques heterogènies esteses al voltant de tres conques fluvials la Noguera Ribagorçana, l’Isàvena i l’Éssera d’E a W Els rius, en restar tallats per congosts difícilment transitables, no han pogut…
Sant Sadurní de Rotgers (Borredà)
Art romànic
Situació L’església de Sant Sadurní de Rotgers es troba situada dins la finca dels Torrents, al cantó de tramuntana del terme de Borredà, i en el límit del municipi de Borredà amb el Castell de l’Areny, en el llom d’un petit serrat, al centre d’una vall i en un terreny despoblat, envoltada, enmig del bosc i d’una espessa vegetació Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 15,2 — y 67,7 31 TDG 152677 Vista exterior de l’església des del costat de llevant, amb la capçalera a primer terme Servei del…
Castell de Claramunt (la Pobla de Claramunt)
Art romànic
Situació Vista aèria del castell amb el congost de l’Anoia al fons ECSA - J Todó Aquest castell, que domina la Conca d’Odena i que té un aspecte encara molt vistent, és enfilat dalt d’un pujol, a la riba dreta de l’Anoia i damunt el congost de Capellades, i senyoreja la vila de la Pobla de Claramunt, arraulida al seu peu És un indret estratègic, avançada de l’antic comtat de Barcelona, i una cruïlla de camins prou importants, d’ascendència romana el de Barcelona a Lleida i el que començava al mateix poble en direcció cap al Penedès Mapa 35-15391 Situació 31TCG892015 S’hi arriba fàcilment per…
Castell d’Òdena
Art romànic
Situació Torre poligonal del castell, fa poc restaurada, amb els voltants malmesos i degradats per una antiga explotació guixera ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Fotografia del començament de segle, amb l’antic nuclidel poble i l’església, entorn del castell, ara desapareguts Centre d’Estudis Comarcal d’lgualada El castell d’Òdena és situat en un turó guixós que domina la conca d’Òdena Al seu voltant s’estén la població actual, abans agrupada, conjuntament amb l’església parroquial de Sant Pere, dins el clos del castell Mapa 35-15391 Situació 31TCG866071 Òdena és a uns 3,5 km d’Igualada per la…
Estudis recents sobre la fauna d’ocells
Des de la publicació del volum Ocells de la Història Natural dels Països Catalans han passat més de vint-i-cinc anys, un període suficient perquè l’ornitofauna dels Països Catalans hagi experimentat canvis destacables En alguns casos es tracta de l’extinció local de les poblacions de determinades espècies en d’altres, de l’arribada de noves espècies que s’han establert o noves poblacions que han convertit espècies que abans eren més aviat escasses o rares en habitants habituals, o fins i tot, abundants Parallelament, determinats programes de conservació, mitjançant introduccions o…
Els monuments commemoratius
A Catalunya, després que els escultors neoclàssics i romàntics visquessin desaprofitats o fins i tot absents del país per manca d’encàrrecs que els permetessin de viure dignament, la generació de l’època de la Restauració borbònica, encapçalada pels germans Venanci i Agapit Vallmitjana, va tenir l’oportunitat de treballar en projectes escultòrics importants, ja que les reformes urbanístiques que van tenir lloc a les grans ciutats durant el darrer quart del segle XIX van propiciar un remarcable increment d’escultura pública monumental Contràriament a la pintura, l’escultura interessava més a…