Resultats de la cerca
Es mostren 1984 resultats
Vegetació adenoide
Patologia humana
Definició Són anomenades vegetacions adenoides unes masses de teixit limfoide localitzades al sostre de la nasofaringe, d’una grandària variable, que es formen sovint en els infants a conseqüència d’un desenvolupament exagerat de l’amígdala faríngia, les dimensions de la qual solen disminuir a partir de la pubertat En alguns casos, les vegetacions adenoides creixen tant que arriben a obstruir les coanes nasals, la qual cosa obliga a respirar per la boca i origina diversos trastorns respiratoris A més, també poden obstruir els orificis de les trompes d’Eustaqui i causar trastorns freqüents de…
Miquel Garcia
Historiografia catalana
Literatura catalana
Cronista i notari.
Només es coneixen les dades biogràfiques que esmenta en la seva relació La Germania dels menestrals de València , que permeten documentar-lo entre els anys 1519 i 1535, període de temps que abraça el relat Cal no confondre’l amb l’homònim poeta Miquel Garcia de Campos Mallorca que el 1511 concorregué al certamen poètic en honor de santa Caterina de Siena celebrat a València Fou notari de València No se sap si participà directament en la guerra de les Germanies, però el 1521 es trobava entre els que s’embarcaren amb Diego Hurtado de Mendoza, lloctinent general de València, de Dénia a Peníscola…
,
Mistràs
Ciutat antiga
Antiga ciutat del Peloponès (Grècia), situada al NW d’Esparta, en un pujol rocallós del Taíget.
Segons la Crònica de Morea , fou fundada el 1248 Miquel VIII Paleòleg la conquerí als croats llatins el 1262 i la convertí en residència del governador del Peloponès Aviat atragué els habitants d’Esparta, que s’hi installaren i hi residiren Seu del despotat de Mistràs, fou ocupada pels turcs el 1460 i, malgrat les diverses temptatives efectuades per alliberar-la del jou otomà els Malatesta el 1464, els Morosini el 1687, caigué gradualment en decadència Fou un extraordinari centre cultural, que florí a les acaballes de l’Imperi i, entre altres, acollí el filòsof neoplatònic Iorgos Plítonas o…
Jerónimo Zurita y de Castro
Jerónimo Zurita y de Castro , fragment d’un quadre anònim conservat al casino de Saragossa
© Fototeca.cat
Historiografia
Historiador.
Fill de Miguel Zurita, metge de cambra de Ferran II i de Carles I Estudià a Alcalà El 1537 es casà amb una filla del secretari de la inquisició Juan García, el qual l’introduí en la carrera burocràtica inquisitorial, a la qual serví fins a la seva mort El 1548 fou nomenat cronista del Regne d’Aragó, càrrec creat l’any anterior per les corts de Montsó, i li fou encarregada una crònica de la corona d’Aragó en castellà i en llatí Per tal de recollir llibres i documents per a la seva redacció anà el 1550 a Sicília, Nàpols i Roma el 1553 treballà a l’arxiu reial de Barcelona, i el…
coronació
Història
Cerimònia d’imposició de la corona a un sobirà.
En els països de tradició cristiana tenia en part caràcter litúrgic i era precedida per la consagració o unció Inspirada en la consagració de Saül i David, feta per Samuel, la coronació fou introduïda a la cort bizantina vers la segona meitat del segle V, i practicada després, seguint el seu exemple, a la cort visigòtica El primer dels carolingis, Pipí el Breu, fou ungit dues vegades 751 i 754, com si hom volgués contrarestar amb això el dret de sang dels merovingis Carlemany fou coronat emperador pel papa el dia de Nadal del 800, però ja abans 774 s’havia coronat rei dels llombards amb la…
país menys desenvolupat
Economia
País que, segons l’Organització de les Nacions Unides, ocupa les posicions inferiors en l’escala del desenvolupament econòmic i humà.
Hom considera que la situació d'aquests estats compromet la viabilitat i el futur de la seva població, ja que la sumeix en una pobresa crònica sense possibilitat de millora Per tal d’establir la pertinença a aquest grup de països, la UNCTAD pren en consideració tres criteris, que es reflecteixen a partir d’índexs diversos Aquests tres criteris són PIB per habitant, desenvolupament humà compost de diversos índexs, com són la ingesta de calories, la mortalitat infantil, l’alfabetització, etc, i la vulnerabilitat econòmica exposició a les catàstrofes naturals i a les fluctuacions…
Miquel Carner
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi, mestre d’aritmètica.
Biografia Era un dels sacerdots beneficiats que formaven la comunitat de preveres de la vila de Moià Renuncià tots els seus béns amb la finalitat de dedicar-se a l’educació dels joves i demanà entrar a l’Escola Pia Començà el noviciat el 5 de maig de 1754, quan ja tenir 32 anys Fet el noviciat a Moià, hi professà Ensenyà en els collegis de Mataró, Solsona, Oliana, Igualada i el 1777 tornà a Mataró Es dedicà a l’ensenyament a la classe d’escriure i d’aritmètica, és a dir la dels nois que no continuaven els estudis de llatí, sinó que anaven al treball A Mataró es distingí pels…
Joan Miquel Oliver i Ripoll

Joan Miquel Oliver i Ripoll
© Juan Miguel Morales
Música
Cantant, compositor i escriptor.
S’inicià musicalment en els grups Fora des sembrat i La Fosca, i el 1998 s’integrà com a guitarrista, compositor i lletrista a Antònia Font , del qual fou de fet el líder fins que la formació es dissolgué 2013 Parallelament a l’activitat amb aquest grup, també realitzà una trajectòria en solitari, que començà amb la publicació de l’àlbum Surfistes en càmera lenta 2005, el single , Sa núvia morta - Hansel i Gretel 2007, Bombón mallorquín 2009, a partir del qual publicà el llibre Quadern 2008 , una mena de crònica de la creació del disc mutació de les cançons, nous projectes, etc,…
Eduard Mira i González
Literatura catalana
Sociòleg i escriptor.
Doctor en Geografia i Història, és professor de sociologia a la Universitat d’Alacant Ha exercit la docència a València, Eivissa, Barcelona, Anglaterra, París, Tànger i els Estats Units, i és investigador convidat pel Gonville and Caius College Universitat de Cambridge i pel King's College Universitat de Londres Fou membre del Collegi d’Experts en Patrimoni Cultural del Consell d’Europa i, en aquest càrrec dugué a terme missions d’assessorament en ciutats històriques de l’Europa Central i de l’Est Comissari de l’Any Ausiàs March 1997, de l’Any dels Borja 2000 i de l’Any Jaume I 2008, ha…
Montesquiu

Armes dels Montesquiu
Llinatge feudal rossellonès originari del castell de Montesquiu d’Albera (de Vilanova d’Albera o del Munt), al peu del puig de Sant Cristau, al cim del qual hi ha un castell, dit castell d’Albera o de Sant Cristau, i per aquesta raó els seus membres alguna vegada apareixen cognomenats de Santcristau.
El primer membre conegut és Bernat I de Sant Cristau , que s’havia casat amb Estefania, vídua del vescomte Udalgar I de Castellnou Llur fill Guillem I de Montesquiu o de Sant Cristau es casà amb Garsenda de Rosselló, germana del comte Guislabert II, i fou senyor dels castells de Sant Cristau, de Montesquiu novament edificat pel seu pare vers el 1080 i de Sant Esteve del Monestir, en feu del comte de Rosselló Foren pares de l’hereu Bernat II de Montesquiu mort després del 1172, casat amb una filla de Ramon de Termes, amb la qual fou pare de Guillem III de Montesquiu mort poc després del 1217,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina