Resultats de la cerca

A uns 200 m a llevant de la casa de Pinyes, en un camp conegut com el prat de Sant Just, hi havia les restes de la capella, les pedres de la qual foren emprades per a la construcció de la casa nova de Pinyes, després de la guerra civil, en substitució de l’antic mas, edificació adossada a les restes del castell i utilitzat com a dependències de l’explotació agropecuària L’església de Sant Just apareix esmentada l’any 1059 en què es vengué una terra i un casal “ in apendicio de Pinas, propre ecclesia Sancti luste …” El lloc, però, ja és esmentat el 959 i també en nombrosos…

El lloc de la Mussara és conegut des de l’any 1173, que és esmentat en el document pel qual el rei Alfons I confirmà a l’arquebisbe Guillem de Torroja el territori de l’església de Tarragona i la donació del comte Ramon Berenguer III a l’arquebisbe Oleguer L’església parroquial de Sant Salvador és consignada per primera vegada en la butlla que el papa Celestí III atorgà a l’església de Tarragona l’any 1194 Així mateix, el rector d’ Almuzara o d’ Almuçara contribuí a les dècimes papals del 1279 i el 1280 cada any amb 28 sous I 7 diners Al final del segle XV la parròquia de la Mussara era de…

La primera referència del lloc de Cambrils és de l’any 1152, que el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV feu donació del lloc de Cambrils a Ponç de Regomir perquè hi bastís una torre i la tingués de forma franca Li atorgà la meitat del territori en franc alou perquè el repoblés i es reservà l’altra meitat L’església parroquial de Santa Maria de Cambrils devia bastir-se ben aviat, car ja apareix en la butlla que el papa Anastasi IV adreçà a l’església de Tarragona l’any 1154 I de nou en la de Celestí III de 1194 El rector de Cambrils contribuí amb 156 sous i 18 diners a la dècima…

El terme d’Almoster sorgí com una desmembració o quadra del terme primitiu de Reus La primera referència del lloc d’Almoster es troba en la carta de població de la Selva del Camp, del 13 de maig de l’any 1164, quan hom assenyala ipsum torrentem de Mosterio com una de les fites del terme de la Selva El 28 de març de 1204, el castlà de Reus, Bernat de Bell-lloc, cedí les dues terceres parts del lloc a Bartomeu d’Almoster, tot fent-hi constar que formava part del terme de Reus L’església de Sant Miquel d’Almoster fou una sufragània de la parròquia de Sant Pere de Reus No es coneix cap referència…

Situació Petita església rectangular sense absis diferenciat, propera a l’antic nucli de Claret ECSA - J A Adell La capella de Santa Helena és situada uns 200 m al nord del nucli urbà de Claret, en una posició eminent sobre el turó JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG238697 Història No s’han trobat fins a l’actualitat referències històriques documentals d’aquesta església, de la qual hom pot deduir per l’estructura arquitectònica i per l’advocació, que fou bastida en un moment avançat dins l’època romànica MLIR Església És un edifici d’una sola nau, sense absis diferenciat, cobert amb volta de…

Situació Capella romànica d’absis i nau, segurament escapçada a ponent, que es dreça al cim rocós que domina el poble de Rivert ECSA - JA Adell La capella de la Mare de Déu del castell és al cim del rocam que domina el poble de Rivert JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG265799 Història Tot i que el topònim del lloc de Rivert i el seu castell són esmentats en la documentació als segles X i XI respectivament, d’aquesta esglesiola castellera no s’ha localitzat cap referència És ben segur, però, que la seva història estigué molt lligada a la de la fortalesa de Rivert MLIR Església És una…

Església del poble i antiga parròquia del seu nom, de la vall de la Barcedana, citada sovint entre els documents del monestir de Gerri, lloc del qual va dependre bé que amb certes contradiccions o oposicions que expliquen les freqüents reclamacions del monestir S’esmenta per primera vegada en els falsos de Gerri dels anys 930 i 953, com a límit del monestir de Sant Privat També dintre dels falsos de Gerri hi ha un altre document, que es pot datar suposadament entre el 1017 i el 1039, pel qual el comte Guillem restitueix a Gerri la vila i l’església de Sant Martí Tot això significa que l’…

La primera referència d’aquest castell es remunta a l’any 1105, en què el bisbe Ot d’Urgell restituí al monestir de Gerri tot un seguit d’esglésies que li havien estat usurpades, entre les quals es trobaven Santa Coloma, Sant Andreu i Sant Martí de Maçana, “ cum ceteris capellis que sunt in territorio castri que dicitur Sersui ” L’any 1118 Pere Ramon de Sersui donà amb reserva vitalícia d’usdefruit la meitat del castell, de la torre, de la vila, dels homes i de la dominicatura de Sersui a l’almoina de Santa Maria de la Seu d’Urgell Deu anys més tard, Guillem Pere de Sersui —fill de Pere Ramon…

Les primeres notícies que es tenen del castell de Malavilla són ja tardanes i fan referència als requeriments dels monarques als seus feudataris, els Perves, perquè els en lliurin la potestat, els anys 1272, 1278 i 1334 El castell de Malavilla vingué a ocupar a la Vall d’Àssua el lloc central deixat pel de Torena a la primera meitat del segle XIV L’any 1435, en ocasió de la venda de la Vall d’Àssua i la baronia de Rialb dels Bellera als Foix, el procurador Joan de Santa Coloma es personà a la Vall d’Àssua, al castell de Malavilla i als llocs d’Altron, Rialb, Olp Arestui, Biuse,…

Les primeres referències documentals de Santa Maria de Sants daten del final del segle X A l’inici del segle XI apareix, ja, amb un terme ben delimitat, “ in territorio Barchinone, in terminio de Sanctis ”, situat a ponent de la ciutat de Barcelona, limitant amb els antics nuclis de Santa Eulàlia de Provençana i les Corts de Sarrià, i incloent-hi l’església de Santa Maria del Port Del mateix període trobem esments que recorden l’antic poblament de la zona així, l’any 1020 constatem l’expressió “ ante villam de Sanctis ubi dicunt ad ipsum vilarzellum ” Sants, inclòs dins l’“Hort i…