Resultats de la cerca
Es mostren 2830 resultats
Joana E.
Literatura catalana
Novel·la de Maria Antònia Oliver publicada l’any 1992.
Basada en fets reals, la vida atribolada de Joana E serveix per a destapar les misèries i simulacions de la societat mallorquina abans i després de la guerra Joana, filla contemplada dels Batllori, viu els seus primers vint anys amb absoluta dolcesa al costat d’uns pares liberals i en contacte amb el nucli intellectual mallorquí Un cop morts els pares, només pot escapar de l’opressió de ser una expòsita acceptant el matrimoni amb el doctor Lliborra, trenta anys més gran Però Joana descobreix l’amor amb Miquel Torelló, l’advocat del marit, de qui té un fill a qui no pot donar el…
La passió segons Renée Vivien
Literatura catalana
Novel·la de Maria-Mercè Marçal, publicada l’any 1994.
Basada en la vida de la poeta d’expressió francesa Pauline Mary Tarn Londres 1877 - París 1909, més coneguda amb el pseudònim literari de Renée Vivien , evoca les aspiracions, les contradiccions i els problemes de les dones escriptores en el París de començament del segle XX Renée Vivien, personatge bell, sensual i intelligent, esdevé la intellectual per excellència, que ha de pagar amb la marginació i la mort en plena joventut la gosadia d’enfrontar-se a les convencions socials Dividida en dues parts, presenta una estructura complexa de trenta capítols en què distints…
Pedra de tartera
Literatura catalana
Novel·la de Maria Barbal, publicada el 1985.
Des d’una porteria de Barcelona,↑ Conxa recorda la seva vida de dona que ha treballat durament d’ençà de la seva infantesa, en un poblet del Pallars es tracta d’una vida corrent i dura, que la guerra va marcar de manera tràgica La novella es divideix en tres parts i a la primera Conxa recorda la seva infantesa i joventut cinquena de sis germans, a tretze anys, va deixar la seva família i una vida d’escarràs, per anar viure a la casa d’uns oncles, sense fills, per tal d’ajudar-los El moment més feliç de la seva vida és marcat per la coneixença de Jaume, un noi emprenedor, del qual s’enamora i…
Adverbis
Els adverbis en -ment En la coordinació de dos o més adverbis en -ment , preferim la forma plena de tots els adverbis Evitem la reiteració d’adverbis acabats en -ment amb expressions alternatives Va exposar el balanç fiscal succintament i clarament Vull que revisis la llista de convidats de manera ràpida i precisa La doble negació Reforcem el valor negatiu dels mots ningú , res , cap , gens , enlloc , mai , tampoc amb l’adverbi no en posició preverbal, com també les expressions en ma vida i en absolut , i la locució ni ni En les obres literàries, respectem l’absència de l’…
Mallerenga emplomallada
Àrea de nidificació de la mallerenga emplomallada Parus cristatus als Països Catalans Maber, original dels autors Espècie sedentària i nidificant comuna però no abundant, a la majoria de boscos dels Països Catalans No se la troba ni a les Balears ni a la franja costanera i més meridional del País Valencià Tampoc no se la troba a les seques planes de la Depressió de l’Ebre, l’Empordà, el S del Principat i la terra baixa de la Catalunya Nord A mesura que anem cap al S, es va fent cada cop més local i escassa A la tardor i a l’hivern, és una espècie divagant, amb petits moviments d’àmbit local…
Els germans Masllorens, d'Olot
Etiquetes de Manuel Masllorens i Saderra La família Masllorens és un cas de fidelitat al sector tèxtil i a Olot, ja que la seva dedicació a aquestes activitats supera llargament els 200 anys, segons es pot veure en el quadre adjunt sobre denominacions i titulars de l’empresa familiar El primer de la sèrie devia ser un teixidor de llana, ja que la seva trajectòria és anterior a la introducció del gènere de punt Les diverses generacions segueixen tot el procés d’industrialització comencen en l’etapa pre-industrial i arriben a la plena mecanització amb els telers moderns Com a…
Ares del Maestrat
Municipi
Municipi de l’Alt Maestrat, situat en plena zona muntanyosa de la ratlla d’Aragó, on són típiques les formes de moles (tossal d’Orenga, 1.144 m; mola del Vilar, 1.315 m; mola d’Ares, 1.321 m; tossal de la Marina, 1.231 m).
El terme és drenat per la rambla Carbonera termenal, en bona part, amb Benassal i Vilar de Canes i la rambla de la Belluga límit amb Morella i Catí, a la conca del Millars, i per la canada d’Ares, a la conca de l’Ebre Hi ha 8500 ha de terres sense conrear amb alzines, roures i pasturatges de propietat privada Tot el conreu és de secà hom destina 1500 ha a cereals i 400 a tubercles i llegums Les terres de conreu, força repartides, són explotades el 40% pels propietaris, el 38% per arrendament i el 17% per parceria La ramaderia és molt important i compta amb 7000 caps de bestiar oví i diverses…
cort
Història
Assemblea política dels regnes ibèrics, des de la baixa edat mitjana, convocada i presidida pel rei (o pel seu lloctinent) i de la qual formaven part membres dels tres estaments socials: noblesa, clericat i burgesia.
Aquest tipus d’assemblea constitueix una institució que es donà, amb característiques semblants, en tots els estats de l’Europa occidental en aquesta època, bé que rebé noms diferents, entre els quals el de parlament L’opinió més generalitzada en situa l’origen en la cúria règia plena o extraordinària de l’alta edat mitjana, en la qual participaven els alts dignitaris i magnats del clericat i de la noblesa, assessorant el monarca L’accés de l’estament popular a través dels representants de viles i ciutats de dependència reial en aquesta cúria la transformà i la convertí en corts La primera…
autonomia
Política
Dret constitucional
Condició juridicopolítica d’aquelles entitats o d’aquells organismes que, dins l’estructura constitucional d’un estat, tenen facultats per a donar-se lleis pròpies.
Suposa una valoració integradora de les comunitats intraestatals i, per tant, infraestatals L’autonomia permet d’exercir unes facultats de plena llibertat legislativa dins el marc establert per una llei, generalment d’ordre constitucional, de l’estat dins el qual actua l’entitat autònoma Aquesta disposa de la potestat legislativa i de la de caràcter reglamentari D’altra banda, perquè hi hagi autonomia cal que aquestes potestats legislativa i reglamentària puguin ésser exercides sense tutela ni vigilància d’òrgans de l’estat, car, si les decisions de l’entitat o l’òrgan autònom…
Treball i renda: de l’Europa dels 15 a l’Europa dels 25. 2000
L’any 1995 va néixer, amb la quarta ampliació de la Comunitat, l’Europa dels 15, que incorporà Àustria, Finlàndia i Suècia al conjunt de països que ja en formaven part El 2002, una nova ampliació va fer arribar el nombre de membres a 25 En aquest cas, les negociacions van comportar l’adhesió de deu països nous Letònia, Lituània, Estònia, Polònia, Hongria, República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Malta i Xipre A partir del 2007 es pot començar a parlar ja de l’Europa dels 27, atès que Romania i Bulgària s’hi van incorporar com a membres de ple dret, tot i que amb algunes restriccions respecte…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina